El Barça i Neymar no se saben posar d’acord
El judici per la prima de renovació tira endavant després de negociar sense èxit una conciliació
BarcelonaSembla que el Barça i Neymar estan condemnats a resoldre tots els seus afers als tribunals. Ja va passar arran del fitxatge i encara queda per al futur resoldre la demanda presentada per l’empresa DIS. Ahir, a la Ciutat de la Justícia, hi havia damunt la taula el tercer litigi, en aquest cas per la prima de renovació que el Barça es va negar a pagar al jugador un cop va saber que se n’anava a París. El jugador reclama els gairebé 44 milions que el Barça tenia pendents de pagar-li. I el club, que considera que va incomplir el que havia signat, li demana que torni els 21 que ja havia cobrat amb anterioritat.
Va ser un matí de molta expectació, en què s’esperava també la presència de Neymar. Però el jugador, que dijous va aterrar a Barcelona, va tornar a París ahir al matí després de disfrutar de la nit a la capital catalana. Fins a la Ciutat de la Justícia hi van anar dos advocats en representació seva, que es van reunir amb els representants del Barça per mirar d’arribar a un acord in extremis. El judici ja s’havia ajornat dues vegades (31 de gener i 21 de març) i s’hauria pogut anul·lar en cas que s’hagués arribat a un acord de conciliació, que finalment no es va produir. Segons informava la SER, una de les condicions de Neymar era que el Barça es comprometés per escrit a fitxar-lo el 2020. Una petició a la qual el club es va negar en rodó.
El cas que es va jutjar té dues parts. El 2016 Neymar va pactar una ampliació i millora del contracte amb un signing bonus de 64,4 milions d’euros bruts. D’aquests, 20,75 els cobrava aquell mateix estiu i els 43,65 restants els havia de rebre el 31 de juliol del 2017. Però aquell 2017 el Barça es va assabentar que el jugador se n’aniria al PSG i es va negar a fer el pagament. Al seu lloc, va dipositar 24 milions (la quantitat en net) al notari. “Volíem que es quedés. Per això vam dir que, a partir de l’1 de setembre, quan es tanqués el mercat de fitxatges, podia passar a recollir els diners”, va explicar Romà Gómez-Ponti, cap dels serveis jurídics blaugranes. Però Neymar se’n va anar, el jugador no va cobrar i va demandar el Barça a la FIFA. El club, al seu torn, hi va respondre amb una contrademanda. “No a l’estiu del 2017, sinó abans, hi havia indicis que Neymar mantenia converses amb el PSG. Hi ha fets i manifestacions que així ho demostren. Ho vam percebre durant força temps i va quedar confirmat el 3 d’agost”, deia el portaveu del Barça, Josep Vives, al judici.
Tot és una qüestió d’interpretació. Per al Barça, aquests diners eren un premi a la fidelitat pel fet d’haver complert tots els anys de contracte. En canvi, per al futbolista eren una compensació fiscal per una causa que tenia oberta al Brasil arran, precisament, del seu fitxatge per l’entitat blaugrana el 2013.
Premi o compensació?
La versió del Barça és que els primers 20,75 milions eren per una renovació fins al 2021, quan va passar de cobrar 5 milions anuals a 33; i que els 45,65 restants eren per una ampliació fins al 2022, que formaven part del salari del jugador. Uns diners que el club, a nivell de tresoreria, prorrateja durant els anys de durada del contracte. De fet, a la demanda el Barça també reclama a Neymar 1,7 milions, corresponents a l’any que no va complir del primer contracte (del 2013), i quan el signing bonus de llavors era de 8,5 milions.
En canvi, la versió del futbolista és radicalment diferent. “Se’n diu signing bonus però en realitat és un incentiu perquè el jugador fitxi i no està condicionat al compliment o no del contracte”, deia l’advocat Gustavo Ribeiro, que afegia que si el Barça va pagar la prima en dos terminis va ser perquè va demanar al jugador que acceptés aquesta condició “per un tema de tresoreria”. I que el jugador hi va accedir.
Ribeiro, contundent en l’argumentació, va explicar que amb la renovació del 2016 el Barça “pretenia regularitzar una situació fiscal anòmala” i aglutinar els diferents pagaments a Neymar en un únic document. I va parlar de la prima, precisament, en termes fiscals. “Per com s’havien fet les coses en el primer contracte teníem un procediment fiscal obert al Brasil de 42 milions d’euros. En principi en vam demanar 95, però finalment van ser 64,4 perquè els havíem de cobrar íntegrament amb la firma del nou contracte. Eren per compensar aquest perjudici”.
Fonts del Barça van fer una lectura “positiva” del judici, tot i que s’expressaven amb prudència abans de la resolució del magistrat. De fet, al club sempre hi ha hagut la confiança que la sentència, si arribava, seria favorable als seus interessos. Com a mostra, argumenten que els 44 milions que reclama Neymar no apareixen com a provisió als comptes de l’entitat al considerar que el risc era “baix”. Ara li tocarà dictar sentència al magistrat del jutjat social número 15 de Barcelona, a partir del 21 d’octubre, data màxima perquè les parts presentin per escrit les seves conclusion
.