Florentino planta Laporta en el Barça-Madrid més important des del 2-6

BarcelonaEl Barça més cuirassat de la història recent té la Lliga a tocar. El conjunt de Xavi Hernández ha construït un escut que el fa anar sobrat a la classificació després de 25 jornades; un cadenat fonamentat en la millor versió en anys de Ter Stegen i el salt de qualitat que suposa el trinomi Araujo-Kounde-Christensen. La solidesa defensiva i la voracitat col·lectiva sense pilota són, en contraposició al discurs cruyffista de l'entrenador egarenc, els principals atributs d'un equip que no ha encaixat més que vuit gols en tota la competició i que aquest diumenge (21 h, Movistar LaLiga) té una oportunitat d'or per guanyar-se una primavera ben tranquil·la, com a mínim a la gespa.

Si tornen a imposar la seva llei davant del Reial Madrid després de dues victòries seguides a la Supercopa i a la Copa del Rei, els blaugranes assoliran una distància de 12 punts que serà gairebé inabastable. En cas de triomf local al vell Camp Nou –que si no hi ha retard amb l'Espai Barça no acollirà un clàssic de Lliga fins a la temporada 2024-25–, només una hecatombe privaria Xavi i Joan Laporta –tècnic i president– de cantar junts la seva primera Lliga, que també seria la primera després de tres anys (i una pandèmia) de sequera.

El Barça més cuirassat de la història recent té el títol més important –que no el més glamurós– a tocar. Un èxit esportiu incontestable que arribarà en ple terratrèmol institucional pel cas Negreira, un sorollós escàndol arbitral que batega des de fa un mes i que, no obstant això, encara no ha arrencat cap explicació solvent de l'actual junta directiva barcelonista. Laporta, implicat en l'assumpte perquè en el seu primer mandat va enfortir la polèmica relació empresarial amb l'avui exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, s'ha embolicat amb la bandera, ha vessat algunes llàgrimes i s'ha atrinxerat davant de la "campanya" de la qual assegura ser víctima, juntament amb el club, per obra i gràcia del president de la Lliga, Javier Tebas, convertit en l'enemic número u al Camp Nou.

"Hi haurà temps i em sobren ganes de dir qui, per què i com estan orquestrant tot això per desestabilitzar-nos i intentar controlar-nos. Ens defensarem i també atacarem", va proclamar el mandatari barceloní en un vídeo difós a través dels canals oficials a dos dies perquè l'estadi rebi d'urpes el seu etern rival, personat en la causa per corrupció continuada que ja s'està instruint. Fins i tot trontolla el matrimoni de conveniència amb Florentino Pérez, soci imprescindible de Laporta per derogar els avals, aconseguir les cèlebres palanques l'estiu passat i posar en marxa la cloquejada Superlliga. El poderós mandatari blanc no veurà el partit des de la grada noble. Aquest serà el primer clàssic que no veurà in situ des que està al càrrec.

El Madrid vol fer com a Anfield

Negreira, que addueix un principi d'Alzheimer als seus 74 anys, ja ha dit que el Barça no va comprar àrbitres, però no ha negat que la institució catalana busqués influència amb el pagament de 7,3 milions a les seves empreses durant dues dècades. L'excol·legiat, a sou del club fins al 2018, quan va abandonar el CTA, no jugarà el clàssic d'aquest diumenge. Malgrat el traumàtic impacte dels diners que va facturar a Arístides Maillol, l'espectacle d'aquest diumenge dependrà de Lewandowski, Vinícius, Araujo, Modric o Raphinha, estrelles alienes al soroll i que només buscaran ser millors que l'oponent.

El Barça, amb el logotip de Motomami al pit i fiant les seves opcions a la defensa després que Pedri, el seu far a la medul·lar, no s'hagi refet a temps d'una lesió muscular. I el Madrid, esperant trobar el gen competitiu que el converteix en un os dur de rosegar en els escenaris més exigents. Prou que ho saben a Anfield, on el Liverpool va caure fa unes setmanes sense pal·liatius contra els blancs (2-5); i també al Camp Nou, un estadi on els merengues no perden des de l'octubre del 2018, quan van ser golejats per 5-1. Aquella tarda el coliseu blaugrana va motivar-se en la prèvia amb un mosaic, tradició de cada clàssic des del 1992 que aquest diumenge no es complirà.

Sigui com sigui, tot i l'estrèpit que allunya les mirades de la gespa, i malgrat el tuf de decadència que emana del clàssic com a marca estrictament futbolística, el Barça-Madrid d'aquest diumenge és, per als locals, tan important com el que va acabar 2-6 a domicili el 2009. En cas de victòria, serà impossible que reeditin el sextet, però pràcticament ningú els podrà negar la glòria estatal, la que es guanya cada cap de setmana, la que construeix projectes a llarg termini com el que vol liderar Xavi a despit de la inestabilitat que amenaça, mitjançant una més que probable imputació, el govern de Laporta, hereu d'un error que llasta tota una generació de dirigents blaugranes.