El negoci de les entrades al Camp Nou

Barcelona“Els culers estem molt mal acostumats”, va sentenciar Luis Enrique després de la classificació de l’equip per a una nova final de Copa. El Barça viu una època exitosa que converteix el Camp Nou en un escenari preuat. Molta gent està disposada a pagar molts diners per assistir a un partit d’aquest Barça. El curs passat es van ingressar gairebé 50 milions gràcies al taquillatge, un 11% més que la temporada anterior. Enguany, la tendència a l’alça es confirma. La recaptació creix mentre cada vegada hi ha més socis abonats que prefereixen quedar-se a casa i veure el partit per televisió. Això permet vendre més entrades, tenir més color i més diversitat. En definitiva, més negoci i menys essència.

És el gran negoci del Camp Nou. Guanya el club. Guanyen els socis abonats que es paguen el carnet posant-lo a la venda uns quants partits. Guanyen els turoperadors oficials, que canvien en alguns casos els preus fixats pel club. Guanyen les empreses no oficials, que s’aprofiten de la poca voluntat de posar fre a aquest negoci. Guanya el mercat negre i la màfia de la revenda, que campa lliurement pels voltants de l’estadi. Perd el soci fidel de sempre, qui busca cares conegudes al seu voltant però pràcticament ja no en troba. Perden els socis que esperen el seu abonament, ansiosos perquè el nou estadi, previst per al 2021, els garanteixi, per fi, un seient.

Més gent de fora

En quatre anys les alliberacions a través del Seient Lliure han crescut gairebé un 40%, de les 20.000 a les més de 27.000 actuals. Més de 700.000 en tota la passada campanya, que han permès millorar els ingressos del club i dels mateixos abonats, que s’enduen un 36% del total de la venda. A banda d’aquests ingressos, el Barça compta amb gairebé 13.000 entrades més, unes 4.000 que van a invitacions i compromisos (treballadors, espònsors, entitats, administracions...), i gairebé 9.000 per vendre. D’aquestes últimes, una part va a la quarantena de turoperadors oficials, que garanteixen una mitjana de venda alta, sigui quin sigui el rival.

Durant els últims anys, però, s’han registrat algunes anomalies per part d’algun dels turoperadors oficials, que fa dos anys van tenir 1.700 entrades de mitjana. Per exemple, guixar i tapar amb etiquetes els preus de les entrades, per d’aquesta manera incrementar el preu oficial. Els responsables de seguretat han interceptat centenars de casos de turistes que arribaven amb l’entrada i un justificant de pagament, amb un preu molt superior a l’oficial.

Pitjor és l’escenari amb les empreses no oficials, que molts cops enganyen els clients. Un cas: tres americans que van pagar 3.200 euros per unes suposades entrades VIP, que van acabar sent en realitat de lateral. També les invitacions que tenen els treballadors del club han acabat convertint-se en negoci –benefici íntegre– al mercat negre. Es va detectar un metge mexicà que havia pagat 1.000 euros per una entrada d’un Barça-Madrid. En realitat, era una invitació (sempre van numerades) que va acabar a la revenda. La Guàrdia Urbana, de fet, va enxampar un empleat –encara treballa al club– revenent invitacions.

En aquestes dues imatges apareix el preu de les entrades del Barça-Almeria (3 tiquets a 78 euros, 234 en total) i el preu que van pagar en realitat els tres aficionats alemanys a l'empresa, 351 euros per les tres entrades.

Negoci amb les penyes

Els dels turoperadors i les invitacions que acaben a la revenda no són els únics casos que s’han detectat sistemàticament a cada partit. També s’apunta al món penyístic. Els responsables de seguretat van detectar 15 aficionats danesos que entraven amb els carnets de la Penya Solera de Calella. Els van deixar passar després d’un seguit de trucades. També la Penya Blaugrana de Bescanó va haver de justificar que uns aficionats estrangers entraven amb els seus carnets. La trucada a la persona idònia sempre serveix de salconduit.

Els empleats denuncien que des del club s’ha instat a fer els ulls grossos amb aquests casos. De fet, un directiu va enviar un mail amb les instruccions que s’havien de seguir abans del referèndum de l’Espai Barça i les eleccions. Si s’interceptava un carnet d’una penya, mentre el preu pagat no fos superior en 60 euros en el cas de la Lliga i en 90 en el de la Champions al preu de les entrades d’aquella mateixa zona de l’estadi, no era revenda i s’havia de deixar fer.

Fa dues temporades es van requisar 602 abonaments, casos que havien d’acabar a la Comissió de Disciplina. Alguns no hi van acabar perquè hi va haver un filtratge anterior: es tractava d'abonaments de persones importants o vinculades a l’entitat. Quan es detecta que algú utilitza l'abonament d’un altre soci, el Barça intenta que se li reconegui el preu pagat, es fa signar un document, se li requisa el document, però se’l deixa passar.

Fins i tot, en aquests controls aleatoris a l’esplanada del Camp Nou es van enxampar el germà i la germana d’un directiu actual, al més alt nivell, que havien cedit l’abonament a uns seguidors orientals. També va passar el mateix amb el germà d’un expresident, que en aquest cas acostuma a cedir l’abonament a un seguidor de Kuwait.

On són els socis?

Aquestes pràctiques continuen sent habituals mentre hi ha 8.500 socis que paguen 176 euros anuals i encara no tenen seient. Molts socis no van al camp, però aquest fet no obre la porta als que a dia d’avui formen part de la llista d’espera. El Barça no fa oficial la xifra de socis abonats que van a l’estadi de mitjana, però reconeix que no arriba als 50.000. Per tant, si hi ha 85.000 abonats i una mitjana enguany de 76.488 espectadors –en la línia de l’any passat, a l’espera del tram decisiu i el duel amb el Madrid–, això significa que molts cops la meitat dels abonats no van al camp.

“Tots són estrangers”, clamava el Roger abans del partit contra l’Atlètic de Madrid. “Hi ha turistes amb un feix d’entrades a les mans”, repetia atònit. El Camp Nou està canviant la seva fisonomia, cada cop més internacional, cada cop més multicultural. Així ho veu l’Albert Yarza, cara visible de la Penya Almogàvers, i que porta gairebé 30 anys anant fidelment al Camp Nou. Abans –reconeix– es distingia entre els dies de socis i els dies de “carnets deixats”, quan “l’ambient era diferent, venien ocasionalment, amb més il·lusió, amb ganes d’animar”. Ara, hi ha un tercer segment, els turistes, que aporten més color, però gairebé “no saben animar”. L’Albert entén que hi hagi socis que podent veure els partits per la televisió es quedin a casa, sobretot perquè molts són de fora de Barcelona. El 45% dels abonats són de la capital catalana, un 41% de la resta de Catalunya i un 14% de fora del territori català.

Indicacions de Viagogo per mentir al Barça

Una de les empreses que més negoci fa amb les entrades és Viagogo, famosa l’any 2010 perquè el llavors president, Sandro Rosell, en tenia un petit percentatge. Viagogo no és un operador oficial, treballa amb els carnets d'alguns socis amb abonament, que prefereixen fer ús d’aquesta plataforma perquè n’extreuen més benefici que no pas a través del Seient Lliure. En la nota que dóna als clients Viagogo deixa clares les coses: “En cas que preguntin, vostè no ha pagat per aquests tiquets, un company de feina o un amic els hi ha deixat. Això és únicament per evitar multes del Barça”. Fins al 2015, l’empresa cedia al comprador l’abonament a l’hotel Catalonia Rigoletto del costat del Camp Nou, i el client accedia a l’estadi fent-se passar pel soci, i havent dipositat una fiança. En l’últim any Viagogo ha canviat el mètode i té entrades, ja no necessita els carnets dels socis.