Mor Neeskens, l'altre Johan que va fer història al Barça

BarcelonaEl barcelonisme plora un dels seus grans herois, Johan Neeskens, que ha mort als 73 anys durant un viatge a Algèria, segons ha informat la Federació Neerlandesa de Futbol. Un home, un futbolista, que va ser molt estimat per una generació que encara avui explicava als seus nets com durant la celebració d’un dels títols més importats, la Recopa de Basilea del 1979, tota la plaça de Sant Jaume va cridar "Neeskens sí, Núñez no". Un neerlandès que era més popular que el president escollit a les eleccions.

Neeskens va arribar al Barça per petició de Johan Cruyff, el seu company d’aventures, durant una època en què el club blaugrana tenia problemes, ja que les autoritats no donaven el permís al peruà Hugo Sotil per jugar amb passaport espanyol. Primer, molta gent va pensar que arribaria per fer companyia a Cruyff; greu errada. Eren amics, però aquest indòmit futbolista tenia personalitat pròpia de sobra. De fet, va fer el seu propi camí: es va quedar a Catalunya fins que Núñez el va fer fora en aquells anys de canvis, el 1979. La llegenda diu que el president no va entendre’s mai amb l’humor del jugador, que va ser capaç de negar-li paper de vàter quan Núñez el necessitava al camp de l’Hèrcules. El que per a Neeskens era una broma desafiant, per al president la prova que el faria fora. Així era aquest neerlandès que xutava amb tanta força els penals, que durant anys els nens feien un "Neeskens"quan xutaven els penals tan fort com podien. De fet, quan els Països Baixos van arribar a la seva primera final d’un Mundial el 1974 contra Alemanya, precisament a Alemanya, qui va xutar el penal de la final va ser ell: va marcar, per descomptat.

Fill de la postguerra, Neeskens recordava les històries de resistència contra els nazis i la fam. Va créixer com a futbolista a l'Ajax d'Amsterdam, on es faria amic de Cruyff i, igual que ell, esdevindria un dels homes més populars del país, amb els seus cabells llargs i vestint a la moda. Migcampista ofensiu de talent, va aconseguir tres Copes d'Europa seguides entre el 1971 i el 1973, una Copa Intercontinental el 1972, dues Supercopes d'Europa el 1972 i el 1973 i tres lligues neerlandeses. Amb la selecció, va pujar dos cops al podi, sempre perdent la final, sempre plantant cara. Primer, el 1974 contra Alemanya, i el 1978 a la final perduda a la pròrroga contra els argentins a Buenos Aires. Va jugar 49 partits amb la selecció d'Holanda, amb la qual va marcar 17 gols.

Pocs títols, però molt de carisma

El 1974 va ser fitxat pel Barça, just després del Mundial d'Alemanya. El 3 d’agost, debutava vestit de blaugrana al partit inaugural de l’estadi José Rico Pérez de l’Hèrcules d’Alacant. A la banqueta culer hi era l’holandès Marinus Michels, que pocs mesos abans havia guanyat la lliga amb el Barça, la primera en 14 anys. El club blaugrana s'imposaria per 0-4 amb gols de Rexach, Asensi, Cruyff i Pérez. Neeskens, que només va jugar els segons 45 minuts, va entrar a poc en joc. Normal, perquè havia viscut un estiu diferent amb el Mundial i el seu matrimoni, el 16 de juliol del 1974 a Heemstede, la seva localitat natal. En el seu primer any al Barça va estar a prop d'arribar a la final de la Copa d'Europa, però el Leeds va eliminar el Barça. De fet, Neeskens es va guanyar el cor del barcelonisme amb la seva exuberància física, amunt i avall, però va guanyar pocs títols. Va ser un heroi en temps de canvi i de sequera, ja que va viure en directe la mort de Franco, a Catalunya.

En el seu segon any el Barça tornar a somiar en ser a una final europea, en aquest cas la UEFA, perdent contra el Liverpool. El tercer any es va perdre la lliga per un sol punt, caient als quarts de final de la UEFA contra l'Athletic Club. Va tocar esperar fins al quart any per guanyar un títol, l'any en què es va permetre jugar la copa de nou amb estrangers, fet prohibit durant anys per la federació. Amb Neeskens i Cruyff, el Barça es va adjudicar el trofeu després de guanyar la final al Las Palmas, partit on va acabar lesionat. A Europa, el Barça cauria de nou a les semifinals de la UEFA, contra el PSV. La temporada 1978-79 finalitzava contracte, ell volia seguir, però el president Núñez, acabat de ser escollit, ho veia diferent. L'adeu de Neeskens no va poder ser més emotiu, amb la famosa final de la Recopa de Basilea contra el Fortuna alemany. En total, vestit de blaugrana va marcar 35 gols en 140 partits. Celebrant la Recopa, Neeskens va acomiadar-se del Barça, on tornaria el 2006 per formar part del cos tècnic de Frank Rijkaard.

El 1979 va fitxar pel Cosmos de Nova York i clubs modestos dels Països Baixos o Suïssa. Es va retirar el 1991, i va passar posteriorment a tasques d'entrenador, treballant a la federació neerlandesa. Sempre agraït a Catalunya, hi tornava sovint i, de fet, el seu fill és actualment jugador de l’Europa. Aquests dies estava de viatge a Algèria, on ha mort sobtadament.