Barça

El Mònaco destapa les vergonyes del nou Barça

Un equip sense pólvora en atac i tou en defensa perd el Gamper per un 0-3 dolorós

Pau Víctor i Salisu, durant el Barça-Mònaco del Gamepr
12/08/2024
4 min

BarcelonaEncara que tothom sàpiga que són amistosos de pretemporada i que les notes no s'han de començar a posar fins que arrenqui la competició oficial, sempre va bé arribar al primer partit de Lliga amb la condició d'imbatut. Però el Barça, tot i jugar el Gamper contra el Mònaco, un rival a priori assequible, va veure com el conjunt monegasc li passava la mà per la cara (0-3). Les estrenes de Hansi Flick a la banqueta i de Marc-André ter Stegen com a primer capità es van convertir en un malson a la segona part. Els gols de Camara, Embolo i Mawissa van amargar la tarda als 41.416 aficionats que van anar al Lluís Companys i van deixar el conjunt blaugrana amb un mar de dubtes a cinc dies de debutar a Mestalla.

Va ser una cadena d'errors, de peces que no encaixaven. Una sortida de pilota poc treballada, jugadors perduts en atac com Lewandowski i massa problemes en les pèrdues. El Mònaco responia a la sortida vertical dels blaugranes tallant pilotes i enviant-les ràpid cap als atacants. Com si juguessin a frontó. Només les bones transicions defensives, atentes i puntuals del Barça, impedien que els visitants fessin sang abans del descans. Perquè el primer temps, en línies generals, no va ser gens lluït. Després d'una arrencada fulgurant amb una ocasió que Pau Víctor va enviar per sobre el travesser al primer minut, l'equip es va apagar. Flick s'ho mirava des de la banda amb cara de pomes agres i mirava d'aprofitar la pausa d'hidratació per corregir coses que no l'acabaven de convèncer. Només un xut entre els tres pals, tímid, de Lewandowski.

Ja fa temps que la Festa del Gamper és un espectacle més destinat als turistes. No entra a l'abonament dels socis i la data, que normalment coincideix amb uns dies de molta afluència de visitants a Barcelona, convida a omplir el camp d'aficionats poc habituals. Es nota amb l'ambient, amb les ganes de passar-ho bé en el show time: kiss cam, dance cam i qualsevol cosa que serveixi per passar l'estona. Així, en comptes d'escrutar un joc deficient, la gent s'ho passava de meravella fent l'onada o aquell aplaudiment que va posar de moda la selecció d'Islàndia ara fa alguns estius.

Si el públic no estava per la feina, els jugadors del Barça encara menys, que van sortir del descans absolutament absents. Però no l'equip del Principat, que va apujar la intensitat. Faltava poc perquè es culminés el desastre, amb un Barça que es va deixar prendre la cartera en dues accions defensives letals. Dues errades en la sortida de pilota, de Marc Bernal –que va rebre una passada enverinada d'Íñigo– i de Gündogan –que just acabava de sortir al terreny de joc–, que van regalar dues ocasions que ni Camara ni Embolo van desaprofitar. Aleshores sí, els xiulets eren notables i Flick no va trigar gaire a treure el santcristo gros. O sigui, Lamine Yamal, el jugador que tothom estava esperant. Amb dos minuts en va tenir prou per sacsejar la defensa i generar una primera ocasió que Pau Víctor va fallar per poc.

L'entrada de Lamine revoluciona el Barça... només cinc minuts

Però això va ser tota l'aportació ofensiva, a banda d'un xut tan llunyà com precipitat. Lamine, encara sense ritme, com la majoria dels internacionals, va tenir únicament cinc minuts d'efervescència. El Mònaco es va recompondre i va tenir temps de fer el tercer, amb una rematada a plaer de Mawissa, aprofitant un refús, tot sol a l'àrea. L'àrbitre, el català García Verdura, allargava set minuts el partit per les lesions i les interrupcions. Però Flick ja en tenia prou i renegava des de la banqueta, suplicant pel final i perquè s'acabés aquell debut que només li portava que problemes.

El seu primer onze com a local no va tenir massa sorpreses. Segurament, el que no s'esperava Flick és que el Mònaco donés més guerra que no pas el City, el Madrid o el Milan a la gira nord-americana. Després de les bones sensacions que van deixar els joves als Estats Units, el tècnic continuava apostant per un onze on Marc Bernal i Marc Casadó ocupaven el doble pivot i Pau Víctor jugava a la dreta. La punta era per a un Lewandowski que va estar desaparegut i l'esquerra per a un Raphinha que tan sols va poder fer una jugada de les seves, però el tir final, tot i acabar al fons de la xarxa, va ser invalidat per fora de joc. Lamine al marge, els canvis de Flick, que van arribar quan l'equip ja havia encaixat dos gols, no van tenir efecte i el Mònaco no va patir gaire més de cinc minutets. I per si no fos prou, Gündogan va haver de deixar el terreny de joc poc després d'entrar a jugar perquè es va fer un trau al cap.

Un final trist i preocupant per a un equip que, lluny d'il·lusionar, demostra que si vol fer alguna cosa de profit aquesta temporada necessitarà més matèria primera. A la presentació, l'afició va deixar clar que enyorava Gavi i que tenia totes les esperances dipositades en Lamine Yamal, la nova estrella. Però també recordava que jugadors com Lenglet, que ahir ni va jugar, no són benvinguts. Ni tampoc De Jong, lesionat eternament. A diferència dels Estats Units, aquesta vegada els gols no van compensar les carències globals de l'equip.

stats