Sandra Paños: "Tenim moltes ganes de venjar-nos del Wolfsburg"

BarcelonaLa seva visió del joc és totalment diferent. Al Camp Nou, la immensitat de les graderies que omplien 91.553 culers l'envoltaven i l'esperonaven, com a la resta de l'equip blaugrana. Ella, però, està sola davant el perill. L'àrea la delimita, uns murs que en molt poques ocasions traspassa. Sandra Paños (Alacant, 1992) és una assegurança sota pals per al Barça. Amb actuacions solvents i de vegades espectaculars ajuda l'equip a mantenir uns registres demolidors. Aquest divendres, de nou al Camp Nou, lluitarà per deixar la porteria a zero en l'anada de les semifinals de la Champions contra el Wolfsburg (18.45 h, DAZN).

Torneu al Camp Nou, un escenari que us heu fet vostre. Quines sensacions guardes de la primera vegada? 

— Al sortir va ser espectacular. Havíem estat alguns cops sobre la gespa entregant algun títol, però res a veure amb el que vam viure fa unes setmanes. El mosaic, la gent cantant... Va ser espectacular. Un dia molt especial per a totes que al final va acabar d'una manera perfecta. Vam remuntar el partit contra el Madrid amb la nostra afició i vam marcar un nou rècord d'aforament. És una cosa que queda en el record i que esperem que es repeteixi aquest divendres. Mai ningú no es cansarà de viure aquests moments, pels quals em sento molt afortunada. Els culers ens van regalar un gran dia, vam fer un partidàs i vam ser molt felices. 

La teva posició és la de l'especialista sobre la gespa. La visió del partit també és diferent?

— Evidentment ho vaig viure diferent de la resta de companyes. Al final, no vaig tenir gaire participació en els atacs de l'equip contrari. El gol de penal quasi el trec, em va fer molta ràbia. I de la diana de Zornoza només vaig poder aplaudir-la, perquè em va enganxar totalment desprevinguda.

Com és el Camp Nou des de la gespa?

— Abans de començar el partit, imposa una mica. Quan el partit està en marxa estàs concentrada i te n'oblides, però quan hi ha un gol o quan hi ha alguna acció en contra i la grada s'aixeca tot canvia. El Camp Nou t'esperona, es percep el que l'afició sent. Ens vam sentir molt còmodes i acompanyades, i crec que això va ajudar a fer el partit que vam fer. 

I ara heu fet un nou sold out. Esperàveu tant de suport? 

— Al principi podies pensar que un Barça-Madrid tothom el vol veure. Però al final crec que és una cosa que ens mereixem. Tothom va gaudir del futbol que es va veure aquell dia a l'estadi. Hi havia un ambient idíl·lic, sense faltar al respecte a ningú, només xalant del futbol. Crec que això és el que crida l'atenció de la gent. Estem molt agraïdes a tots els culers que s'han mogut d'aquesta manera per tornar a viure-ho contra el Wolfsburg.

A més, no només serà un partit en un escenari màgic, sinó també l'anada de les semifinals de la Champions. 

— No serà un partit fàcil. El Wolfsburg és un equip amb jugadores molt verticals, amb molt de gol. L'últim cop que ens vam enfrontar contra elles ens van eliminar a les semifinals el 2020 i tenim moltes ganes de revenja. Sabem que és molt important el partit al Camp Nou. Volem deixar sentenciada l'eliminatòria, tot i que serà complicat.

Tu ets una de les referents al vestidor. Com és el dia a dia amb les més joves i quina és la tasca perquè vegin que tot el que s'està assolint ha costat molta feina?

— Hem de fer que valorin totes les coses. Per a nosaltres és un orgull que s'hagin començat a obrir camps com el Camp Nou i que hi hagi tanta gent que segueix el futbol femení. El comentari que ens surt cap a les més joves és: "Tranquil·la, que això ho tornaràs a viure i per molt de temps". Tenim la sort que les joves que arriben del filial tenen moltes ganes d'aprendre, d'anar valorant les coses. No venen amb ocells al cap, saben el que els ha costat arribar al primer equip i són conscients de les persones que tenen al costat. Al final, aquesta humilitat és la que les farà arribar lluny i gaudir de tot el que estan obtenint durant el camí. Tant de bo tot el que aprenguin de nosaltres ho puguin traspassar a futures generacions. El més important és la feina, el sacrifici, valorar el camí que s'ha fet fins a aconseguir el que ara tenim i lluitar per l'escut que portem al pit.

Com es viu un partit des de la porteria?

— Cal estar concentrada durant els 90 minuts per poder ajudar l'equip en tots els sentits i evitar que ens generin ocasions de gol. Al final, abans que arribin fins a la portera, han de superar deu futbolistes. Si fem una bona pressió i mantenim bones vigilàncies defensives, evitem que puguin arribar a la nostra porteria. Durant la setmana treballo possibles arribades de l'equip contrari, de forma més específica depenent de com ataca l'equip rival, i després cal estar atenta i concentrada per prendre bones decisions. 

¿És difícil mantenir la concentració en un partit com el del Camp Nou? Quina va ser la part més complicada?

— Al Camp Nou calia comunicar-se de forma diferent. Abans de sortir ja ens ho vam dir: "Noies, fins i tot amb senyes ens parlem, perquè no se sent res!". Al sortir impressiona, però crec que totes vam arribar a un estat de concentració que realment ens feia aïllar-nos. Estàvem focalitzades en el partit i no érem conscients del que hi havia al voltant. Tenim aquesta oportunitat i hem de donar la nostra millor versió. Cal que el treball i l'esforç es vegi reflectit. Totes vam gaudir quan va acabar el partit: la gent no volia marxar de l'estadi, estava animant-nos i és quan ens vam adonar del que acabava de passar.

¿No te'n vas adonar, quan es va anunciar que s'havia batut el rècord mundial d'assistència?

— I ara! Ens ho van dir després, quan va acabar el partit. Va sortir als marcadors i ens vam quedar al·lucinant. De fet, quan nosaltres vam sortir al camp, faltava molta gent per entrar. De mica en mica es notava, quan anava passant el partit, que hi havia més gent. Quan celebraven els gols es va notar com l'afició ho celebrava. És un record molt bonic que guardo en la memòria.