Minut i resultat del forat negre de Barça Vision

BarcelonaL'estiu de les palanques, el del 2022, va permetre al Barça de Joan Laporta anar amb molta alegria al mercat de fitxatges. Feia un any que Leo Messi havia marxat entre llàgrimes i el president executiu blaugrana va considerar que calia refer la plantilla a cop de talonari per fer tornar la il·lusió al soci. Els fitxatges de Lewandowski, Kounde i Raphinha, entre altres, van ser la cara amable d'uns mesos en què l'entitat va poder pugnar per jugadors amb els gegants de la Premier. La venda anticipada del 25% dels drets de televisió de la Lliga durant vint-i-cinc anys per més de 500 milions va finançar les adquisicions. Però a l'hora d'inscriure-les va caldre un altre booster econòmic per assolir la norma 1:1 en el fair play financer, la mateixa per la qual el club frisa en aquests moments.

Així, amb la Lliga a punt de començar i una urgència evident, el Barça va accelerar la venda de Barça Studios primer a Socios.com i després a una patrimonial de Jaume Roures. Un 24,5% per societat (49% entre les dues) a canvi d'un total de 200 milions restablia una normalitat que, tot i això, no va ser suficient per registrar Kounde, finalment regularitzat gràcies a un aval personal de Laporta. La doble operació es va vendre amb pompa a través dels canals oficials: "Servirà per accelerar el creixement de l’estratègia digital, NFT i web.3". Mesos després, el club va detallar a l'assemblea de socis el calendari per assolir els 200 milions: 20 en el moment de la firma, 60 el 2023, 60 el 2024 i 60 el 2025.

Però la realitat no va ser tan bonica. Socios.com i Roures, que només van firmar un dret de compra, tan sols van pagar els 20 milions inicials. Per això el Barça va haver de buscar nous inversors que trobessin sentit a entrar en un negoci tan poc desenvolupat internament com poc estable en la seva valoració externa. Una de les solucions va ser denominar-lo Barça Vision i posar-lo sota un paraigua més ambiciós, Barça Media, que havia d'arribar a una valoració de 1.000 milions si es complien les expectatives al Nasdaq. "És la mare de totes les palanques", va definir, contundent, l'economista Xavier Sala i Martín, amic de Laporta i exvicepresident blaugrana entre el 2008 i el 2010. Però el pla borsari va fracassar quan Libero Football Finance, l'inversor que va prometre complir el calendari de pagaments, mai va abonar tots els diners pactats.

Els 40 milions deguts s'han arrossegat des de l'estiu passat i han acabat de convertir Barça Vision en un bumerang pervers. El 2022, la palanca va permetre al Barça recuperar la norma 1:1 del fair play de la Lliga, però ara és la principal causant que la institució, de nou fora de la regla 1:1, necessiti solucions rocambolesques per registrar fitxatges encara que s'esforci per rebaixar massa salarial. I el pitjor és que no hi ha mesures a l'horitzó per arreglar el galimaties més enllà de la urgència financera. Així ho veuen als despatxos econòmics del club, on hi ha resignació per la falta de tangibilitat del negoci. "Ara mateix, Barça Vision només són expectatives i així és molt difícil convèncer ningú", valoraven fa uns mesos des d'Aristides Maillol. En aquest context s'emmarca l'anòmala subhasta que es va fer de l'NFT d'Alexia Putellas o la sortida voluntària recent d'Albert Bagó, director d'estratègia del Barça.

Aramark només tapa una part del forat

Com que no hi ha un pla de negoci consistent per a Barça Vision, l'única solució que ha trobat Laporta per suturar l'estrip és vendre una part del pastís a Aramark, l'empresa que explotarà el càtering del nou Camp Nou els pròxims vint-i-cinc anys. Sucosa prebenda per a la multinacional nord-americana, que ha abonat els necessitats 40 milions de Libero en dos conceptes. D'una banda, 15 milions corresponents a entrepans i canapès que encara no ha preparat i, de l'altra, 25 milions per a Barça Vision. Ara bé, amb relació a aquesta segona quantitat, Laporta va reconèixer fa uns dies que la Lliga tan sols n'havia computat 15 perquè els 10 restants eren per retornar-los a un altre soci del negoci. Consultat per l'ARA, Roures sosté que aquesta xifra no té "res a veure" amb ell, mentre que Socios.com ni confirma ni desmenteix que els diners hagin compensat els 10 milions que va desemborsar l'estiu del 2022. Silenci i foscor.

Sigui com sigui, el trencaclosques és descomunal i, com s'apuntava abans, res fa pensar en l'aparició de socis estratègics que donin valor real a l'activitat de Barça Vision. Al contrari: impera la necessitat de continuar tapant el forat negre amb solucions més greixoses que fibroses. No és casual, en aquest sentit, que es parli d'una prima de 120 milions d'euros perquè Nike renovi fins al 2038 el contracte que té amb el club català. És la mateixa quantitat que, als ulls de la Lliga, queda per satisfer en el calendari de pagaments de Barça Vision: els 60 milions del 2024 i els 60 del 2025.

El perill comptable

El 6 d'agost, segons un comunicat que va publicar Libero, aquesta societat es va despendre d'un 6,14% de Barça Vision a canvi dels 25 milions d'Aramark. El mateix comunicat deia que Libero estava aleshores en negociacions per desfer-se dels 15 milions restants impagats dels 40 que havia d'afrontar el 2023 (quan el Barça doni els números de l'exercici s'haurà de veure si això té un impacte en la valoració comptable del negoci audiovisual del club) i que l'acord també va suposar finalitzar el litigi judicial que el Barça havia engegat contra Libero a causa dels impagaments.

Des del punt de vista comptable, Barça Vision va suposar 408 milions d'euros al tancament de l'exercici 2022-2023. Els primers 200 pertanyen al 49% del negoci que han comprat els inversors i els 208 restants se'ls adjudica el Barça a canvi del 51% de Barça Vision que posseeix en una maniobra anomenada posada en equivalència en l'argot financer. Però cada impagament d'un inversor fa perillar que aquesta valoració s'hagi de reduir en els comptes del club. La junta de Laporta ara es troba que ha de revertir com pugui els 60 milions que Libero no pagarà enguany perquè, si no és així, el valor comptable del 49% de Barça Vision passarà a ser de 140 milions i, a més, el club haurà d'aprovisionar una mica més de 60 milions del seu 51%. És a dir, posarà en risc una xifra superior als 120 milions comptables.

I encara quedaran els 60 milions que Roures i Socios.com no pagaran el 2025 i que suposen el mateix perill comptable que els impagaments d'enguany. En tot aquest embolic, hi ha dos supervisors que han de dictar els límits fins on pot arribar el Barça: la Lliga de Javier Tebas i l'auditor del club, Grant Thornton. Precisament, l'auditor ara mateix examina els números de l'exercici 2023-2024, encara sense tancar. Fonts d'Aristides Maillol informen l'ARA que no hi haurà cap operació d'última hora i que la previsió és segellar-los amb resultats ordinaris positius.