"M'imagino una estelada i un Laporta compartint rialles amb Mas durant la pròxima xiulada a l'himne": les opinions

BarcelonaLes eleccions a la presidència del Barça i la Copa Amèrica centren els articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dijous.

Josep M. Artells, a 'Mundo Deportivo'

"L'ús dels símbols ha estat un dels ganxos recurrents per entabanar el soci, però està demostrat que la fórmula no és infal·lible. Les candidatures anhelen tenir a les seves files els rostres dels ídols, però aquestes eleccions no es caracteritzaran per ensenyar moltes cares. Laporta ho ha intentat amb Puyol, però sembla que no podrà ser i es perd una bona foto".

Enric Bañeres, a 'Mundo Deportivo'

"Bartomeu necessita més que ningú que Laporta es presenti a les eleccions perquè guanyar-lo a les urnes serà l'única manera de que la seva figura, que compta amb el suport dels estatuts però no amb el vot explícit dels socis, quedi legitimada plenament... tot i que guanyi amb escàs marge i el club quedi dividit".

Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'

"En el tram electoral la gran competència de Qatar Airways no és una altra o altres ofertes, ho és la postura dels precandidats. Veurem, tot i que tot apunta que, al final, li passaran el mort als socis. Acceptar a ulls clucs una fortuna vingui d'on vingui o renunciar-hi per més que amb això es debiliti la possibilitat de tenir millor equip".

Joan Vehils, a l''Sport'

"A la Copa Amèrica, Neymar i Messi són rivals i no companys. Si es dos fossin argentins o brasilers, segur que els dos arribarien a la final del 4 de juliol. Després, un mes de vacances i tornada a la feina. El 4 d'agost estaran aterrant a Barcelona, una setmana abans de la final de la Supercopa d'Europa i a 10 dies de l'inici de la Lliga".

Josep Maria Casanovas, a l''Sport'

"En funció del resultat final a Xile en la Copa Amèrica, Neymar té moltes possibilitats de superar Cristiano com a Pilota de Plata, ja que la d'Or la té reservada Messi en exclusiva. Que ningú tingui dubtes, el Barça tornarà acopar el podi de la Pilota d'Or".

Martí Perarnau, a l''Sport'

"El talent necessita altres recursos per arribar a la seva millor expressió. Lorenzo Buenaventura ho ha expressat d'aquesta manera 'Sabeu per què Messi pot jugar 55 o 60 partits per any? Perquè juga com el seu cos el convida a jugar: caminant. Perquè caminant mira, s'atura i pensa que ara passarà tal cosa... I els altres encara no hem vist això que passarà en 30 segons''.

Santi Carreras, a 'L'Esportiu'

"Laporta es veu amb cor de tornar cinc anys després i enfrontar-se a Bartomeu, que té el triplet sota el braç. Hem de pensar que seran unes eleccions presidencials de tots contra Laporta. O de tots contra Bartomeu. O de Laporta contra Bartomeu. O Bartomeu voldria ignorar Laporta. Impossible. Són estils diferents que busquen recuperar la presidència".

Lluís Simon, a 'L'Esportiu'

"És impossible per als precandidats arribar a la recta final obviant què representa el Barça a Catalunya. [...] La posició de Joan Laporta sembla la més definida, sobretot pel seu pas per la política catalana. Bartomeu fa d'equilibrista perquè alguns membres de la seva candidatura no combreguen amb les rodes de molí del sobiranisme. Els altres no es pronuncien".

Joaquín Luna, a 'La Vanguardia'

"Coneixent Laporta [...] i veient com avui es divideix CiU i demà l'entitat que opti pel caixa o faixa, ja m'imagino una estelada a la llotja del Camp Nou i un Laporta compartint rialles amb el president Mas durant la pròxima xiulada a l'himne espanyol. Em temo que el Barça "de tots" de Joan Laporta seria el dels seus...".