La millor versió de Sergi Roberto evita el naufragi davant del cuer

BarcelonaEn la jornada de la Lliga en què hi ha hagut l'entrada més baixa de la temporada a Montjuïc és quan s'han sentit més xiulets. 34.471 valents i valentes que han desafiat el fred s'han hagut d'empassar durant una bona estona un Barça lamentable, trist i fosc. L'equip ha marxat al descans entre xiulets. L'afició està emocionalment desgastada i veure que el cuer t'empatava a les portes del descans havia estat la gota que feia vessar el got. Durant la primera meitat, els blaugranes s'havien passat força minuts caçant mosques en la pressió i atacant caminant. "La primera part ha sigut inacceptable", ha dit Xavi Hernández.

No ha estat fins a la segona part que el Barça s'ha començat a acostar a alguna cosa similar a un equip. A la represa, els jugadors s'han posat les piles per salvar els mobles i evitar que al tècnic se li posin travessers els torrons. Gràcies al primer doblet de la carrera de Sergi Roberto, capità i titular, l'equip ha remuntat en fins a dues ocasions per canviar els xiulets per una ovació al reusenc (3-2).

Xavi podrà respirar i agafar una mica d'aire gràcies als gols de Roberto, que si segueix al Barça és en bona part gràcies al tècnic. La visita del cuer, lluny de ser una tarda plàcida, s'ha tenyit durant massa minuts de malson. La primera meitat ha sigut dantesca. Si bé és cert que Xavi ha saltat a la gespa amb un mig del camp inèdit fruit de les baixes de Pedri, De Jong i Gavi, el Barça s'ha desinflat incomprensiblement. Amb Oriol Romeu definitivament defenestrat de l'onze, el pivot ha sigut Gündogan, flanquejat per Sergi Roberto i Fermín López als interiors. L'Almeria semblava que seria una joguina, un regal de Nadal, i els blaugranes han fet algunes picossades, especialment a pilota aturada. El migcampista de Reus ha protagonitzat una rematada de cap que hauria pogut servir per obrir la llauna, però Maximiano li ha negat el gol.

Amb poqueta cosa, el Barça s'apropava, però els jugadors s'han començat a relaxar de forma grotesca. La pressió alta s'ha anat apagant fins a ser inexistent i l'Almeria, un equip poruc, que encara no sap què és guanyar en 18 jornades de Lliga, sortia còmodament tocant la pilota des del darrere. Alhora, els atacs blaugranes eren gairebé caminant. Això ha fet empipar l'afició, que ha començat a xiular a la mitja hora del partit. La ràbia de Raphinha apaivagaria una mica els ànims, recollint un refús de Maximiano a una rematada poderosa d'Araujo per encetar el marcador.

L'Almeria empata abans del descans

Però aquest Barça és tan fràgil, tan passerell, que l'Almeria empataria pocs minuts després. El central uruguaià ha fet un mal refús, queixant-se que Léo Baptistão venia d'un fora de joc posicional i això l'ha destorbat, però la jugada ha seguit i ha acabat amb el mateix brasiler, ex de l'Espanyol, batent Iñaki Peña amb una picadeta suau. Era el vintè gol que encaixava el Barça enguany, els mateixos que van rebre en tota la temporada passada a la Lliga.

La situació era de naufragi quan l'equip ha marxat al túnel de vestidors. Xavi se n'ha afartat i ha fet dos canvis d'una tacada. João Félix, nefast, i Christensen, una ombra del central que va ser el curs passat, s'han quedat a la banqueta. L'equip ha sortit disposat a canviar la cara, empès per les desmarcades i l'energia de Ferran Torres. Lewandowski també s'ha espavilat, més present en la rematada i, sobretot, en el joc associatiu. El Barça aconseguia recuperar sensacions i Roberto, també a la sortida d'un córner, ha trobat la redempció quan s'arribava a l'hora de partit. Rematada preciosa i els blaugranes s'avançaven de nou.

Semblava que, per fi, el duel contra el cuer seria plàcid. Però res d'això. Una nova errada en defensa, aquest cop entre Peña i Araujo, que ha reclamat una pilota aèria però ha topat amb el central i se li ha acabat escapant, ha acabat amb Edgar rematant a plaer. S'havia de remuntar tant sí com no. L'equip ha estat a punt de fer-ho en una jugada en què Lewandowski ha rematat molt forçat i Gündogan ha comès una gran errada. Tot sol davant la porteria, ha vist com la pilota li passava per davant i ha rematat tan malament com ha sabut. Per sort, Sergi Roberto sabria associar-se amb Lewandowski per fer un gran control, trepitjar àrea i provocar amb el seu segon gol el crit alliberador d'un equip, un entrenador i una afició condemnats a patir fins i tot amb el cuer.