Amb el millor Lamine, tornen els gols i l'alegria al Barça

BarcelonaEl Barça respira. Després d'estar embussat les darreres setmanes, torna de Mallorca amb tres punts i cinc gols de gran valor. En un estadi on pocs equips guanyen, trenca la mala ratxa a la lliga amb una golejada liderada, esclar, per Lamine Yamal. No li cal marcar, al jove maresmenc, per ser el millor. Amb ell el Barça fa més por als rivals. Sense fer un partit rodó, l'equip de Flick va sortir viu de l’infern del Mallorca en un partit on Lamine va mortificar els adversaris amb el seu talent. Encara no ha afinat la punteria, però és el gran líder d’un equip que el necessitava. Bàsicament, perquè sempre necessites els millors a la gespa. I ell ho és.

Per afrontar el repte de jugar al camp d’un Mallorca que gràcies a Jagoba Arrasate somia en jugar a Europa dècades després, Flick va decidir donar descans a Robert Lewandowski. El polonès, competitiu com és, feia cara de pocs amics a la banqueta mirant com a la gespa Ferran Torres en feia una de freda, una de calenta. Seria el valencià l’autor del 0-1 després d’una greu errada defensiva del Mallorca, però després va desaprofitar tres ocasions d’aquells en què el polonès sol marcar. Sense tenir el control del matx, el Barça va saber atacar contra un rival una mica massa esbojarrat. Si el Barça mantenia intacta la seva defensa avançada, a punt per fer caure el rival en fora de joc uns quants cops, el Mallorca no s’amagava amb una pressió molt alta, deixant també molt espai a l’esquena de la seva defensa. Ningú pot negar el valor d’aquest Mallorca. El resultat era un escenari en què Lamine feia el que volia, sortint un cop i un altre de la banda dreta, per jugar per on volia. Com solia fer Messi, vaja. Pedri, en canvi, va quedar una mica més desdibuixat.

Era un partit entretingut en què el Mallorca trencaria el fora de joc blaugrana gairebé per primer cop abans del descans per permetre a Muriqi empatar amb assistència de Maffeo. Ara, l’estirada d’orelles de Flick durant la setmana a l’equip, exigint-li més disciplina, va funcionar, ja que la defensa blaugrana va tornar a tirar bé el fora de joc, frustrant el Mallorca de Maffeo o Mojica, que quan es posaven a córrer feien mal. En defensa, però, cometien un munt d’errades, com el penal del colombià a Lamine a l’inici de la segona part que va permetre a Rafinha marcar el segon gol català. Un gol que feia justícia, tot i que no va servir per calmar els ànims a un matx en què el Mallorca anava rondant l’àrea blaugrana de tant en tant. Iñaki Peña havia entès de seguida que li tocaria fer hores extres, molts cops en accions que al final resultaven ser fora de joc.

En un partit un xic caòtic, Flick va entendre que li tocaria fer canvis en un matx en el qual Dani Olmo va anar desinflant-se. El de Terrassa va perdre pes a mesura que el partit avançava en un partit en què el Barça agraïa el retorn de la grapa de Marc Casadó, titular indiscutible a un equip que no necessita gens ni mica un Frenkie de Jong que entraria quan faltaven 15 minuts. Flick no va fer jugar ni un minut a Lewandowski per protegir-lo. La golejada va arribar sense el màxim golejador, bon senyal. Quan va tocar donar descans a Ferran, golejador de cara trista, ja que falla més que encerta, va fer entrar en Pau Víctor. L’alemany tenia clar a qui no podia canviar: Lamine i Raphinha. Amb espais, tots dos van fer festa grossa amb el brasiler fent el tercer després d’una assistència hiptònica de Lamine, amb l’exterior de la bota, colpejant-la tal com un mag fa servir la seva vareta per fer màgia. Com s’havia enyorat Yamal. El dia que tornava a la titularitat, el Barça torna a guanyar a la lliga. No és una casualitat. La seva connexió amb Raphinha emociona.

Amb el tercer gol, Arrasate va entendre que havia perdut el partit, ja que cedint espais, el Mallorca va rebre el quart, obra de De Jong. I encara arribaria el cinquè, obra de Pau Víctor. La cara de Flick i la del Barça ja havia canviat, llavors. Una cara més relaxada, gràcies a Lamine, protagonista a tots els gols. I així que l'extrem no va marcar, fallant les seves ocasions. Les va regalar, doncs, als seus companys i tots els aficionats, en general.