El millor derbi de Barcelona de l’última dècada

BarcelonaLa temporada 2006/2007 va servir per revifar el derbi de Barcelona. Del 1988 al 2006, l’Espanyol tot just va poder guanyar dos derbis de 32 jugats a la Lliga, però aquella temporada es va imposar per 3-1 a casa i en el partit de tornada es va endur un empat 2-2 del Camp Nou el dia que Tamudo en va fer dos, i va deixar el Barça sense el lideratge a la Lliga a la penúltima jornada. És a dir, va deixar l’equip de Frank Rijkaard sense poder ser campió. “Va ser una temporada molt especial, l’afició de l’Espanyol va sentir que podia competir amb el Barça de tu a tu. Aquells anys la rivalitat es va sentir molt”, recorda l’uruguaià Walter Pandiani, actualment tècnic de les categories inferiors de l’Europa.

La temporada 2006/2007 l’Espanyol tenia segurament la millor plantilla dels últims anys, aquella que va arribar a la final de la UEFA de Glasgow, perduda als penals contra el Sevilla pocs dies abans del partit del Camp Nou. I el Barça vivia il·lusionat amb una nova generació de jugadors liderada per Messi, que aquell dia marcaria amb la mà, Iniesta i Xavi. Des de llavors, però, el Barça no va parar de millorar i l’Espanyol, en canvi, va tornar a perdre la capacitat de competir amb el rival, castigat pels problemes econòmics. Malgrat el triomf al Camp Nou, el primer en més de 20 anys, de la temporada 2008/2009, amb Iván de la Peña d’estrella, el Barça ha guanyat 9 dels últims 10 derbis. “Aquest any tenim la sensació que podem fer alguna cosa grossa”, avisa el migcampista David López, que considera que tot jugador que ha passat pel futbol base del Barça o l’Espanyol vol jugar partits com aquest.

Un Espanyol diferent

Just abans del derbi d’aquest diumenge, l’afició de l’Espanyol, que un cop més seguirà sense anar al Camp Nou, ja que les dues entitats segueixen sense intercanviar-se entrades, té la sensació que alguna cosa ha canviat. L’arribada dels diners del grup Rastar, presidit per Chen Yansheng, ha permès a l’Espanyol eixugar els deutes, construir una bona plantilla i tenir un tècnic, Quique Sánchez Flores, capaç d’acostar l’equip a la zona europea després d’un mal inici de temporada. L’Espanyol fa 9 partits que no perd, amb tot just quatre gols rebuts en aquests nou partits. De fet, l’Espanyol ha sumat 17 punts dels últims 27, tot just un menys que el Barça -28- en el mateix període de temps. L’equip de Luis Enrique també encaixa més gols, però en marca més. Aquests últims mesos, a més, l’Espanyol ha guanyat la Supercopa catalana contra el Barça, per 1-0, malgrat que va ser un partit en què Luis Enrique va fer jugar molts suplents i joves del filial.

“Aquest any l’Espanyol té un projecte molt interessant, és normal que la seva afició estigui il·lusionada abans del derbi”, admet l’exjugador dels dos equips Miquel Soler, ara comentarista de televisió. “El Barça sempre és favorit, i no només pel fet de jugar a casa. Té una de les millors plantilles del món i ha recuperat el bon joc, però l’Espanyol també ha millorat molt, fet que permetrà veure un derbi en principi més disputat. Ara bé, als derbis pot passar de tot”, afegeix.

Des que el derbi es juga al nou camp de l’Espanyol, l’Estadi RCDE, la rivalitat barcelonina també s’ha viscut més, ja que “l’Olímpic era una mica fred”, segons comenta Pandiani. El fet que sigui el primer derbi al Camp Nou amb la graderia d’animació, però, garanteix que l’ambient sigui més calent que altres vegades. El Barça tornarà a la feina demà, després del llarg viatge per jugar un amistós a Qatar, just el mateix dia que Chen Yansheng farà una roda de premsa per valorar l’actualitat d’un Espanyol que vol parlar d’Europa sense por. “El repte és poder competir de tu a tu amb l’altre equip de la ciutat o superar-lo”, deia a l’ARA fa uns mesos el conseller delegat, Ramon Robert. “El repte és seguir sent el millor club del món”, deia Bartomeu. Com sol passar al derbi, tots dos no poden tenir raó.