El millor Dembélé classifica el Barça per a les semifinals de la Copa
Un gran gol del francès serveix per imposar-se a la Reial en un partit en què els blaugranes acaben patint contra un rival amb deu
BarcelonaOusmane Dembélé és desequilibrant. Li hem sentit dir sovint a Xavi Hernández. És un jugador amb un talent diferencial, hàbil amb les dues cames, molt difícil de trobar en el món el futbol. Però també és un vers lliure que cal educar en un esport que es practica en equip. Perquè el francès és tan capaç de fer una jugada meravellosa en què deixa bocabadats tres defensors rivals com de fallar una passada fàcil. Dembélé, ara que ja no es lesiona després de diverses intervencions a Finlàndia, és com llançar una moneda a l'aire. Quan surt cara, el Camp Nou gaudeix aixecant el cul de la cadira per veure les corredisses de l'extrem francès. Quan surt creu, l'equip pateix amb les seves pèrdues.
Davant la Reial Societat va sortir cara i Dembélé no només va desequilibrar i va portar de corcó la defensa basca, sinó que va estar fi en la passada, madur en la presa de decisions i indispensable per marcar el gol que ha dut el Barça a les semifinals de la Copa. L'equip donostiarra va ser un rival digne, que va tenir les seves opcions fins a l'últim minut, fent patir els blaugranes, tot i que l'expulsió merescudíssima de Brais quan faltaven cinc minuts per al descans va condicionar la seva aposta valenta.
Amb el triomf contra la Reial Societat, el Barça recupera només part de les bones sensacions que havien tornat la il·lusió a l'afició després de la victòria contra el Reial Madrid a la final de la Supercopa. Els blaugranes van saltar a la freda gespa del Camp Nou amb la mateixa premissa que contra els blancs: un ritme de pilota alt i una proposta valenta, factors que Xavi sovint pregona en roda de premsa, però que no tenen la continuïtat que el tècnic reclama durant els 90 minuts. A l'equip li segueix costant tancar actuacions rodones, tot i que té el precedent del triomf aclaparador contra el Madrid per emmirallar-se.
Davant el conjunt basc, el Barça va sortir decidit: amb un Dembélé entremaliat a la banda dreta, amb Pedri –que acabaria a la banqueta per culpa d'un cop– trepitjant àrea rival i amb Balde veloç corrent la banda esquerra amb cames de gasela. Busquets liderava la sala de màquines, amb De Jong ben a prop i Gavi de fals extrem, posició que ja li ha sigut encomanada a les grans cites, mentre que Raphinha i Ferran Torres són suplents pagats a preu d'or. La posada en escena blaugrana va ser esperançadora, davant un rival que també entén el seu futbol a partir d'estimar la pilota, no de tancar-se en una fortalesa defensiva.
En aquest duel d'estils alegres, l'equip de Xavi guanyava la partida al d'Imanol Alguacil. En la batalla de línies defensives avançades per obligar tot l'equip a anar a mossegar a camp rival, els blaugranes eren més valents, impulsats per l'energia d'Araujo, la pulcritud d'un Christensen que ha guanyat clarament la partida a Eric Garcia i un Kounde que transmet seguretat i superioritat només de veure'l. En una primera cita, el defensor francès seria qui trencaria el gel. Sense vergonya, decidit, com el seu futbol. Només Take Kubo, amb una rematada al travesser que Ter Stegen va fregar amb els dits, va poder incomodar la defensa del Barça durant el primer temps.
La Reial es refà de l'expulsió de Brais
Amb aquest guió de fons, no trigaria a arribar un dels duels que més s'havia engreixat en la prèvia: el retrobament entre Lewandowski i Gil Manzano, l'àrbitre que el va expulsar contra l'Osasuna a la Lliga. Al cap de deu minuts, el col·legiat extremeny, que va ser rebut amb una sonora xiulada per part del Camp Nou, i el polonès van tenir el primer diàleg cara a cara, per un gol ben anul·lat per fora de joc a Frenkie de Jong. L'extremeny tornaria a ensenyar una targeta vermella, en aquest cas a Brais, per una entrada duríssima al turmell de Busquets. La revisió del VAR va fer canviar el color de cartolina a Gil Manzano, que primer li havia ensenyat una groga al migcampista del conjunt basc. Van ser moments estranys, en què el partit s'havia enrarit i embrutat, amb el futbol deixant pas a les entrades i les discussions.
L'expulsió va arribar quan faltaven només cinc minuts per al descans. Poc després de la represa, Dembélé es va inventar un obús que va tòrcer la mà del porter Remiro i que va acabar entrant al fons de la xarxa. El gol era una recompensa justa per a un Barça que va cometre l’errada de creure que la feina estava feta. La relaxació va dur una Reial, amb deu però plena de fe, a veure com Sorloth fallava una ocasió clara a boca de canó. Aquest avís va alertar de cop els de Xavi, que van tornar a posar-se seriosos, però no prou per tancar un partit -Gavi va topar amb el travesser- en què els donostiarres acabarien fent lluir Ter Stegen els darrers minuts. L’alemany, titular també a la Copa en detriment d’Iñaki Peña, acabaria sent decisiu: primer, resolent un embolic en què ell mateix es va posar i, després, amb una gran aturada a Olasagasti.
El Barça ja és les semifinals de la Copa, però ho fa tornant al pecat de no donar prou continuïtat al seu joc i alimentar les esperances del rival. Xavi segueix tenint deures per fer; però, guanyant, tot és més fàcil.