Mick Jagger i la flor al cul

Una de les cançons més boniques dels Rolling Stones és Wild horses. No és una de les més animades ni habituals als concerts. És melancòlica, penetrant i difícil d’esborrar un cop l'escoltes. Keith Richards la va crear el 1969 sentint-se culpable per haver-se’n anat amb la guitarra en comptes de quedar-se amb el seu fill acabat de néixer. Sovint es tendeix a obviar la profunditat de la banda, reduint-la a la icona de la llengua, el carisma de Mick Jagger i el riff de Satisfaction. Fa dècades que van decidir convertir-se en una multinacional a explotar fins que morin entre piles de dòlars, casats amb el capitalisme més ferotge, igual que el futbol. El Barça, que al costat de la boca warholiana és com una engruna de pa, viu pendent de l’humor d’estrelles del rock octogenàries per saber on nassos jugarà el clàssic.

Quan no és un all, és una ceba: el dia a dia del club és una cursa d’obstacles inacabable. Sort que Jagger s’ha llevat i li ha fet pal fer la gira europea: el cel s’ha obert a Montjuïc i al cap de Joan Laporta, que no tenia pla B. A la junta blaugrana ja estaven parlant de la fantasia de les grades supletòries a l’Estadi Johan Cruyff i, fins i tot, algú volia treure la pols del projecte de Miami. Això sí, sempre amb la cantarella: “Som optimistes amb jugar el clàssic al Camp Nou”. Una cantarella familiar que apel·la a la fe per davant de la raó i no perd adeptes perquè el president acostuma a sortir-se’n. Els miracles de la religió laportiana s’han succeït inesgotablement, començant per l’aval per ser investit i acabant pel cas recent de les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. L’expedient té la taca negra de les llàgrimes sagnants de Messi i un asado poc fructífer, però en la resta és gairebé místic.

Tornar al Camp Nou aquesta temporada s’ha convertit en una pressió autoimposada difícil d’entendre ateses les circumstàncies. Tant costava explicar als socis que era extremadament difícil? Per què no s’ha estat més transparent davant un secret de domini públic? Calia fer el paperot organitzant una roda de premsa a l’octubre per alimentar la idea que el retorn era possible a principis d’any? Per què no es va tancar una alternativa fiable per a tot el curs? Qui li explica a Hansi Flick i a l’equip, que estan fent tan bona feina, que als despatxos condueixen sense volant? Massa preguntes lògiques: sembla mentida que encara no hàgim entès que això és una altra cosa i que va de tenir la flor al cul. Que sonin els Stones: Can you feel the magic hanging in the air?

Els esforços de l’Espanyol perquè Cornellà-El Prat no sigui un petit Bernabéu