El metavers pot ajudar el Barça a inscriure Lewandowski

BarcelonaCom que els futbolistes no esperen i l'inici oficial de les competicions està previst per a mitjans d'agost, el Barça s'ha afanyat les últimes setmanes per presentar fins a quatre cares noves de cara a la temporada que ve: Kessie, Christensen, Raphinha i Lewandowski. Les dues primeres incorporacions, lliures de traspàs, les va tancar ja fa mesos. Les dues següents només les va poder negociar amb total fonament amb els clubs d'origen (Leeds i Bayern, respectivament) un cop va acceptar perdre un 10% dels ingressos televisius durant 25 anys a canvi de 207,5 milions. I les que venen, amb Jules Koundé, ja oficial, al capdavant, tindran l'impuls del 15% extra de drets audiovisuals que l'entitat ha traspassat per 315 milions.

La primera palanca va servir per cloure l'exercici econòmic 21/22 amb beneficis i per sortir a comprar amb arguments, mentre que la segona repara el patrimoni negatiu de l'entitat, paga una mica de deute i dona múscul per continuar fitxant. També propicia, a falta de confirmació de la Lliga, que el Barça deixi d'incomplir el fair play financer amb els jugadors que avui dia té registrats a la competició. "Van pel bon camí i ja saben el que han de fer", ha dit al respecte Javier Tebas, el president de la patronal.

Semblava impossible, però el famós sostre salarial deixarà d'estar excedit al Camp Nou després de tres finestres FIFA marcades per les estretors. Ara bé, el límit continuarà existint per inscriure no només Lewandowski i companyia, sinó també Dembélé i Sergi Roberto, que enceten un nou contracte com a culers. Per fitxar no hi ha més frontera que la mateixa butxaca, que en el cas del Barça torna a estar plena gràcies al fons d'inversió Sixth Street. En canvi, a l'hora de registrar les adquisicions, pesa el criteri de la Lliga, que té una de les normatives de control econòmic més dures d'Europa i seguirà instant l'entitat blaugrana a aprimar una factura salarial massa elevada en relació amb els seus ingressos.

En el marc del seu procés de reconstrucció, el Barça està immers sobretot en la primera meitat, sens dubte la més vistosa i il·lusionant: la presentació de nous talents. Però el club no ha pogut avançar tan de pressa com voldria en la segona part, que correspon a alliberar fitxes sobreres per inscriure'n de noves. El traspàs de Frenkie de Jong era imprescindible en aquest sentit, però l'interior neerlandès de moment rebutja la possibilitat de recalar al Manchester United i, en cas de quedar-se, no està per la labor de perdre capacitat adquisitiva. Tampoc Memphis, Pjanic, Riqui Puig, Braithwaite o Umtiti resoldran molt a curt termini les seves sortides: tenen temps fins a finals del mes d'agost, quan la Lliga ja haurà començat. Davant d'aquesta amenaça de tap, i sobretot del problema que suposaria a l'hora de registrar els nous fitxatges a temps, l'àrea econòmica té a punt l'activació d'una tercera palanca: Barça Studios.

Complement decisiu per a Barça Studios

Fa mesos que els compromissaris van donar llum verda a la venda minoritària del negoci audiovisual. De fet, la directiva la va pressupostar en l'exercici 21/22. Tot i això, els 50 milions previstos no es van poder ingressar perquè no van arribar ofertes prou satisfactòries. Ara, davant la urgència amb el fair play, i amb la palanca de BLM aparcada de moment, Barça Studios apareix com una solució i promet una injecció de més de 100 milions (el doble del que es va pressupostar en un inici) sobretot gràcies a l'univers dels NFT, dels arxius digitals col·leccionables. "Aquests actius avui dia no ens generen res i cal que els fem valdre. A més, Barça Studios és un negoci deficitari i necessitem complementar-lo perquè sigui rendible", admeten des del Camp Nou a l'ARA. En altres paraules, la tercera palanca precisa de la força del metavers –experiència immersiva i multisensorial a través de dispositius virtuals– per generar una suma considerable de diners. La producció audiovisual pura i dura no dona prou de si.

Els NFT són un certificat digital d'autenticitat que, mitjançant la tecnologia blockchain, la mateixa que la de les criptomonedes, s'associen a un únic arxiu. Vindria a ser una mena de notari virtual per atorgar validesa a un document o una obra d'art, que en el cas del Barça serien petites produccions audiovisuals sobre moments i personatges històrics. Fa uns dies la institució va llançar-ne la primera, amb Johan Cruyff i la seva mítica rematada voladora com a protagonistes, i la subhastarà a Sotherby's, una prestigiosa empresa del sector. Després d'aquesta en vindran nou més, totes produïdes per Barça Studios, però la idea del club és externalitzar aquest negoci en auge sota el paraigües d'una venda parcial (d'aproximadament un 30%) de la seva productora. L'operació arribaria mesos després de la polèmica aliança amb Ownix, que es va haver de rescindir per la implicació del seu propietari, l'israelià Moshe Hogeg, en presumptes delictes de frau i abusos sexuals. Amb Ownix, el Barça pretenia llançar els seus primers NFT. Ara ha trobat el suport de BCN Visuals per produir deu peces que, segons el club, volen "inspirar els seguidors mil·lennials i de la generació X i Z". Ampliar i rejovenir la base, vaja.

Els més de 100 milions previstos de la tercera palanca donarien oxigen al Barça per inscriure nous jugadors, però des dels despatxos blaugranes avisen que igualment s'hauria de generar fair play amb vendes i cessions. A principis de la setmana que ve, la Lliga actualitzarà el límit salarial del Barça un cop hagi vist la documentació de les dues primeres palanques. L'activació de la tercera dependrà de la xifra que la patronal estableixi com a sostre.