Mestalla ja no intimida un Barça amb fam de gols (1-4)

ValènciaLa batalla de Mestalla havia de ser la batalla de Ferran Torres, enfrontant-se als xiulets d'una afició que no ha paït que un jugador format a la casa des dels sis anys decidís marxar al Manchester City tot just quan començava a posar-se l'estadi a la butxaca. Ferran també lluitava contra els seus propis fantasmes: els de la falta d'encert contra el Nàpols. I Ferran també s'havia d'enfrontar a Foulquier, un soldat de Bordalás, un arquitecte d'equips feixucs i rocosos, malgrat que avui el seu València acabaria fent figa. En el seu primer retorn a Mestalla, Ferran lluitava contra tot això a l'estadi que va veure debutar el jove nascut a Foios, població a tot just quinze minuts en cotxe del feu valencianista.

Però la batalla de Ferran no seria en solitari, perquè sota la batuta de Xavi Hernández el Barça vol créixer com a equip. I si quan el tècnic va agafar les regnes de la banqueta havia d'alinear una davantera amb tot de nanos del planter, després del mercat d'hivern té on triar i remenar. I avui, tots els gols que no van voler entrar contra el Nàpols no han trigat a arribar. El conjunt blaugrana ha convertit Mestalla, que havia de ser un jardí espinós contra el València de Bordalás, en una catifa verda on passejar-se gràcies a un hat trick d'Aubameyang (el darrer gol desviant lleugerament un xut de Pedri) i un diana de Frenkie de Jong (1-4).

Sense Pedri d'inici, però amb Gavi. Sense Piqué, sancionat, però amb Araujo. Sense Ansu, lesionat, però amb Aubameyang. I també amb Dembélé. L'extrem francès ha viscut la seva primera titularitat després del convuls mercat d'hivern, en què el Barça se'l va intentar treure del damunt per la seva negativa a renovar. La mentalitat pragmàtica de Xavi i les urgències de l'equip han brindat a Dembélé l'oportunitat de continuar sentint-se jugador, malgrat demostrar una actitud massa típica en el futbol contemporani: la de mercenari.

Però aquest no és el relat que toca explicar avui, sinó el d'un Barça que ha demostrat que es recorda de fer gols. No en va, ha fitxat Aubameyang, mig humà mig felí, un jugador amb cames de gasela i fam de guepard. En la seva segona titularitat consecutiva ha sabut empescar-se-les per marcar els seus dos primers gols com a blaugrana. Ell ha firmat la primera diana, la més difícil, la que significava obrir la llauna i començar a enderrocar els fonaments de Mestalla. El gabonès, que quan més ha brillat ha sigut en ecosistemes molt diferents del del Barça, ha sabut replicar-se el seu escenari favorit: desmarcada a l'espai davant la passivitat dels centrals valencianistes i definició de qualitat després d'una gran assistència de Jordi Alba.

La diana d'Aubameyang ha estat una injecció d'optimisme per al Barça, que, amo i senyor de la pilota, ha aprofitat els dubtes del conjunt local per divertir-se esquinçant ben d'hora el guió que deia que a casa del València s'hi va a patir. Una gran jugada col·lectiva ha sigut l'avantsala del segon gol, que ha anat signat per jugadors amb ganes de redimir-se. Jordi Alba ha recordat de nou que no només sap servir bones passades quan l'acompanya Messi, i ha filtrat una pilota que Dembélé, de primeres, ha convertit en un caramel perquè Frenkie de Jong rematés a plaer. Amb el València encara frustrat per un gol anul·lat a Gayà per fora de joc després que Ter Stegen hagués fallat estrepitosament, el Barça ja tenia una renda de dos gols. I encara quedava el tercer.

No podia faltar el protagonisme de Gavi, que tot i sortir com a interior dret, una banda que no li és tan còmoda com l'esquerra, ha acabat assistint a Aubameyang en la festa del gabonès. Mestalla cremava, i no s'havia arribat ni al descans que del Cerro Grande ja acaparava els xiulets que inicialment s'havia endut Ferran. El col·legiat madrileny tornaria a anul·lar un gol local. Carlos Soler havia marcat en un acció que havia nascut d'una pilota que havia sortit per la línia de banda. Res a discutir amb la tecnologia a la mà, però això poc li importava a una afició encaparrada en recordar uns aires de grandesa que el València fa temps que ha perdut.

Pedri neutralitza la rauxa del València

Malgrat el folgat marcador en contra, el conjunt de Bordalás ha viscut a la represa els seus millors moments de rauxa. L'entrada de Mingueza per Eric Garcia, canviat per precaució, generava dubtes en la defensa del Barça, alhora que Bordalás havia retirat un mig de tall defensiu com Hugo Guillamón (central reconvertit) per donar entrada a Maxi Gómez, davanter centre. L'impuls local ha durat fins que Pedri, avui suplent per rotació, ha entrat al terreny de joc. Abans que el canari saltés a la gespa, Carlos Soler havia enviat al fons de la xarxa una gran centrada de Bryan Gil i havia ficat la por al cos al Barça.

A Xavi no li agradava el que estava veient i ha fet entrar Pedri, un jugador amb la capacitat de fer recuperar la calma a tot un equip. Si amb això no n'hi havia prou, el canari s'ha inventat un cacau des de la frontal que, després de fregar en l'esquena d'Aubameyang, ha fos els ànims del València. Amb més cor que encert, el conjunt xe ha intentat continuar traient el cap en atac, però en el dia del retorn de Ferran Torres a Mestalla el seu bon amic Pedri li ha dit que no es preocupés, que ell ja era a la gespa i que el Barça no deixaria escapar uns tres punts clau per dormir a la zona Champions.