Messi, Laporta i un "cunyat" més influent que qualsevol directiu del Barça

BarcelonaNasser al-Khelaïfi i el xeic Al Thani van voler aprofitar el hype. L'aparell francoqatarià que comanda el París Saint-Germain va actuar de pressa, en plena ressaca del triomf de la selecció argentina en el Mundial de futbol que es va celebrar entre el novembre i el desembre a l'emirat àrab, i va aconseguir la predisposició de Leo Messi a seguir com a mínim un any més al Parc dels Prínceps, l'estadi que el va acollir després que el Barça renunciés a la seva continuïtat.

A finals del 2022 l'astre argentí, màxim golejador de la Copa del Món, ja tenia força clar que volia seguir competint al màxim nivell europeu, cosa que aparcava la via nord-americana de l'Inter de Miami, així que va acceptar encetar negociacions per renovar amb el PSG més enllà del 30 de juny del 2023. L'oferta parisenca, continuista, arribaria després, però ja han passat tres mesos i encara no ha cristal·litzat, entre altres coses, perquè des de l'entorn del jugador manifesten alguns dubtes sobre el projecte esportiu d'una entitat incapaç a la Champions i amb un horitzó confús pels esforços de la seva propietat en obrir vies de negoci a la Premier League amb el Manchester United. La música argumental sona a fatigues pretèrites. "Fa temps que no hi ha projecte ni res, que es fan malabars", criticava Messi poc després d'enviar el cèlebre burofax a Josep Maria Bartomeu l'agost del 2020. El discurs és familiar.

La proposta de renovació del PSG continua vigent i és l'única en ferm que el 10 té sobre la taula. Però, a banda dels dubtes que planen sobre la capital gal·la, si no l'ha acceptat i signat també és perquè a Barcelona hi ha hagut moviments significatius per restablir la seva relació amb l'actual president del Barça, Joan Laporta, el mateix que es va resignar l'agost del 2021 a deixar-lo marxar i amb el qual, per aquest motiu, es va decebre. El responsable de recosir el vincle no surt a les fotos ni assisteix a les reunions de junta, però té més pes en la gestió del dia a dia a Arístides Maillol que qualsevol directiu del Barça que no sigui el mateix Laporta. És Alejandro Echevarría, a qui el mandatari culer presenta com el seu "cunyat" encara que tècnicament ja no ho sigui –es va separar de la seva germana Constanza fa molts anys.

Que Laporta defineixi Echevarría com una "persona fonamental per dirigir el Barça" se sustenta en fets relatius a diversos àmbits. En campanya electoral va ajudar l'actual president a conformar la seva candidatura i a estructurar l'aval que tan de corcoll va portar la junta electa abans de la presa de possessió. Ja al càrrec, li ha demanat ajuda principalment en temes de seguretat. Echevarría, que regenta una assessoria a la part alta de Barcelona, té contacte freqüent amb Xavier Porcuna —l'exmosso que hi ha a l'organigrama professional del Barça—, va tenir veu perquè Barna Porters guanyés el concurs per al control d'accessos i la microfonia en determinades estances de les oficines i va recomanar un canvi de perfil en la seguretat del primer equip.

En el vessant esportiu, Echevarría va ser clau perquè Xavi Hernández, amb qui guarda una gran relació personal, deixés de tenir el veto del mandatari per ocupar la banqueta del primer equip. També va intervenir en les operacions d'entrada i sortida d'Aubameyang, un dels fitxatges que millor rendiment han ofert els últims mesos, i en la incorporació de Raphinha Dias, un futbolista representat per Deco, amb qui conserva l'amistat des que van coincidir al Barça a principis de segle: l'un com a directiu i l'altre com a jugador.

De fet, Echevarría va abandonar la junta l'octubre del 2005 després que transcendís la seva vinculació amb la Fundación Francisco Franco, però no va deixar d'influir tant en els despatxos com en el vestidor. D'aquest esperit aconseguidor va néixer també el seu ascendent sobre Messi, a qui va protegir i aconsellar en els seus primers passos com a professional. Ara, disset anys després, no ha escatimat en vaselina perquè l'argentí i Laporta recuperessin una afinitat sense la qual no es podria plantejar de cap manera la possibilitat de reparar les llàgrimes del 2021 amb un "homenatge" a l'altura del mite.

La fórmula de l'"homenatge" per no generar expectatives amb Messi

Sí, un "homenatge". Aquesta és la forma eufemística que fa servir Laporta i que amaga la veritable intenció del president, que no és una altra que recuperar Messi com a jugador aquest mateix estiu, quan tindrà 36 anys. Sense cap aval que el colli, i amb Echevarría com a figura indispensable en el contacte amb l'argentí i la seva família, el dirigent mira fórmules per fer realitat una tornada a la qual pocs culers s'atrevirien a oposar-se frontalment. El jugador té fil directe amb excompanys de vestidor per tractar aquesta possibilitat (Busquets n'està pendent) i també en parla amb Xavi, que en les rodes de premsa no amaga la seva devoció cap a ell. Mentrestant, a les dependències econòmiques de l'entitat, on el forat operatiu continua sent el pa de cada dia, fan càlculs per veure si l'"homenatge" es podria autofinançar només amb l'impacte que generaria.

La Lliga, organisme validador dels comptes dels clubs espanyols i jutge del famós fair play financer, està atenta a l'operació. "Tant de bo torni al Barça, però no depèn de la Lliga que torni, sinó del mateix Barça. No canviarem les normes perquè torni Messi. Ara bé, sí que és probable que ho pogués fer amb un salari més baix, ja que està en el tram final de la seva carrera", diu Javier Tebas, el president de la patronal, que continua dient que el club està excedit en matèria salarial i, per tant, obligat a alliberar fitxes i firmar ingressos per poder-se plantejar no només l'hipotètic retorn de Messi, sinó el registre dels nous contractes de Gavi, Araujo, Marcos Alonso i Sergi Roberto.

Però al Camp Nou tenen esperances en una altra via per guanyar marge salarial: la demanda al jutjat mercantil número 7 de Barcelona per obligar Tebas a reconèixer 90 milions corresponents a l'acord amb Sixth Street. En cas de resolució favorable (el primer veredicte serà "ben bé al juny", diuen fonts blaugranes a l'ARA), el baló d'oxigen serà enorme i les expectatives d'èxit augmentaran. Per aquelles dates, per cert, la UEFA decidirà sobre el cas Negreira. I si perilla la participació en la Champions 23-24, automàticament la bombolla petarà.