De Messi a De Jong: el Barça, una trituradora de voluntats

BarcelonaRonald Koeman encara no ha paït que en l'inici del seu segon any com a entrenador del Barça s'hagués de quedar sense Leo Messi i Antoine Griezmann. Les lesions, especialment les de Pedri i Ansu Fati, així com la incapacitat del club per poder retenir l'astre argentí i el davanter francès, van ser dos dels principals arguments que utilitzava –i encara utilitza– el neerlandès per explicar bona part de la davallada que va viure l'equip i que li va costar el càrrec. La incapacitat per renovar Messi va ser la prova definitiva que, malgrat la voluntat i l'optimisme de Joan Laporta per pactar la continuïtat del 10, el fair play esquinçava aquesta possibilitat. Però ni amb el comiat forçat cap al PSG del millor jugador de la història del club el Barça ha pogut alliberar-se de la llosa salarial que segueix marcant la planificació de l'equip.

Després de més de 1.000 milions d'euros gastats en una trentena de traspassos durant el mandat de Josep Maria Bartomeu i de la barra lliure a l'hora d'inflar uns salaris que cap altre club d'Europa pagava, el Barça s'ha vist abocat en una travessia pel desert. De fet, quan es presumia de tenir a tocar els 1.000 milions d'ingressos, el volum de despeses era tan semblant que l'anterior junta ja feia invents de dubtós rigor –camuflats sota el concepte d'enginyeria financera– per quadrar els comptes. Arthur Melo, que va arribar a fer un comunicat en què deia que no volia sortir del Barça, va ser empaquetat cap al Juventus a canvi de Miralem Pjanic, encara en propietat del Barça i un maldecap més quan torni de la seva cessió al Besiktas. Pels mateixos motius es va fer l'intercanvi amb el València de Jasper Cillessen per Neto. El porter brasiler és un altre cas de jugador sobrepagat respecte al seu rendiment i que el club també vol treure's del damunt malgrat la seva poca pressa per marxar.

Tensant l'economia fins al límit i amb l'impacte de la pandèmia, s'ha arribat a l'escenari actual en què la planificació esportiva està altament condicionada primer per la butxaca. Per edificar, primer el Barça ha d'enderrocar. Això suposa una llarga llista de baixes –més de deu jugadors– que ha començat amb el traspàs de Coutinho: el fitxatge més car de la història del club ha estat venut per 20 milions d'euros per no haver de pagar-li el salari i perquè futbolísticament mai ha rendit com a blaugrana. I malgrat que la venda del brasiler suposi una alenada d'aire fresc per començar a retallar els gairebé 150 milions d'excés respecte del fair play, encara queda molta feina per fer. La dramàtica situació blaugrana es pot resumir en una frase: si es vol fitxar i, sobretot, inscriure un ariet com Lewandowski, la via més ràpida per aconseguir-ho és fent una venda de pes.

És en aquest context de manca de múscul financer que el Barça es planteja la sortida de Frenkie de Jong, cosa que el converteix en el següent jugador de la llista abocat a abandonar el club per raons econòmiques malgrat que la seva voluntat i la dels tècnics sigui continuar. Xavi no s'ha cansat de lloar públicament un futbolista amb qui ha treballat de manera individualitzada per adequar tot el seu potencial al Barça. El talent que De Jong va exhibir a l'Ajax no està en dubte, però des del club també hi ha qui argumenta que el futbolista no acaba de ser regular i que només ha demostrat tot el seu potencial en comptades ocasions. Aquest fet genera la por que si no acaba de despuntar, es pugui anar devaluant després de tres temporades al Barça amb més pena que glòria.

El migcampista, però, és feliç a Barcelona (on fa només uns mesos que s'ha comprat una casa amb la seva parella, Mikky Kiemeney) i, malgrat l'interès –i la insistència– del nou entrenador del Manchester United Erik ten Hag per retrobar-se, la seva prioritat és continuar al Barça, club del qual és seguidor des de petit. Frenkie no descarta jugar algun dia a la Premier, on considera que el seu tipus de joc –un migcampista de recorregut, el que a Anglaterra es defineix com a box to box– encaixaria, però no vol fer les maletes aquest estiu cap a un Manchester United que no s'ha classificat per a la Champions. Com ja va passar amb Messi, el neerlandès veuria triturada la seva voluntat de seguir al Barça. Hi ha hagut més casos pel camí: per estalviar-se el seu sou, Bartomeu pràcticament va regalar Luis Suárez a l'Atlètic de Madrid, amb qui guanyaria la Lliga. Rafinha, Rakitic i Arturo Vidal també van sortir pràcticament sense deixar cap tipus de benefici més enllà de l'estalvi salarial.

La voluntat de Frenkie de Jong xoca amb les necessitats econòmiques del club, que el vendrà si rep una oferta d'entre 75 i 80 milions d'euros. Aquesta quantitat implica tant que l'operació generi un marge de benefici com fer net de l'amortització i el salari pendent: De Jong, que cobra uns deu milions bruts anuals, va renovar l'octubre del 2020, acceptant diferir bona part dels seus emoluments. El seu traspàs també suposaria estalviar-se de pagar els bonus de fidelitat que estipulava Bartomeu en els contractes. A l'espera que Joan Laporta activi alguna de les "palanques" econòmiques abans que s'acabi l'any comptable el 30 de juny -la venda del 49% de Barça Studios i un 10% dels drets televisius, segons ha explicat en una entrevista a Catalunya-, la venda de De Jong segueix damunt la taula. De fet, ja fa temps que és un tema que es debat al club.

Memphis Depay es troba en una situació similar. A l'atacant, a qui queda un any de contracte, li agradaria ampliar el seu vincle amb el Barça i Xavi el veu com un davanter útil, però el club no descarta fer-ne calaix si rep una oferta al voltant dels 20 milions d'euros. A més, el traspàs del neerlandès suposaria un benefici net perquè va arribar com a agent lliure. De Jong i Memphis són només els dos últims noms d'una llista de jugadors que el club empeny a la sortida per raons econòmiques. En canvi, hi ha casos enquistats com el de Samuel Umtiti, en què fins i tot se'l va haver de renovar per espaiar-li el salari i, així, generar fair play per inscriure els fitxatges del mercat d'hivern. Aquesta és la dura realitat del Barça.