Més unanimitat amb Xavi que amb Laporta: els apunts en calent del Barça-Rayo

BarcelonaVictòria del Barça contra un Rayo Vallecano molt desencertat i segona plaça de la Lliga assegurada per als interessos blaugranes. El partit va tenir més història a la graderia que no pas a la gespa. A continuació, uns apunts en calent.

Trist final del primer curs a l'exili. Ningú va dir que viure lluny del Camp Nou fos fàcil. Però la realitat ha superat fins i tot les previsions menys optimistes, que no eren precisament les que el Barça va proclamar abans de pujar a la muntanya olímpica. A banda d'un forat econòmic que ja veurem com es compensa abans del 30 de juny, Montjuïc ha sigut un estadi entregat a l'ocasionalitat i al desafecte. Amb el soci culer majoritàriament a casa, la junta directiva ha viscut tranquil·la fins que la pilota no ha entrat i l'erràtica gestió ha quedat al descobert. En l'últim dia del curs al Lluís Companys, una part de l'escassa representació social del club a la graderia va cantar diverses vegades "Barça sí, Laporta no" mentre un altre sector silenciava la queixa amb xiulets. Milers de turistes sense context van ser testimonis d'aquesta divisió d'opinions.

Una estratègia dubtosa. Al president del Barça li va tocar el rebre quatre dies després de filtrar a l'entorn que està molt enfadat amb Xavi per unes declaracions en què l'entrenador va passar-se de sincer (sense dir cap mentida). L’egarenc venia amb la popularitat molt tocada pel decebedor final de temporada i el cable recollit en la seva decisió d’abandonar el càrrec, que Laporta havia beneït fa només tres setmanes, però va sortir guanyador en el debat improvisat a la graderia. L’estratègia (?) del mandatari –alimentar el soroll al voltant de Xavi– ha fet que els diaris parlessin menys d’avals i de comptes mancomunats i més del futur a la banqueta, però no ha evitat els retrets d’alguns socis disconformes.

Pel que fa al partit, dos protagonistes clau. El primer, Ter Stegen. Sense les aturades salvadores del porter alemany, el Barça no hauria tingut una tarda tan plàcida sobre la gespa. Especialment a la segona meitat, amb l'1-0 al marcador i el Rayo rondant l'empat, va aparèixer per frustrar ocasions molt clares i guanyar-se el dret de lluitar per revalidar el Zamora. L'altre gran nom de la vetllada va ser Pedri, que va entrar a la segona part i va vestir-se de migcampista amb arribada per marcar dos gols balsàmics per a Xavi, que va acabar el que se suposa que serà el seu últim partit –sempre que no hi hagi un altre gir de guió, la qual cosa no es pot descartar– amb un suport pràcticament unànime de la parròquia no ocasional present a Montjuïc. Si es confirma la sortida, tindrà nassos que hagi de ser sense partit pel mig. Fredor immerescuda per a un ídol.

Què hauria sigut aquesta temporada sense ell? Parlem de Lamine Yamal. Un noi de 16 anys convertit en la millor notícia que el barcelonisme en massa ha llegit en els últims 10 mesos. L'últim partit a casa va tornar a demostrar-ho. Sobretot en la primera meitat, en què el Rayo va inquietar força menys, l'extrem de Rocafonda va ser el principal generador de joc ofensiu dels blaugranes. L'1-0, obra de Lewandowski a la segona jugada del partit, va venir de la seva inspiració a l'hora de filtrar una passada per sobre de la defensa madrilenya. Aquest estiu serà molt important per salvar l'economia del Barça, però també per no fallar en la gestió de la principal esperança esportiva del club. Que la selecció espanyola no exploti Lamine com va fer amb Pedri fa tres anys. Estem escarmentats.