Més Olmos i menys Lewandowskis
El saberut secretari tècnic que duem tots a dins està fent hores extres aquests dies. I per motius obvis, ha arribat a la conclusió que faríem un gran salt de nivell amb Nico Williams a l’equip, i que millor un extrem pur, ràpid i driblador que un atacant polivalent.
En efecte, després de la profunda reflexió hem convingut que molt millor Williams que Dani Olmo (exhalem, satisfets, excel·lent combinació de paella, vi blanc, llimona glaçada i cigaló a 38 graus a l’ombra). Però potser faríem bé de canviar l’objecte d’aquesta disjuntiva i preguntar-nos com milloraria el Barça si tingués un nou que sabés anar a l’espai i combinar a primer toc, allò de rebre i donar-la, en comptes d’un ariet revellit que ha vingut al món a rematar a porta.
Un salt quàntic, seria.
Permetin-me, a més, que destaqui que Olmo ha estat una de les grans estrelles de l’Eurocopa i que aquest any ha marcat o assistit en un de cada dos partits que ha jugat. El noi sap jugar entre línies i en espais reduïts i el Barça seria més el Barça si renunciés a l’escàndol democràtic que suposa tenir un nou dels d’antes, d’aquells que fora de l’àrea es mouen com un pop en un garatge.
Podem ampliar el debat: ¿què seria del Barça si en les últimes temporades hagués evitat fitxatges com el del polonès, o el de De Jong? Hauria estat un lloc millor per als jugadors de la casa i seria un club menys pobre; ara podria intentar fitxar jugadors diferencials que encaixen amb el futbol que ens ha fet únics i reconeixibles, lluny de migcampistes atlètics incapaços de fer una passada al forat, lluny de davanters que no comprenen el funcionament d’una paret.
Aquest Barça de la caixa buida, gentilesa de la iconoclàstia de Bartomeu, no permet mai ser optimista del tot. Però em vull il·lusionar, i penso que Olmo sí que vindrà, i que el Barça tindrà una davantera on dos dels tres titulars serien de la casa. No som conscients del mèrit increïble que té això. El darrer cop que ens va passar va ser amb Messi i Pedrito, i no ens va anar malament del tot.
El futbol, recordin, és experiència estètica i competitivitat. Però també, sempre, identitat. No li posin mala cara a Olmo. Recordin més aviat què cobra, què va costar i què aporta la tanqueta polonesa.