Més gana que abans d'una calçotada: els apunts en calent del Barça-Rayo

BarcelonaA vuitens de final de la Champions League, a semifinals de la Copa del Rei i líder a la Lliga. El triomf (1-0) davant el Rayo Vallecano amb un gol de penal de Robert Lewandowski situa el Barça al capdavant de la classificació. A continuació, uns apunts en calent.

Al Barça li toca patir per tornar a ser líder (1-0)

Temps de calçotades. Ara mateix el Barça té més gana que el guanyador del concurs de calçots de Valls abans que es posi el cronòmetre en marxa. Ha convertit la naturalesa excepcional del joc fluid en una rutina senzilla i li ha perdut la por a qualsevol monstre. Aquest últim aspecte és el gran mèrit de Flick: que la plantilla hagi superat els traumes de la tribu en qüestió de mesos. Els Pedri, Lamine Yamal i Raphinha ja flairen una primavera que permet somiar. Podrà haver-hi peròs en l'execució algunes nits, com la d'aquest dilluns, però les bones sensacions hi són sempre i l'actitud és impecable.

Casadó desapareix del mapa. Szczesny, que davant d'un Rayo treballat va demostrar tants reflexos com lentitud a l'hora d'aixecar-se per defensar segones accions, s'ha apoderat de la porteria del Barça per decret de Flick. I Frenkie de Jong va pel camí de desnonar el llogater Marc Casadó, que tants elogis va rebre durant la primera meitat del curs, a la posició de pivot. El neerlandès dona més en atac i el català dona més en defensa. Flick, en aquest Barça elèctric de cara a la porteria contrària, va inclinant-se per la primera característica. A mesura que s'acosta el tram decisiu de la temporada, el tècnic incrementa la contundència de les seves apostes. Sense mitges tintes.

Càstig disciplinari. Una nova mostra d'aquesta contundència va ser la suplència de Kounde a causa d'un retard en una xerrada tècnica, el mateix motiu que va iniciar l'ostracisme d'Iñaki Peña. La decisió va comportar la debilitat més forta del Barça davant els contraatacs del Rayo. En un moment en què la mitjana de l'equip blaugrana és de notable, Héctor Fort es queda amb l'aprovat. Van ser evidents les seves dificultats per superar la pressió del rival, i fa patir cada cop que ha de córrer enrere per disputar una pilota llarga que busca la seva esquena.

La teoria caduca ràpida. Aquest dimarts es compleix un mes des que una bona part de l'entorn mediàtic del Barça va entregar les armes. El conjunt de Flick va empatar a Getafe el 18 de gener en un partit llòbrec i l'endemà el Reial Madrid va estirar el seu avantatge al capdavant de la Lliga fins als set punts. Els números van poder més que les sensacions, i en veu baixa es va començar a dir que potser era millor centrar-se en la Champions i la Copa. Però el Barça només ha necessitat quatre beneïdes setmanes per eixugar els dos partits i mig que el Madrid tenia de marge per errar. El futbol és imprevisible de naixement, i cada cop és més difícil teoritzar a llarg termini davant uns calendaris vertiginosos.

"Si vols parlar amb Laporta l'has d'agafar de la solapa i emportar-te'l a un racó"