Memphis reclama el seu lloc a Xavi (1-2)

BarcelonaL'Elx de Francisco és un os dur de rosegar. Però el Barça de Xavi viu un moment dolç i la festa blaugrana, malgrat el patiment a l'estadi Martínez Valero, continua (1-2). Quarta victòria seguida, tercera a la Lliga. Aquest cop sense els gols d'Aubameyang, però sí de Ferran Torres i Memphis Depay, tots dos entrant des de la banqueta: l'extrem valencià ha esvaït a mitges la malastrugança que l'acompanyava i s'ha retrobat amb el gol; i el neerlandès ha recordat que continua sent el màxim golejador blaugrana, xutant amb personalitat i vehemència un penal a la perfecció. Un penal de VAR, per unes mans clares de Barragán. A diferència de les de Jordi Alba que ha reclamat l'Elx: el lateral estava d'esquena i amb el braç gairebé enganxat al cos. Ha tocat patir, però els tres punts són un gran botí en una jornada en què el Barça s'ha situat tercer a la taula.

Ha tocat remar de valent, perquè a la primera part han tornat els fantasmes que els últims temps havien acompanyat l'equip: poc encert de cara a porteria i fragilitat defensiva. El Barça ha estat intens en la pressió postpèrdua i ordenat damunt el terreny de joc, però a diferència dels últims partits l'encert golejador ha brillat per la seva absència durant els primers 45 minuts. Les dues oportunitats més clares les ha tingut Frenkie de Jong, titular per davant de Ferran Torres perquè Xavi ha preferit deixar el valencià per primer cop a la banqueta i apostar per Gavi al flanc esquerre, jugant, així, amb quatre migcampistes. Amb el porter català Edgard Badia vençut després d'una acció entre Aubameyang i Dembélé, el neerlandès s'ha trobat amb una rematada a boca de canó que ha acabat desviant el central Diego González sota pals. Frenkie ha tornat a tenir un caramel amb el marcador encara per obrir al Martínez Valero, però en un mà a mà amb Badia, el porter ha guanyat la partida a l'ex de l'Ajax, que ha xutat massa centrat.

Mentre el Barça es lamentava de les ocasions que no volien entrar, Lucas Boyé, tan guerriller com talentós, continuava amb la seva batalla particular amb Piqué i Araujo. Haver de controlar l'ariet argentí de l'Elx no és un pla agradable de diumenge a la tarda per a ningú, però si bé els centrals havien de bregar amb la referència local, Alves patia per contenir les pujades de Mojica. Amb un Dembélé poc solidari en defensa, l'ex del Girona i també Fidel han trobat en la banda dreta del Barça un punt per on insistir i fer mal.

L'error humà de Pedri

Ajuntant les batalles de Boyé i l'olfacte de Pere Milla i Fidel ha nascut l'acció del primer gol. Pilotada des de la porteria de Badia que Milla no encerta a controlar bé, però que segueix lluitant i Pedri, que també té dret a equivocar-se algun cop, fa un mal rebuig davant la pressió del lleidatà i la pilota ha acabat als peus de Fidel. El capità de l'Elx, futbolista que destil·la elegància, ha superat per cames Alves i amb una rematada creuada ha sorprès Ter Stegen, que ja ha recollit en 26 ocasions la pilota al fons de la xarxa a la Lliga aquesta temporada. Si els blaugranes havien perdonat, a la segona ocasió clara –la primera havia sigut una rematada desviada de Tete Morente– l'Elx ha lluït l'efectivitat que trobava a faltar el conjunt català. Gerra d'aigua freda tot just abans del descans.

Però si fa només uns mesos el Barça era incapaç de reaccionar i deixava escapar punts en qualsevol estadi, després de passar pel túnel de vestidors l'equip ha saltat a la gespa disposat a recordar-nos que, amb Xavi, hi ha futbol i recursos per capgirar els partits quan van mal dades. El futbol és un esport que construeix relats i els desfà amb una voracitat brutal. Si fins fa només un parell de dies Ferran Torres estava negat de cara a gol, el valencià s'ha convertit aquest diumenge en l'encarregat de signar un empat que els blaugranes buscaven amb insistència. Ha sigut un gol poc lluït, en què l'ex del City ha recollit una nova assistència de Jordi Alba –en suma set a la Lliga, nou en totes les competicions–, després d'una bona acció de Dembélé per la banda dreta. L'entrada de Ferran ha sigut clau per reactivar els blaugranes, llançant molt més el lateral de l'Hospitalet a l'atac, però la bona voluntat del fitxatge més car de l'era Xavi ha tornat a topar amb el desencert i amb Edgard Badia. També l'Elx havia fet treballar Ter Stegen, amb un gran xut de Pere Milla que el porter blaugrana ha neutralitzat amb una gran aturada.

No s'ha complert la tesi que l'extrem de Foios havia mantingut aquesta setmana: "No cal preocupar-se pel gol, quan n'entra un entren tots". Malgrat signar el gol de l'empat, Ferran ha malbaratat fins a tres ocasions més. Determinant en el joc, però encara negat de cara a barraca. Ha sigut Memphis Depay, l'heroi del principi de la temporada, el que ha aparegut, també des de la banqueta, per signar el triomf des dels onze metres. Un penal que ha provocat ell i que ha validat el VAR. Llançament impol·lut. Triomf sofert, però triomf. Que continuï la festa del Barça de Xavi.