Memphis Depay: un lleó sense ullals al Barça
A la Ciutat Esportiva veuen el neerlandès "fos físicament": ha jugat tots els minuts a la Lliga i el seu rendiment ha caigut
BarcelonaUna dada demolidora palesa la crua realitat del Barça de Ronald Koeman: els quatre partits exigents d'aquesta temporada han acabat en derrota. No han sigut desfetes per la mínima amb l'equip tancant els rivals fins a l'últim minut, sinó mostres d'inferioritat que patrocinen un altre parcial que no és motiu per a festes: deu gols en contra i només un a favor, el que va marcar Agüero al minut 97 del clàssic de diumenge. "El Barça ja no té jugadors del nivell i l'efectivitat d'abans", va sentenciar el secretari tècnic, Ramon Planes, després de caure contra el Madrid a la llotja del Camp Nou. El lleidatà és, de moment, l'encarregat d'oferir la visió institucional quan els àrbitres xiulen el final. Així ho ha decidit la nova gerència del club, que prefereix no cremar figures associades a l'arribada de Joan Laporta –com Mateu Alemany, Jordi Cruyff o Rafael Yuste– en els postpartits, que és quan pot bullir la sang. Són temps ingrats en matèria esportiva, complicats per defensar en calent un projecte que encara arrossega la mala gestió de la junta de Bartomeu.
La sinceritat de Planes, que resisteix al Barça gràcies al seu ofici als despatxos, evoca els números estratosfèrics de Leo Messi i Luis Suárez i la gens menyspreable aportació d'Antoine Griezmann. També retrata l'escassa contribució de la davantera d'avui dia, marcada per la lesió d'Ansu Fati, la baixa de llarga durada d'Ousmane Dembélé, els dubtes amb Luuk de Jong i la veterania del Kun Agüero. Tots aquests asteriscs havien de ser compensats amb la irrupció de Memphis Depay, hereu del dorsal 9 i, sobre el paper, un atacant solvent per motivar la parròquia en l'era post-Messi. Tot i arribar lliure de traspàs, el neerlandès va ser presentat amb honors d'estrella al Camp Nou i va causar una excel·lent impressió als amistosos de pretemporada i als primers partits oficials. Tanmateix, quan el calendari s'ha empinat, el seu rendiment ha baixat en picat. No marca de jugada des de finals d'agost, quan va sumar un gran gol en la victòria contra el Getafe (2-1). Les seves últimes dues dianes de blaugrana han sigut de penal (Llevant i València).
"Està fos físicament i necessita descansar", asseguren des de Sant Joan Despí, on s'observa que Memphis és víctima del calendari i de les dificultats per adaptar-se a les necessitats col·lectives. Si bé Koeman era el seu principal valedor, el davanter no acaba de trobar la manera de ser decisiu. Acusa la falta d'un patró establert en atac (del joc directe contra el Granada als intents posicionals a Cadis o el Wanda) i els dubtes dels tècnics amb el sistema. Ha fet de referència en un trident, d'ariet amb Luuk de Jong en un 3-5-2 i d'extrem esquerre. Al clàssic, igual que al matx contra el Dinamo, va jugar a la banda, on va signar una altra actuació discreta. Va ser incapaç de desbordar Lucas Vázquez, que no és defensa, i va perdre un total de 16 pilotes. Una d'elles, al minut 32, va suposar el golàs d'Alaba i va posar de manifest la seva poca esma defensiva: el marcador del Madrid va arribar a l'àrea de Ter Stegen sense que ningú el perseguís.
Una càrrega insòlita a la seva carrera
Memphis ha sigut titular als 12 partits oficials del curs entre Lliga i Champions i només ha deixat de jugar 15 minuts el dia del Dinamo. La càrrega és considerable. D'entrada, perquè no hi ha cap altre jugador de la plantilla que hagi jugat tant com ell. Però també perquè ni tan sols el mateix implicat està acostumat a tenir tanta tralla a principis de temporada. Així ho demostren els seus números a l'Olympique de Lió. La passada campanya no va completar sis dels nou primers partits de lliga, si bé és cert que venia d'una lesió al genoll. Els tres cursos anteriors a França tampoc va tenir el protagonisme que li està donant ara Koeman. "A Lió solia jugar més en punta, però mai ha sigut un jugador regular. Era un gran davanter per al Lió, però el Barça és una altra cosa. Memphis no pot liderar un atac que els últims anys ha tingut Messi", assegura Antoine Donnarieix, periodista de So Foot. El temps i les companyies diran si el neerlandès troba la manera d'afilar els ullals al Camp Nou. De moment, el lleó està més aviat moix.