Melanie Serrano anuncia la seva retirada: "No és un adeu, és un aquí i sempre"

Sant Joan Despí"Melanie és Barça, i Barça és Melanie". Aquesta frase resumeix a la perfecció qui és i què ha fet Melanie Serrano pel club de la seva vida i pel futbol femení. Des que el 2003 es va posar per primer cop l'elàstica culer, mai l'ha deixat de defensar i lluir mentre ha format part de l'evolució d'aquest esport. Ara arriba el moment de penjar les botes, de dir adeu al dia a dia de l'equip, però Serrano no marxa del tot: inicia un nou projecte al Barça, on es quedarà formant part de l'estructura del femení.

Amb els ulls tancats, respirant profundament, Mel ha col·locat bé el micròfon de la sala de premsa. Havia arribat el moment de fer un pas al costat: "Em retiro del futbol professional després de 18 temporades", ha dit. "He hagut de fer una reflexió interna molt important i amb la meva família. Quan una veu que no aporta a l'equip el que vol aportar i quan no ajuda el club a donar el nivell de joc necessari es comença a plantejar noves metes per continuar ajudant. Ha arribat el moment de dir adeu a una etapa de la vida i obrir una altra etapa de la vida que m'il·lusiona molt. Sempre estaré lligada al club, i se m'ha presentat un projecte en què em deixaré l'ànima per fer-ho tan bé com pugui", ha dit entre llàgrimes la ja exfutbolista.

A la sala de premsa no hi faltava ningú. Cap persona del present i de la història del Barça femení s'ha volgut perdre l'anunci d'una jugadora que és llegenda i emblema del club culer. "Dels camps de terra, de portar roba 4 talles més grossa, de compartir terreny de joc amb quatre equips a omplir el Camp Nou dues vegades amb 91.000 persones i aixecar una Champions", ha recordat Melanie, repassant totes les etapes que ha superat com a jugadora del Barça. La one club woman ara abandona els terrenys de joc, però la seva història d'amor amb l'equip no s'acaba.

De fet, el Barça no s'entendria sense Melanie Serrano. La sevillana va arribar al club blaugrana el 2003 i des de llavors ha format part de totes les etapes de l'equip, fins a convertir-se en el millor del món. Els inicis no van ser fàcils. Amb 15 anys, tres cops per setmana i passades les deu de la nit recorria els prop de 80 quilòmetres que separen el Miniestadi de Blanes, on vivia amb la seva mare i la seva germana. Cada dia havia de sortir minuts abans de l'entrenament per poder arribar al tren, on es quedava adormida per l'hora que era, esperant que arribés el seu moment de baixar. Els sacrificis eren grans, però la jove Melanie veia com, de mica en mica, la seva posició a l'equip s'anava reforçant i consolidant.

Ella sempre ha estat enamorada de la pilota. Altrament, com hauria pogut superar totes les traves del dia a dia? Entrenar-se de nit, estudiar de dia, lluitar per mantenir-se en un equip que encara no era professional... Ella acceptava tots els reptes amb el somriure a la cara que tant la caracteritza. Ara s'acomiada del club de la seva vida en una època daurada, quan els títols i els reconeixements cauen pel seu propi pes, però Mel va viure el descens de l'equip i la posterior reestructuració de la mà de Xavi Llorens. El de Cardedeu va iniciar la remodelació d'un equip que, amb Maria Teixidor i Markel Zubizarreta, ha acabat aixecant els títols de campiones d'Europa.

Ara toca dir adeu i no hi ha millor lloc per fer-ho que casa. El partit de diumenge al Johan Cruyff contra l'Atlètic de Madrid, que ja ha penjat el cartell de sold-out, serà l'escenari perfecte per acomiadar Melanie Serrano: passat, present i futur blaugranes.