Que la medalleta de Piqué no tapi la trista realitat: els apunts en calent del Barça-Dinamo

BarcelonaEl Barça va superar el Dinamo de Kíev i recupera el color a la Lliga de Campions amb tres punts balsàmics aconseguits gràcies a un gol de Gerard Piqué. Tot seguit els apunts en calent del partit.

Resultats salvadors, de moment. Segona victòria en dos partits del Barça i fantasmes espantats a la Champions. D'acord: els triomfs han donat oxigen a Koeman abans del clàssic de diumenge. Però... i el joc? ¿Ha millorat prou l'equip perquè el president Laporta guardi definitivament l'espasa de Dàmocles passi el que passi contra el Madrid? ¿Convenç el 4-3-3 amb doble lateral que sense pilota es converteix en un 5-3-2? ¿És presentable que el Barça acabi demanant l'hora a casa contra un conjunt sense cap amenaça seriosa en atac? Caldrà anar jutjant partit a partit, com es fa des de la llotja.

Sempre a punt per penjar-se la medalla. La vaca sagrada més veterana de l'equip va salvar l'expedient en la cita, sobre el paper, més assequible de la fase de grups. Piqué, que a Lisboa i al Wanda Metropolitano va sortir a la foto de dues desfetes doloroses, va solucionar la papereta amb un gol de killer. Importantíssima aportació per no complicar més la cosa a Europa. Un gest que reforça el seu paper d'ídol de l'afició, que ja el va aplaudir quan va abaixar-se el sou abans que cap altre company, però que no el farà menys vulnerable contra davanters millors que el temible Supriaha.

Perill de caricatura. Piqué va marcar el gol que abans havia fallat, per partida doble, Luuk de Jong, titular per tercer partit consecutiu a la Champions. El neerlandès va ser la solució de Koeman per compensar la suplència necessària d'Ansu Fati. I la veritat, més enllà que és fins i tot més fluix que Braithwaite, és que no té sort. Se'l va portar del Sevilla per la seva condició de rematador d'àrea i, com a mínim contra el Dinamo, ha sabut fabricar-se oportunitats. Seria interessant que n'aconseguís marcar alguna. Si no, serà el típic jugador que acabarà convertit en caricatura.

Joves espremuts. Koeman s'emporta elogis pel seu atreviment amb Gavi, que duu cinc titularitats en sis partits, igual que se'ls va endur el curs passat per convertir Pedri en indiscutible. Al mateix temps, però, és just recordar que Yusuf Demir acumula quatre duels consecutius sense minuts. Ha desaparegut. I això que va ser la sensació de la pretemporada i fins i tot va guanyar-se un lloc a l'onze en el debut a la Lliga amb la Reial Societat i contra el Bayern a la Champions. L'aposta pels joves no hauria de passar per esprémer-los i després fer-los desaparèixer. Demir no es mereix aquest trist favor formatiu.