Mateu Alemany: malabarismes per enfocar el futur, inclòs el seu

BarcelonaEn la roda de premsa de balanç de Joan Laporta de fa uns dies, el president executiu del Barça es va rodejar de dues figures imprescindibles per il·lustrar la gestió a curt termini d'un club que continua greument afectat pels problemes econòmics. D'una banda, Eduard Romeu va posar cara a l'àrdua negociació per obtenir el finançament que es necessita per afrontar la reforma integral del Camp Nou amb la mà d'obra i els materials de la turca Limak, l'única que, d'acord amb els arguments oficials, respecta els costos i els terminis establerts. I, de l'altra, Mateu Alemany va aprofundir en el conflicte perenne que la institució manté amb la Lliga espanyola, amb el seu president, Javier Tebas, i, en concret, amb una normativa de control econòmic que, segons Laporta, es torna restrictiva a mesura que el Barça va trobant solucions per burlar-la. Mostres recents d'aquesta desavinença són la limitació de palanques com la de Sixth Street a canvi de perdre ingressos televisius o el registre de la fitxa professional de Gavi, resolta per la via judicial mitjançant una cautelaríssima que Tebas recorrerà les pròximes setmanes.

Com que la Lliga no en deixa passar ni una al Barça des que no va aconseguir que formés part del projecte LaLiga Impulso, regat amb milions del fons d'inversió CVC, Laporta necessita més que mai al seu costat un executiu tan preparat com Alemany, que des que va aterrar al Camp Nou ara farà dos anys no ha parat de jugar amb els límits per no comprometre les prestacions de la plantilla del primer equip de futbol mentre en rebaixava la factura salarial, amb la complicació afegida de veure com l'ens regulador dificulta el camí en comptes de facilitar-lo. Per això el mandatari culer, optimista de mena, transmet en privat la convicció que el mallorquí seguirà als despatxos fins que acabi contracte el 2024, encara que tingui ofertes per marxar ja. "Ell està content amb el Barça, i el Barça, content amb ell", asseguren a l'ARA des del club sobre el futur d'una figura que té un sou que, paradoxalment, també impacta en el càlcul del famós fair play financer. Encara que vagi amb corbata i maletí, Alemany té un contracte esportiu, com el de Xavi Hernández o el de qualsevol jugador. Una solució perquè deixés de computar com fins ara seria que passés a formar part de l'entitat amb un règim laboral general com el que té Jordi Cruyff des de l'estiu passat, quan va veure ampliades les seves atribucions en l'àrea esportiva.

Si l'executiu balear augmenta els emoluments, el seu nou contracte no s'haurà de registrar com el d'un futbolista, però sí que tindrà influència a l'hora de calcular el valor de les fitxes que competiran a la Lliga el curs que ve. En aquest sentit, cal recordar que els malabarismes del Barça amb el cèlebre fair play també depenen de la seva despesa per mantenir el filial, el Juvenil A, el femení, l'estructura esportiva i les seccions professionals. A principis d'aquesta temporada, la xifra total estava situada en els 656 milions i es va poder assumir gràcies sobretot a les palanques televisives.

Els nervis de Jasikevicius i Busquets

Ara, ni tan sols la retirada de Gerard Piqué i la venda d'Antoine Griezmann garanteixen bonança a l'estiu, ja que la Lliga preveu que el club, afectat per la falta d'ingressos, tindrà un buit operatiu superior als 200 milions d'euros que l'exili a Montjuïc no farà més que empitjorar. Per això Tebas repeteix que el Barça haurà de situar la massa salarial sobre els 400 milions per ser sostenible i poder operar al mercat amb normalitat. I per això el club, tot i que pregoni que ja ha fet prou esforços per ajustar-se el cinturó, juga amb els temps i ha de ser prudent en qualsevol negociació, sigui de l'esport que sigui. És en aquest context d'estretor i incertesa on s'emmarca, per exemple, l'absència de converses per renovar l'entrenador del primer equip de bàsquet, Sarunas Jasikevicius, que té un contracte de quasi 3 milions anuals; o el fet que l'handbol esperés a anunciar el fitxatge de Pol Valera amb el mercat d'hivern del futbol oficialment tancat. Fins i tot Sergio Busquets, que fa uns mesos tenia coll avall que marxaria i ara ha decidit esperar una proposta d'ampliació a instàncies de Xavi, comença a posar-se nerviós perquè encara no ha rebut la trucada d'Alemany.