Martínez o Martínez: el Barça haurà d'escollir

BarcelonaEn els partits que ha jugat el Barça després del Mundial de Qatar, la posició de lateral dret en els escenaris més exigents se l'han repartit dos jugadors que, sobre el paper, són centrals. En la final de la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, que possiblement és l'actuació més completa del conjunt de Xavi Hernández aquesta temporada, l'escollit va ser Ronald Araujo. L'uruguaià, marcador expert, va assecar l'hàbil Vinícius en una banda on Dembélé no sol ajudar massa en tasques defensives. Per als partits de Lliga al Metropolitano i de Copa del Rei amb la Reial Societat, la funció va recaure en Jules Kounde, fitxat per 50 milions, en teoria, per liderar l'eix defensiu blaugrana el pròxim lustre.

Amb el francès i Araujo a l'alineació, l'equip es trenca menys i pot defensar més amunt, amb més risc. De fet, al cos tècnic admeten de portes endins que les seves baixes per lesió en el mes d'octubre van contribuir decisivament en l'eliminació prematura a la Champions League. Un fatal contratemps que, al seu torn, està costant diners a l'entitat en matèria de fair play financer. Però més enllà d'això, que sobretot Kounde estigui fent de lateral en tants partits està relacionat amb la no arribada de César Azpilicueta en l'últim mercat estival. Va quedar un forat i la direcció esportiva va omplir-lo l'últim dia amb Héctor Bellerín, que no convenç Xavi i ha jugat només cinc duels de titular, dos d'ells contra l'Intercity i el Ceuta. Per la seva banda, Sergi Roberto és llegit internament més com un comodí que no pas com el futbolista de referència per ocupar el carril dret. Tot i això, el tècnic en demana la continuïtat.

Tot plegat fa que el Barça segueixi rastrejant el mercat de fitxatges per cobrir la mancança. En aquest sentit, té controlat, com ja va informar l'ARA fa uns mesos, Arnau Martínez, defensa del Girona, equip amb el qual es veurà les cares aquest dissabte (16.15 h, DAZN LaLiga) a Montilivi. El jove premianenc de 19 anys progressa adequadament en el seu debut a Primera i té un preu tancat de 20 milions d'euros, cosa que en facilita la sortida. A més, mai no ha amagat el seu desig de jugar de local al Camp Nou –va passar uns anys a La Masia– i els seus representants són els mateixos que assessoraven el mateix Xavi en la seva etapa de jugador, fet que ajuda pel que fa a comunicació i proximitat. A simple vista, tot són avantatges. Però la complexa situació econòmica del Barça, sumada a altres necessitats que té la plantilla, poden condicionar l'operació a curt termini.

Un dels temes que el club ha de resoldre és el preacord que té amb Iñigo Martínez per fitxar-lo lliure aquest estiu. El central de l'Athletic Club, ara mateix lesionat al peu, és un vell desig que genera consens entre la cúpula esportiva i el cos tècnic. No vol renovar amb el club biscaí i encaixa amb la falta d'un central 100% esquerrà a la plantilla. La voluntat es manté intacta fins al punt que fonts de l'àrea esportiva asseguren a l'ARA que l'ampliació contractual de Marcos Alonso, que s'ha adaptat a la posició, no té res a veure amb el futur d'Iñigo al Camp Nou. L'inconvenient amb el d'Ondarroa, per tant, és el de sempre: la massa salarial disparada en relació a una previsió d'ingressos a la baixa, els dos barems amb què, a grans trets, es calcula el famós fair play financer. Una pedra a la sabata que també afectaria Arnau, però que en el cas del defensa maresmenc es podria posposar fitxant-lo ja i deixant-lo cedit una temporada més a Girona.

La carta Lenglet, a punt perquè el Barça pugui fabricar 'fair play' financer

En la planificació de la defensa per a la temporada que ve, i sempre que no hi hagi baixes sobrevingudes, el Barça ha de triar entre Martínez i Martínez. Té l'opció de dedicar esforços a inscriure Iñigo, un futbolista veterà –32 anys– i específic que garanteix rendiment immediat, arribaria gratis i impactaria pel mig en l'escala salarial; o bé pot seguir el camí d'apostar ja per Arnau, un jove amb preu fixat i projecció que, de retruc, permetria retornar Kounde a l'eix central de la defensa, que és on vol jugar. Ara bé, tant una cosa com l'altra aniran després de complir amb les renovacions de Gavi i Araujo, prioritat alfa de la direcció esportiva per poc que es pugui obtenir marge salarial a còpia d'ingressos extraordinaris.

En aquesta línia, aquest diari ha pogut confirmar que Clément Lenglet farà de palanca. Està cedit al Tottenham i els tècnics no hi compten, de manera que s'espera que els londinencs abonin entre 10 i 15 milions d'euros per quedar-se'l en propietat. I si no, se li posaran facilitats perquè marxi. El defensa francès és habitual a les alineacions d'Antonio Conte i, en cas de quedar-se amb els spurs o de sortir traspassat a un altre equip, alliberarà una fitxa alta –creixent, segons va signar amb Bartomeu abans que aquest dimitís– i deixarà una petita plusvàlua a les arques del club que va apostar per ell fa cinc estius, quan el covid encara no havia arribat i Ernesto Valverde feia d'entrenador local al Camp Nou.