Marcos Alonso, com un 'porputodefender' en hores baixes: els apunts en calent del Xakhtar-Barça

BarcelonaDerrota preocupant del Barça contra el Xakhtar Donetsk a la Champions. Els blaugranes van caure merescudament i s'han complicat el grup. El resultat dona ales als ucraïnesos, ben vius en la lluita per continuar a la Champions, i amplia les opcions del Porto de cara a assolir la primera plaça. A continuació, uns apunts en calent.

Símils. Per evitar enuigs abans d'hora, explico el titular de la peça. Començant per les premisses. La primera: aquests dies de protestes a Madrid per la investidura de Pedro Sánchez, s'ha fet viral el vídeo d'un jove manifestant de dretes que es queixava de les càrregues policials amb un "Todo esto por puto defender España". La segona: Marcos Alonso, per estètica, gustos i companyies, té un perfil cayetanoque escauria a les manifestacions del carrer Ferraz. I la tercera: el lateral càntabre, titular per fer descansar Balde, va tenir un mal partit a Hamburg a dalt i sobretot a baix. Conclusió: com que Marcos està en hores baixes en la seva banda, combinem, en una secció d'anàlisi informal, el que no va fer a Hamburg (defensar) amb el que se suposa que fan (defensar) els ciutadans del seu perfil a la seu del PSOE.

Tres pardals d'un tret. El Xakhtar-Barça va deixar força clar per què Alonso és el futbolista (no porter) blaugrana amb menys minuts oficials. Si el club decidís forçar-ne la sortida al mercat d'hivern, Xavi no el trobaria gaire a faltar i guanyaria una mica de límit salarial per afrontar altres operacions. A més, mataria dos pardals més amb el mateix tret. M'explico a continuació. En primer lloc, podria fer servir Cancelo de relleu eventual de Balde a la banda esquerra, cosa que mantindria l'equilibri del vestidor perquè el portuguès no és massa bon suplent. I, en segon lloc, com que té dos centrals competents adaptables al lateral (Kounde i Araujo), podria obrir-los més sovint a la banda i, d'aquesta manera, recuperar part de la solidesa perduda.

24 més 38 sumen 62. Aquests són els milions d'euros que, amb la memòria econòmica del Barça a la mà, la institució devia a 30 de juny pel fitxatge de Raphinha entre el curt i el llarg termini. La quantitat és, si fa no fa, la mateixa que el Reial Madrid va pagar per emportar-se Luís Figo fa 23 anys. Aquesta coincidència, però, no fa pupa: és anecdòtica i el futbol acumula dècades de tendència inflacionista. El que sí que molesta és que el brasiler sigui el fitxatge més car del segon mandat de Joan Laporta, que continuï sent tan inconstant amb la pilota als peus i que corri tan a deshora. Enguany competeix amb un noi de 16 anys per l'extrem dret i, esclar, hauria de fer un pas endavant. Esperem que el director esportiu, Deco, amb qui té línia directa, l'hi exigeixi.

Dos anys, molt per fer. "Ja hem passat tota la merda", deia Xavi en la prèvia del partit contra el Xakhtar en referència als darrers compromisos de Lliga, saldats amb una cruel derrota in extremis contra el Madrid i una victòria molt poc merescuda a Anoeta. Doncs encara sort, perquè l'actuació dels blaugranes a Hamburg va ser encara pitjor que les precedents. Fa dos anys que l'entrenador egarenc va agafar les regnes de l'equip i l'evolució del joc no és satisfactòria. Hi ha una Lliga i una Supercopa al sarró, però el Barça continua sent massa fluix amb la pilota tot i les arribades de Gündogan i els Joãos, que havien de sumar en aquest sentit. El problema s'agreuja amb les lesions, una pressió menys ordenada i certa pèrdua d'intensitat. Si els millors són Ter Stegen i Araujo, malament rai.