Per què Marc Guiu no és el típic jugador de La Masia

BarcelonaFer de la necessitat una virtut. Desacomplexats i valents. Sense por. "Recordo la meva generació, quan havíem de sortir a jugar amb el primer equip, a debutar, ho fèiem amb por. Ara no. Volen sortir i jugar", explicava Xavi Hernández després del debut somiat de Marc Guiu. 34 segons van passar des que el cartellet lluminós del quart àrbitre indicava el seu canvi. 23 des que es va reprendre el joc i va marcar el gol de la victòria contra l'Athletic Club. El futbolista de Santa Maria de Palautordera és una mostra més de l'evidència que La Masia respon quan s'hi creu.

En una època marcada per les urgències econòmiques i ara també per les lesions, Xavi ha demostrat que no li tremola gens el pols a l'hora de mirar el planter. Lamine Yamal, Fermín López i ara Marc Guiu en són la darrera mostra, en una plantilla marcada per la presència de joves de la casa amb rols destacats com Pablo Gavi i Alejandro Balde. Els darrers anys s'està convertit en una tònica habitual al Barça batre rècords de precocitat. Guiu ostenta el de ser el debutant més jove en marcar amb el primer equip: 17 anys i 291 dies. De fet, el davanter és juvenil de segon any i tan sols havia jugat 8 minuts amb el filial de Rafa Márquez en la tercera jornada, contra el Nàstic de Tarragona. El seu equip és el juvenil A, amb qui ha fet 5 gols en vuit partits a Divisió d'Honor.

La història de Guiu al Barça ve marcada per un canvi físic vinculat a la pubertat i per no ser "el tipus de jugador que la gent associaria a La Masia". Ho explica Jordi Roura, que fins a la temporada 2020-21 va ser un dels màxims responsables del planter blaugrana. "Històricament, al primer equip sempre s'ha fitxat gol. Jugadors diferencials a la punta d'atac. És veritat que no arriben al primer equip tants davanters com migcampistes, tot i que els darrers anys hem vist casos com el d'Ansu o Lamine Yamal. Ara hem vist el debut del Marc", diu Roura. La seva tesi s'argumenta sola: de Luis Suárez a Robert Lewandowski, per enumerar els dos exemples més contemporanis.

Per què Marc Guiu no és un futbolista prototípic de La Masia?

Però, ¿per què Marc Guiu no és futbolista prototípic de La Masia? L'exresponsable del planter ho sintetitza en què l'ariet no és un fi estilista en la passada, sinó un davanter d'àrea. Molt espavilat. Molt murri. Molt treballador i, també, molt fort. "No és el clàssic futbolista que destaca per la capacitat d'associació, tot i que després d'haver-se format a La Masia en això millores molt. Destaca per la seva potència, per la seva rematada amb les dues cames, tot i ser dretà, per jugar fàcil de cara i també pel seu joc aeri", explica Roura. "Si alguna cosa el defineix a la perfecció és el gol que va fer contra l'Athletic Club. És un davanter d'àrea que es mou molt bé. És molt intel·ligent detectant quan desmarcar-se a l'espai i executa molt bé".

Guiu fa una dècada que és al planter blaugrana. Hi va arribar en edat prebenjamí, amb set anys. És la primera etapa del futbol formatiu del Barça. La porta d'entrada. "Són nois molt petits. I en passen molts. Has d'escollir i apostar. Veus petits detalls que penses que faran que encaixin al planter, però sent tan petits no pots preveure quin serà el seu futur. Del Marc sí que et puc dir que recordo que sempre tenia la porteria entre cella i cella", recorda Roura. Guiu, com tants altres nens, entre els quals Lamine Yamal, va anar a jugar un dels partits de prova que organitzen els tècnics de La Masia.

S'obren entre tres i quatre finestres de prova a l'any. Els nens escollits per participar en aquests partits sovint venen recomanats pels vistaires que el Barça té repartits tant per Catalunya com per la resta de tot l'estat. Guiu va arribar de la Penya Barcelonista de Sant Celoni, un viver poc habitual de La Masia, que acostuma a buscar jugadors d'altres entitats més potents com la Damm o el Sant Gabriel.

"Un canvi físic extraordinari"

Si bé Lamine Yamal ben aviat va començar a cridar l'atenció de tots els tècnics del planter pel seu talent diferencial i precoç, l'evolució de Guiu va ser més pausada: ha passat per totes les etapes formatives i, sobretot, està marcada per "un canvi físic extraordinari". "Recordo que de petit era un nano amb certa tendència a engreixar-se una mica. Però després d'un estiu, abans de començar la temporada amb l'Infantil, va arribar que semblava un altre. Va canviar molt en pocs mesos, com els passa a altres adolescents, i va començar a definir el tipus de davanter corpulent que és ara", explica Roura. L'ariet de 17 anys frega els 1,90 metres i es beneficia del seu cos en el seu joc.

Guiu és un dels exponents d'una generació prometedora de futbolistes nascuts l'any 2006 que Xavi segueix de ben a prop. Destaquen noms com el d'Hèctor Fort –convocat també contra l'Athletic–, Aleix Olmedo, Pau Prim i Arnau Pradas. "Tenir un entrenador com Xavi és una benedicció per a La Masia", celebra Roura.

Quan torni Lewandowski, segurament Guiu tornarà a la seva realitat: jugar amb el juvenil A i, de tant en tant, pujar amb el filial. També seguir amb les categories inferiors de la selecció espanyola, de les quals és un habitual. "Té un entorn molt sa. I ell té el cap molt a lloc. Entendrà perfectament quin és el seu camí". La seva família va celebrar amb molta emoció a Montjuïc el seu debut. Una nit que no oblidaran mai.