Manual per convertir el Barça en una màquina (en només 14 partits)

BarcelonaEra l'estiu del 2019 i els dirigents del Bayern de Múnic van pensar que era bona idea incorporar Hansi Flick a l'equip tècnic de l'entrenador Niko Kovač. Els alemanys acabaven de guanyar lliga i copa, però el nivell i l'estil de joc no satisfeien les expectatives del club. La temporada 2019-20 va començar amb resultats irregulars, i pitjors sensacions, i després d'una golejada encaixada a Frankfurt (5-1), Kovač seria acomiadat. El joc de l'equip era paupèrrim. Era l'hora de Flick.

El primer partit a la Bundesliga ja va ser un 4-0 amb exhibició davant del Borussia Dortmund. Després de repetir resultat contra el Fortuna Düsseldorf, van arribar dues derrotes seguides (Leverkusen i Mönchengladbach). El domini aclaparador del Bayern en aquells partits va fer que ningú dubtés. Aviat el seu nomenament com a interí es va convertir en un contracte en ferm, amb Rummenigge escenificant la firma tot regalant-li una ploma en un dels tradicionals sopars de Champions del Bayern amb tota la família del club present a la vetllada. L'equip volava. Els jugadors estaven convençuts que passarien per sobre de tots els rivals amb aquell estil valent, agressiu i voraç. I així va ser. Primer triplet i després sextet.

El Barça, que ve d'anys duríssims, especialment a Europa, i d'una temporada en la qual l'equip havia experimentat una alarmant involució en el joc, va encomanar a Flick la reconstrucció del seu projecte. L'entrenador alemany només ha dirigit 14 partits com a tècnic blaugrana, però ja podem assegurar, sense por d'equivocar-nos, que està construint un equip amb identitat i personalitat.

La identitat la donen els joves de la casa (la Masia, el gran tresor del Barça), però també una manera de jugar claríssima; la personalitat, el fet de no canviar aquesta idea encara que t'enfrontis a dos dels equips més poderosos del continent. Ho hem vist aquesta setmana passada.

El Bayern et va dominar durant bona part del duel, especialment a la primera part i, en concret, durant vint minuts en els quals el Barça no podia fer dues passades seguides. I què va passar llavors? Doncs van aparèixer tres o quatre jugadors que van dir: "No tenim por, a nosaltres no ens crema la pilota als peus". Ens la quedem i així erosionem una mica aquesta pressió asfixiant del Bayern. Un driblatge de Lamine, una volteta de Pedri, un canvi d'orientació de Casadó, una passada amb tensió i intenció de Cubarsí... De cop, la fera ja no ho semblava tant. Així va canviar el Barça el partit amb el Bayern, però ho va fer amb valentia, atreviment i sense renunciar a la idea bàsica que ha instaurat Flick. L'equip va seguir jugant amb la defensa ben amunt, tot i que potser va ser necessari matisar una mica l'altura, amb la intenció de pressionar la sortida del rival i amb la voluntat de dominar amb pilota, cosa que va poder fer en el tram final de l'enfrontament.

Una pel·lícula de terror per a Mbappé

I contra el Madrid? La magnífica coordinació de la línia defensiva mereixeria una peça a banda. És impressionant veure com Cubarsí i Iñigo entenen qui ha de marcar la línia a cada moment en funció d'on és la pilota i de qui és el defensa que no pot veure a la resta de companys. És aquest, precisament, qui calibra l'altura de la línia, i el Barça ho està fent de meravella. El Madrid va caure en el parany una vegada i una altra i va acabar desesperat. 12 fores de joc, 8 de Mbappé.

A la segona part, Flick va posar De Jong i Olmo per acabar de dominar amb pilota i desguarnir l'esfilagarsada defensa blanca. El Barça, amb els sempre creatius Cubarsí i Iñigo, podia connectar fàcil amb els migcampistes perquè Mbappé i Vinicius no tapaven línia de passada. Un cop allà, a la zona de mitjos, la superioritat era evident. Numèrica i posicional. Pedri i Raphinha entenien quan calia estirar i quan calia fixar, com en l'acció del 0-1, en la qual treuen de posició a Militão i Rüdiger perquè Lewandowski pugui picar a l'esquena. Mentrestant, a la punta dreta, Lamine entretenia Mendy, que trencava el fora de joc.

A partir d'aquí, la dinàmica ofensiva del Barça va ser boníssima, entenent quan havia d'ajuntar-se per atreure i quan podia atacar els espais que prèviament havia generat la seqüència amb pilota o la posició dels seus jugadors. L'exhibició va ser tremenda i un crit a Europa: el Barça té equip i entrenador.