El mannà del 30% que oxigena el Barça per festes
El club tanca la primera part de la temporada amb unes xifres d'assistència magnífiques al Lluís Companys
Barcelona"Heu parlat d'anar a Montjuïc com si fos anar a Sibèria". Aquesta frase la va dir un directiu del Barça fa un any mal comptat per protestar per les baixes dades d'assistència al Lluís Companys. El futbol no era per tirar coets i l'ambient era més aviat gèlid. Però la culpa era dels mitjans, per haver fet mala premsa de l'estadi. Que si hi feia fred, que si era lluny o que si un camp amb pista d'atletisme no pot ser mai un bon lloc per veure-hi futbol. L'exili temporal, mentre el Camp Nou estava en obres, es feia més feixuc del que molts havien imaginat. Menys escalf per als jugadors i menys diners a la taquilla, que se'n va ressentir, i molt. Entre la davallada d'ingressos i les entrades que van quedar per vendre es van facturar 100 milions menys respecte al curs anterior. Tot un mar de problemes en un club que, des de la pandèmia, viu al límit de la tresoreria.
Però un any després la situació s'ha capgirat i als despatxos nobles del Barça es veu el pas per Montjuïc amb molta menys pena. La veterania és un grau, com s'ha evidenciat en la venda d'entrades i en el procés de compra dels abonaments. Fins a 6.000 socis addicionals s'apuntaven al carro aquest estiu. A les taquilles, la facturació ha augmentat un 13% de mitjana, sense que això suposi necessàriament apujar el cost de les entrades o abraçar-se als turistes que tenen la butxaca més plena. Malgrat que el retorn al Camp Nou es produeixi més tard del que voldria la directiva, el repte d'assolir 154 milions d'ingressos en l'apartat de l'estadi (fa un any en van ser 126) no queda tan lluny.
El primer curs complet a Montjuïc es va tancar amb gairebé un milió d'espectadors (973.566) en els 24 partits disputats, una mitjana de 40.982 per duel. Tot i que va ser a la Champions (45.308) on es va registrar una mitjana superior a la Lliga (39.843). En canvi, aquest curs, després d'onze partits, de moment la mitjana és de 45.757 assistents, i hi ha molt poca diferència entre la Lliga (45.200) i la competició europea (47.242).
No és només el futbol, també són canvis en els processos de comercialització. Per exemple, l'anticipació. Vendre entrades 50 dies abans del partit ha suposat un augment proporcional del 41% dels ingressos, al mateix temps que minimitza factors negatius no controlables poc abans del partit com lesions, sancions o meteorologia. O els resultats. En temporades anteriors, perdre contra el Las Palmas i contra el Leganés hauria tingut conseqüències negatives en la visita de l'Atlètic de Madrid. Però contra els matalassers se superava la mitjana de la Lliga amb 46.249 seients ocupats. "Coneixem millor Montjuïc i les rutines dels espectadors, que són factors clau per millorar tant les entrades com la facturació", asseguren des dels despatxos, on també posen l'accent en els descomptes al públic català, un factor clau per ajudar a omplir les graderies amb seguidors apassionats que no només vinguin a veure un partit de futbol.
El paper dels turistes a la graderia i a la caixa forta
És aquí on entren en joc els turistes, un mannà per als comptes del club en un moment d'extrema necessitat. Representen un 30% del total dels assistents, segons les dades del Barça. La xifra no agrada gens als més nostàlgics, ja que l'ambient a les graderies no és tan passional. Però es compensa amb escreix a la tresoreria. És una situació ben curiosa, perquè els aficionats locals compren més entrades en cada procés de venda, ja que van a veure el futbol en la família o amb amics. Els guiris, en canvi, comprant menys tiquets a cada venda, quan són al camp gasten un 45% més.
Aquests són els clients que més agraden a l'àrea econòmica. Tenen un poder adquisitiu més elevat i no es conformen comprant entrades: també paguen sense queixar-se els 10 euros que costen un entrepà i un refresc –tot i que a Montjuïc aquesta facturació no se la queda el club– i passen pels quioscos a comprar bufandes o samarretes. Són els mateixos als quals s'oferiran la majoria de tours quan el nou Camp Nou estigui acabat. També a ells s'adrecen part dels productes vip que es posen a la venda de manera individual –no abonaments de temporada– durant els partits. Potser no animen o tenen actituds desconcertants, ja que a vegades els és igual cantar un gol del Barça o del rival, però són una peça clau per fer negoci, aprofitant que el Barça esprem al màxim la seva marca global.
Fins a 6.000 abonats s'afegeixen a Montjuïc
I els abonats? El curs 23/24 eren 17.000. En aquest se superen els 23.100, segons dades del club. "La temporada passada –amb Xavi Hernández a la banqueta– no va acabar bé, i això podia generar certs dubtes, però al final s'ha imposat la lògica. Els abonaments de Montjuïc són molt barats", deia a l'ARA un membre de la directiva, que destacava els 37 euros de mitjana per partit que costa veure el futbol des de la tribuna, els 22 del lateral o els 16 del córner. De fet, a la junta conviuen dos punts de vista: el dels que consideren que ser soci del Barça és un privilegi i que, per tant, cal apujar els preus, i el dels que opinen –com el president– que cal mantenir una política de preus més populars. Fa un any ja hi va haver una mena de revolta, i aquest any s'ha tornat a imposar la tesi de l'austeritat. Tot i que ni així s'ha aconseguit arribar a la xifra dels 27.000 passis que estaven a la venda. Però "un augment del 35% sempre s'ha de considerar una bona notícia", diuen les fonts oficials. En el fons, la pela és la pela.
