Maneres i maneres de gastar-se els calés (que no tens) en un davanter: els apunts en calent del Ceuta-Barça

BarcelonaGolejada del Barça a Ceuta per passar als quarts de final de la Copa del Rei. Raphinha, Lewandowski (2), Ansu Fati i Kessie van resoldre amb contundència a l'Alfonso Murube. Sense pietat, sense espai per al dubte. A continuació, uns apunts en calent del partit.

Lliçó apresa. El triomf del Barça és d'equip professional, madur. Era el típic compromís en què es podia patir un ensurt encara que el rival fos el cuer d'un grup de Primera RFEF. Un escenari propici perquè es repetissin els moments de sotsobre de fa un parell de setmanes contra l'Intercity, en què es va necessitar una pròrroga per assolir el passi. Tanmateix, l'equip es va aplicar amb paciència, calma i solidesa des del primer minut. Amb un onze ple de suplents, sí, però amb la lliçó apresa respecte a l'experiència del Rico Pérez. Superades aquestes dues eliminatòries trampa, ara la Copa es posa més glamurosa. I el Barça té l'obligació de guanyar-la. No ha de quedar cap engruna de títol estatal, aquesta temporada.

Una broma pesada, Ferran. Amb bon criteri, i sabent que està sancionat a la Lliga, Xavi va col·locar Lewandowski de titular per no posar en risc Ansu Fati. A banda i banda del polonès, dos davanters que ara mateix són suplents al Barça tot i haver costat, plegats, uns 100 milions d'euros. Ara bé, hi ha matisos, com tot en la vida, i en aquest cas perjudiquen Ferran Torres en comparació amb Raphinha. Si el brasiler, que se sap per darrere de Dembélé, mira de demostrar –i de vegades ho aconsegueix– amb gols i espurna que l'entrenador està equivocat, el valencià, que ara tindrà menys competència perquè Memphis ha marxat, continua immers en l'espiral d'irrellevància que arrossega des de fa setmanes. No hi ha un atacant a la plantilla blaugrana que aporti menys amb pilota que ell.

Ansu, cap amunt. Hi ha maneres i maneres de gastar-se els calés en un davanter, sí. I la de Ferran Torres, un any després de la seva arribada procedent del Manchester City, no seria la més edificant. L'exdeixeble de Guardiola va durar 60 minuts a la gespa de Ceuta. Xavi el va convertir en el segon canvi del Barça perquè Ansu es rodés una mica de cara als duels de Lliga en què ocuparà el front d'atac per la sanció a Lewandowski. I oi tant si l'hispanoguineà ho va aprofitar! Feia 10 minuts que era a la gespa i va cavalcar en vertical per anotar el 0-3 amb una facilitat que només es percep en els nois que, com ell, tenen el do del gol. Com un motoret dièsel per la seva complicació muscular, Ansu comença a carburar com a tots ens agrada. El seu golàs al Betis de fa una setmana i els bons minuts a Ceuta van en aquesta línia.

Un aprovat garantit. Amb Busquets i De Jong descansant després del seu partidàs contra el Reial Madrid a Riad, el pivot defensiu a Ceuta va ser per a Sergi Roberto. Feia molt –des dels temps amb Valverde a la banqueta, de fet– que el reusenc no ocupava la base en el mig del camp blaugrana, però a l'Alfonso Murube va demostrar que té bona memòria. Passen els anys i continua sent difícil trobar un jugador més capacitat per no desentonar sigui quin sigui el paper que li toqui fer. Domina el llenguatge Barça amb la clàssica ortodòxia que enamora els entrenadors. Per això Xavi fa com Luis Enrique, el Txingurri, Setién i Koeman: fa servir Roberto per garantir com a mínim l'aprovat en escenaris de tota mena. S'entén que el terrassenc torni a demanar, a despit del criteri de Mateu Alemany, que l'actual segon capità de la plantilla continuï un o dos anys més.