Malson abans de Nadal del Barça de Flick

BarcelonaSembla que el Barça i el Madrid volen donar emoció a la Lliga encadenant ensopegades sorprenents. En treu profit l’Atlètic de Madrid, que ja ha atrapat els seus rivals després d’una derrota que fa mal de l’equip de Flick contra el modest Leganés. Un autèntic malson abans de Nadal, un cop baix dels que et deixa sense respiració. I un nou avís a un equip que no fa gaire golejava somrient. Ara fa el que pot, conscient que els rivals ja han trobat la poció màgica per aturar-los. Contra el Leganés, el Barça va fer mèrits per guanyar, però sense punteria no hi ha alegria. Ni Ferran, el jugador més encertat darrerament, va aconseguir batre la porteria rival. Quin malson, perdre amb el Leganés a casa. Una derrota poc esperada de les que et deixen amb un pam de nas, en un estadi fred, on ningú anima.

L’alegria de fa uns mesos ja queda lluny. Es fa difícil entendre aquest equip, encaparrat a sorprendre. Ara et guanya a Dortmund, ara et punxa a casa contra el Las Palmas o el Leganés. El porter serbi Dimitrovic va decidir que faria un dels millors partits de la seva carrera, els davanters del Barça no tenien punteria i l’àrbitre va deixar fer als futbolistes madrilenys quan anaven fent faltes. I així el partit va anar passant, frustrant els aficionats que havien decidit desafiar el fred per pujar muntanya amunt cap a Montjuïc. Si el resultat va ser dolent, el que va passar a la graderia va ser preocupant. La directiva, enfrontada a la graderia d’animació, va intentar aixecar els ànims amb una xaranga en una imatge més pròpia d’un aniversari que d’un partit.

Que el Leganés, equip que mai havia puntuat al camp del Barça, faria la guitza va quedar clar ja d'entrada. En els primers cinc minuts ja va mossegar una defensa en què hi havia una gran novetat: Hansi Flick va donar descans a Pau Cubarsí, i va situar de central Eric Garcia. El gol madrileny no seria culpa del jugador de Martorell, però va ser una errada defensiva. En un córner ningú no va seguir Sergio González, el capità del Leganés. I aquest va fer el 0-1. Tocava remar contra corrent. Si el Barça ha nascut per atacar, el Leganés és un equip ben sincer. Et pot agradar o no, però el tècnic Borja Jiménez no enganya: ells defensen. Conscients que tenen menys recursos que altres clubs, es fan forts protegint la porteria. Així van pujar a Primera quan ningú donava un ral per ells i és com competeixen fora de la zona de descens. Un cop va fer el primer gol, van dedicar-se a perdre temps. Dimitrovic negaria el gol a Lewandowski dos cops amb aturades sorprenents, mentre Raphinha i Olmo no encertaven entre els tres pals. I per acabar-ho d’adobar, Lamine Yamal es va fer mal en un turmell. Quan el jove de Mataró cau amb una ganyota de dolor, els aficionats ja reaccionen igual que en els temps de Messi, quan es lesionava. Per sort, Yamal va poder seguir jugant, però sense aquell estil elèctric que el caracteritza.

El partit es jugava en una sola direcció i amb una sola porteria. Això permetia als laterals pujar molt, però Balde enviava les centrades a la pista d’atletisme. Cada cop que la pilota li passava dos o tres metres per sobre el cap, Lewandowski mirava cap al cel frustrat. Kounde ho feia millor, i va gaudir de dues ocasions, que desaprofitaria, però el Leganés sabia sobreviure amb un 5-4-1 cada cop més hermètic que deixava pocs espais. Flick, des de la graderia –encara està sancionat–, va fer els canvis previsibles: va treure un Lewandowski que ha perdut la màgia les darreres setmanes i va donar minuts per un Ferran en ratxa. I Fermín també treia el cap entrant per Olmo, per intentar espantar un Leganés que semblava prou tranquil, i que defensava encara millor a la segona part que no pas a la primera. En part perquè el Barça era massa fàcil de predir. El dia que Lamine no aconseguia fer brillar la seva llàntia màgica, l’equip blaugrana era perillosament normal. Només un bon equip amb talent ofensiu, res més. La cara de Yamal, de fet, s’ha convertit en un termòmetre del barcelonisme, i contra el Leganés feia una ganyota de dolor des de la trompada que va rebre a la primera part. Flick, de fet, el va substituir per Gavi a les acaballes d’un partit frustrant. La segona derrota consecutiva a casa permet a l'Atlètic de Simeone enxampar el Barça a la classificació just abans de la cita entre tots dos equips, el cap de setmana que ve a l'Olímpic. Ara costa imaginar si es veurà el Barça de les grans ocasions o el que punxa contra rivals petits.