La màgia d’Ansu Fati dona ales al nou Barça de Xavi (1-4)
Amb un nou dibuix tàctic i nous lideratges, l'equip de Xavi goleja al camp de la Reial Societat amb dos gols de Lewandowski
BarcelonaDues assistències de gol al primer toc. Dos instants de genialitat d’Ansu Fati, tot just dos segons. Però suficient perquè el barcelonisme torni a somriure. Després de la ganyota del dia del Rayo, el Barça va recuperar la rialla a l'imposar-se al camp de la Reial Societat (1-4) en un partit en què Xavi va remoure la pissarra amb un nou sistema. Però el va guanyar amb els canvis un cop va fer entrar Ansu Fati. El jove davanter va transformar el domini blaugrana en gols, regalant-los a Dembélé i Lewandowski. I ell mateix va posar la cirereta amb el quart gol. I el Barça s’enlaira, aixecant de pas els ànims d’un barcelonisme que necessita pensar que tot anirà bé.
Calia treure’s el regust amarg de l’empat contra el Rayo Vallecano, fer foc nou. I Xavi va trencar-se la closca per sorprendre la Reial Societat. Canviant només algunes cares, va modificar tot el dibuix. I va sortir amb tres centrals i dos jugadors de llarg recorregut a la banda per conformar un 3-4-3. Un dels jugadors de la banda, Dembélé, sempre perillós, tant quan ataca com quan defensa. I l’altre, Alejandro Balde, protagonista involuntari de la revolució que de mica en mica lidera Xavi, obligat, com passava a les tragèdies gregues, a enemistar-se amb els seus vells camarades. Després de treure els galons a Piqué, Xavi va deixar a la banqueta Jordi Alba, que va quedar amagat al costat de Sergi Roberto. Sense el sancionat Busquets, era un Barça sense els quatre vells capitans, buscant nous lideratges. Un d’ells, Lewandowski, esclar. Havia de ser ell l’autor del primer gol oficial aquesta temporada, rematant ja als 49 segons de joc una centrada d’un Balde que va començar el partit de la millor forma, amb una assistència. Per deixar clar que porta mitja vida a La Masia esperant aquest moment, sense por.
Un nou sistema
L’inici del partit va venir acompanyat de focs artificials, a banda i banda. La Reial Societat va collar el Barça buscant pressionar a dalt, però l’equip blaugrana els va sorprendre a la contra amb el gol del polonès. Va sortir cara. Però poc després va sortir creu, quan Kubo va pispar la cartera a un Frenkie de Jong que s’encarregava de jugar més o menys allà on mana Sergio Busquets. Una pèrdua letal que va deixar el Barça despullat. I Isak va empatar, i va deixar el marcador igualat. Tot estava igualat, de fet. Un partit bonic, entretingut, d’aquells per menjar crispetes però patir, ja que els dos equips van tenir ocasions per cridar més gols. Xavi havia ordenat el Barça amb aquesta defensa de tres i amb quatre jugadors al mig del camp per intentar garantir tenir la pilota i evitar que fos monopoli donostiarra. Exigint un gran sacrifici defensiu a tothom i que Ferran Torres, per primer cop titular, s’acostumés a fer de les seves pel mig, enlloc de la banda. Un sistema que va protegir alguns jugadors, com Araujo i Christensen, que va donar ales a Balde però va exigir molt a altres. ¿I Pedri? El canari, sempre que tocava la pilota, el temps s’aturava. Poesia en calça curta.
La Reial Societat, però, també té poetes. Tenen bon gust, a Sant Sebastià, amb jugadors com Silva, Merino o un Take Kubo que, de menut, era company d’Ansu i Eric a La Masia i ara és rival. Jugadors que van saber trobar esquerdes al dibuix de Xavi i van donar prou feina a un Ter Stegen que defensava la porteria amb el braçalet de capità al braç. Tampoc se sentia còmode la Reial, mossegada cada cop que Dembélé i Ferran podien xutar. Era un espectacle elèctric, cert, però Xavi no ho veia del tot clar. Així que va moure peça.
Calia revolucionar el partit. I l’encarregat de fer-ho va ser Ansu Fati. Xavi el va fer entrar a la segona part juntament amb un encertat Raphinha per Balde i Ferran. I al cap de cinc minuts Ansu ho havia enllestit tot. És un jove especial, destinat a fer grans coses. Quan el barcelonisme se'n va enamorar, entrava al camp i en un tres i no res havia fet dos gols. Ara s’ha reinventat i en cinc minuts va donar dues assistències que van deixar fora de combat l’equip basc. El primer que va rebre un regal, en aquest cas d’esperó, d’Ansu va ser Dembélé. Xut creuat i barraca. El segon va ser un regal d’aniversari a Lewandowski, que en feia 34 i va celebrar-ho amb dos gols. El polonès, per cert, sembla ser una persona agraïda. I va tornar a Ansu el regal inventant-se una assistència d’esquenes que el jove davanter va enviar al fons de la porteria de Remiro. La complicitat Lewandowski-Ansu enamora. I espanta els rivals.
Reial Societat 1 - 4 FC Barcelona
- Reial Societat: Alex Remiro, Aihen Muñoz, Le Normand, Zubeldia, Aritz Elustondo (Gorosabel, 78'), Zubimendi, Brais Mendez, Mikel Merino (Karrikaburu, 78'), David Silva (Turrientes, 71'), Take Kubo (Mohamed-Ali Cho, 71'), Alexander Isak (Navarro, 70')
- FC Barcelona: Ter Stegen, Balde (Ansu Fati, 63'), Araujo, Christensen, Eric Garcia, Dembélé (Jordi Alba, 72'), De Jong (Kessie, 84'), Gavi (Sergi Roberto, 84'), Pedri, Ferran Torres (Raphinha, 63') i Lewandowski
- Gols: 0-1 Lewandowski (1'), 1-1 Isak (6'), 1-2 Dembélé (66'), 1-3 Lewandowski (69') i 1-4 Ansu (78')
- Àrbitre: José Luis Munuera Montero (Comitè Andalús)
- Targetes grogues: Elustondo (21'), Le Normand (41'), Araujo (51')
- Targetes vermelles: cap
- Estadi: Real Seguros Arena (36.201 espectadors)