El Madrid, l'única alegria del Barça

BarcelonaEl Reial Madrid va caure davant l'Espanyol perquè va ser pitjor, moltíssim pitjor que el seu rival. I la derrota podria haver estat més dura si Darder hagués encertat l'ocasió que va tenir tot sol davant Courtois. El Madrid va ser Benzema i res més. Una defensa de fira, un desgavell tàcticament i una falta d'intensitat vergonyosa. Un esperpent, vaja. I això que venien avisats després d'empatar davant el Vila-real i, sobretot, de fer el ridícul contra el Sheriff. El Madrid, en fi, s'ha obstinat a ser l'única alegria culer en aquest principi de temporada, l'única coartada del Barça.

Ja ho diu el refrany: mal de molts, consol de ximples. L'alleujament és lògic perquè no és un rival més, sinó l'arxienemic històric, però el Barça no és millor equip ni millor club perquè el Madrid l'estigui pifiant. La falta de grandesa també és això i la mediocritat ja està tan instal·lada, tan digerida, tan normalitzada, que és preocupant. Hi haurà a qui el distregui l'"I tu més", "Doncs mira que tu!", hi haurà qui s'entretingui amb els crits, trinxeres i discussions de bars i quiosquets mentre un elefant enorme treu les crispetes i s'escarxofa al sofà a gaudir de l'espectacle. Però el Barça està exactament en la mateixa situació que dissabte a la nit: un equip sense ànima, sense joc, sense solucions, poc treballat i físicament just que està entrenat per un tècnic que assenyala un xaval de 19 anys, Nico, per justificar la seva obstinació a col·locar tres centrals perquè al president li fa mal a la vista i, així, poder continuar participant en el concurs de qui té la raó.

Un entrenador que ha estat ratificat 48 hores després de ser sentenciat pel president en una reunió amb periodistes. Un president que no li troba substitut i que no sembla tenir pla ni projecte envoltat de mariachis que estan prestant un mal servei a la institució. Un vicepresident esportiu que menteix descaradament sobre el tècnic afirmant que mai s'han plantejat destituir-lo. Un club dividit i en la ruïna, en què es coneixerà demà passat l'abast exacte del desastre perpetrat per Bartomeu. Això és el Barça ara mateix. I el Reial Madrid aquí no hi pinta res més que alegrar la tarda al tribunero de torn. Que no és poc, diran alguns. Els mateixos que segueixen sense veure el gegantesc elefant a l'habitació.