Luuk de Jong deixa amb un pam de nas l'Espanyol (2-2)

BarcelonaQuina olla de grills, els derbis. Quins partits tan il·lògics. El mateix Espanyol que havia merescut més al Camp Nou, d’on va sortir derrotat, va posar contra les cordes un Barça que va trobar en Luuk de Jong un heroi inesperat. Quan l'afició local ja celebrava el primer triomf a casa en Lliga en quinze anys, un cop de cap del davanter que semblava destinat a ser cedit fa pocs mesos va evitar la trencadissa d'un Barça massa tou en defensa (2-2). Un final esbojarrat d'un derbi per moments desagradable, amb jugadors rodolant per terra i tensió. Si al Camp Nou va perdonar l’equip de Vicente Moreno, a l'RCDE Stadium qui va perdonar va ser el Barça de Xavi. El seu equip va tornar a patir un tall de digestió quan semblava enlairar-se. No acaba d’arribar l’alegria, al Barça. Però com a mínim va evitar la derrota.

El derbi és la història de dues ciutats: la que amb les quadrícules de l’Eixample no en té prou i vol manar a Europa i la que de cada partit en fa un acte de resistència. L'últim cop que el Barça havia perdut al camp de l’Espanyol a la Lliga havia sigut el 2007. Llavors va marcar l’ara director esportiu, Rufete, Xavi jugava i l’escenari era Montjuïc. I ara Xavi entrena un equip que va trigar tot just 80 segons a marcar. Els jugadors de l’Espanyol gairebé no havien tingut temps de tocar la pilota i Busquets ja passava l’escombra recuperant una pilota i permetia a Jordi Alba posar-la al segon pal perquè Pedri deixés amb cara de no entendre res els aficionats que arribaven tard a l’estadi. Semblava que seria un passeig blaugrana. No va ser així.

L’inici somiat per a tot culer era un cop baix per als pericos. Gràcies a Adama i Gavi, el Barça va coquetejar amb el segon gol, però va perdonar. Greu pecat, i més en un derbi. Xavi havia sortit amb el mateix equip que havia fet mal a l’Atlètic, amb l’única novetat de Dest per Alves. I l’Espanyol, amb un 4-4-2 molt agressiu, va anar portant el partit al seu terreny i convertint-lo en un combat físic, amb un munt de turmells inflats a banda i banda. Keidi Bare i Gavi, revolucionats, convertien cada pilota dividida en un acte d’honor. L’emoció i la passió hi eren; el futbol, no gaire. El Barça es deixava encomanar per un ritme elèctric ple d’errades. Aleix Vidal i Alba, companys no fa tant, semblaven membres de dos clans enfrontats. I si Adama va perdonar de cara a porteria, va ser Sergi Darder qui va encarregar-se de treure les teranyines d’una porteria. El geni d’Artà, amb tant talent a les seves botes que crea amb elles obres d’art de tant en tant, va fer esclatar l’RCDE Stadium amb un xut amb rosca que deixava amb cara d’estaquirot un Barça que no havia aconseguit controlar el partit. El gol de Sergi Darder era un petit poema escrit amb ploma enmig d’un soroll de cops de martell.

Xavi, però, sabia què calia fer. Cuidar la pilota, cuidar el joc de posició, el primer manament del seu estil. La lesió d’Araujo li va permetre recuperar Eric Garcia, amb qui la pilota sortia més neta des de darrere. I l’Espanyol es va trobar tancat al voltant de la seva àrea, esperant tenir alguna oportunitat per sortir a la contra. La història de les dues ciutats de sempre. Uns que manen i els altres que aguanten com poden. En aquest joc d’extrems, d’aficions que entenen la vida diferent, el Barça semblava sortir-se’n com sempre quan Gavi va fer un 1-2 ben merescut. Però el VAR va detectar un fora de joc previ i, poc després, Eric Garcia cometia una errada descomunal que permetia a Raúl De Tomás marcar el 2-1. RDT, que havia perdonat al Camp Nou, es treia l’espina. I l’afició local es preguntava si aquest, finalment, seria el dia, quinze anys després. Ho van tenir a tocar.

Contra les cordes, Xavi va treure del racó de pensar Ousmane Dembélé. Poca cosa va fer. A més, l’Espanyol tenia una vida extra, ara que es trobava per davant, arribant sempre a rebutjar la pilota o tallar el joc amb una falta. En aquest joc d’extrems, l’Espanyol era feliç defensant. El Barça no aconseguia ser feliç atacant, sense trobar la manera d’empatar. I el rellotge no era amic de ningú. El Barça sentia que li quedava poc temps, l’Espanyol que havia d’aguantar massa.

Aquest havia de ser el derbi per confirmar que el Barça camina en la direcció correcta, però, en canvi, semblava el derbi del renaixement de l'Espanyol. Fa un any era a Segona. Fa pocs dies es dubtava de Vicente Moreno i ara es trobava fent patir un Barça que va perdre els papers, amb Piqué expulsat després de barallar-se amb Melamed. Però quan el Barça ja cremava, una centrada d'Adama Traoré, que segueix demostrant a Dembélé com hauria de jugar un extrem, va permetre a Luuk de Jong convertir-se en l'home més estimat pels barcelonistes. El neerlandès no sap fer gaires coses, però les que sap fer bé, com rematar de cap, les controla. En un derbi dur, l'Espanyol va somiar. Però el Barça el va mortificar en el primer i en l'últim minut.