"L'únic problema de Busquets és que ha jugat a l'equip de Messi, Iniesta o Xavi", el recull d'articles d'opinió

BarcelonaAquest dijous, els articles de la premsa esportiva parlen, sobretot, de l'acord per la renovació de Sergio Busquets i de l'acord estratègic del Barça amb Telefónica.

Joan Vehils, a 'Sport'

"L'únic problema de Busquets és que ha jugat al mateix equip que Messi, Iniesta o Xavi. Si no hagués estat així, el del planter que Guardiola va descobrir en el seu pas pel Barça B hauria estat entre els candidats a la Pilota d'Or en més d'una ocasió".

Josep Maria Casanovas, a 'Sport'

"El dimarts es va produir un gest que mereix destacar-se. Era dia de festa per als jugadors i Messi va anar a la Ciutat Esportiva de Sant Just a entrenar-se en solitari. Això demostra dues coses: es cuida més que mai i té l'ambició de tornar a guanyar títols. Messi, endollat, val per dos".

Martí Perarnau, a 'Sport'

"Chelsea i Barça serien els dos màxims candidats a disputar la final de la Champions, veient els seus respectius estats de forma. Altres ho haurien estat en altres moments de la temporada [...]. Però avui, els equips de Luis Enrique i Mourinho estan per sobre de la resta. De què serveix això si la veritable final es disputarà el 6 de juny?".

Francesc Aguilar, a 'Mundo Deportivo'

"Per al Barça, estar present als EUA i a Amèrica del Sud és molt interessant. Però si no existeix una presència mediàtica, que sigui constant i forta, l'aventura pot quedar en no res. El club hauria de pensar en la producció pròpia de continguts per a aquesta zona i valorar la creació d'una franquícia del FC Barcelona, a més de l'oficina que obrirà a Nova York".

Francesc Perearnau, a 'Mundo Deportivo'

[Sobre l'acord amb Telefónica] "El que sí que estava en mans d'aquesta junta era proposar-li a Jaume Roures [Mediapro], tan amic que és de Cruyff, de Guardiola i de Laporta, un tracte preferencial en el preu final, més arregladet, si entrava a solucionar les relacions amb els altres dos 'catalanets'. Hauria estat indecent, però sí, hauria estat electoralisme".

Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'

"Luis Enrique ha dit mil cops que Busquets és un jugador importantíssim, vital, per al Barça, i la seva missió és seguir donant equilibri a l'equip des de, salarialment parlant, l'escalafó inferior a les grans estrelles. Una cosa que, probablement, convertirà a Sergio en un dels actors secundaris més ben pagats del món. I s'ho mereix".

Jordi Camps, a 'L'Esportiu'

"L'any 2008 es va editar el llibre 'Las leyes del deporte español', en què es deia que en la Transició "l'escassa tradició de clubs privats" a Espanya va fer que l'Estat assumís la planificació i el desenvolupament de l'esport. Ja fa anys que a Catalunya tenim clubs centenaris, nois. Potser el ministre Wert té el llibre com a obra de referència en la política esportiva".

Jordi Maluquer, a 'L'Esportiu'

"Qui pot dirigir el Barça? [...] Europa ofereix dues modalitats: magnats internacionals que compren els clubs que són societats anònimes i que, a través d'aquestes, suposo que no només serveixen a la seva vanitat personal, sinó també als seus interessos. L'altre model és deixar la gestió a les mans d'exjugadors, que aporten el fet d'entendre en la matèria".

Lluís Simon, a 'L'Esportiu'

"EL CSD ha iniciat un expedient de reintegrament de subvencions per valor de 8 milions d'euros. Villar ho considera un atropellament. Les pressions al govern per fer caure Cardenal són diàries. La vaga del futbol del cap de setmana va formar part de la seva estratègia contra Cardenal. I la federació catalana només en va ser un instrument. Això és el més trist".

Alfredo Relaño, a 'As'

"Ahir el Madrid es va treure la mandra de sobre i el premi va ser un golàs de Marcelo, impressionant, celebrat amb una significativa pinya amb Ancelotti. I això va ser tot. [...] En fi, que viatjar a Alemanya ja no espanta –l'any passat el Madrid va eliminar en sèrie Schalke, Borussia i Bayern– i el Madrid encara està convalescent, però té més bon color".

Joaquín Luna, a 'La Vanguardia'

"Des que el futbol és futbol, tothom sap que han existit martingales. Per descomptat, indemostrables, i per descomptat, subjectes a això que anomenem codis del futbol: el que passa al camp es queda al camp, el que passa al vestidor no surt del vestidor i que el es pacta quan un resultat convé als dos contendents és secret fins a la tomba".