Una lona que valia una presidència

BarcelonaEra un matí fred a Madrid. Els periodistes estaven citats a 50 metres del Bernabéu perquè hi assistia Joan Laporta. Els van aconsellar anar-hi, tant als mitjans locals com als internacionals, perquè hi havia una bomba informativa. La convocatòria era cap al migdia, però la notícia esclatava molt abans, quan uns operaris van començar a desplegar una lona gegant de 1.000 metres quadrats. Cares d'incredulitat i d'estranyesa, en veure que s'anava dibuixant el rostre de l'aleshores precandidat Laporta. Era un anunci: "Ganas de volver a veros". Aquest 15 de desembre es compleix un any d'una pancarta que va agafar tothom desprevingut i que va marcar la campanya a la presidència del Barça.

"Era imprescindible mantenir el factor sorpresa", recorda amb un somriure Lluís Carrasco, el publicista que va encarregar-se de liderar la campanya electoral de l'avui president Laporta, i que parla amb orgull d'una pancarta que es va fer viral a l'instant. Es calcula que ha tingut 3.000 milions d'impactes. O, el que és mateix, l'ha vist la meitat del planeta. És, sense cap mena de dubte, la campanya més exitosa que s'ha fet mai a l'estat espanyol. "Vam ocupar les quatre primeres posicions del trending topic a Espanya, perquè no es parlava d'una altra cosa. I durant alguns minuts també vam ser trending topic mundial", afegeix.

Carrasco és barcelonista de cor i soci des de petit. La vinculació amb el Barça li ve de família, ja que el seu oncle, Raimon Carrasco, va ser president entre el 1978 i el 79. Però la seva experiència com a cap de campanya es reduïa únicament a les eleccions de la Federació Catalana de Futbol del 2009, en què Jordi Casals va guanyar contra pronòstic davant de Jesús Farga. Va ser a través d'aquell èxit que va poder contactar amb Laporta, tot i que no acabarien treballant plegats fins una dècada després. L'advocat i el publicista van començar a parlar de les eleccions al Barça l'estiu del 2020, quan encara faltaven uns quants mesos perquè Josep Maria Bartomeu dimitís i es convoquessin eleccions anticipades. La contractació definitiva arribaria al setembre. Carrasco va recomanar a Laporta esperar al màxim per presentar-se. Ho va fer el 30 de novembre. I quinze dies després va aparèixer aquella campanya publicitària que es va acabar batejant com la Lona del Bernabéu. "Per més que anessin dient que improvisàvem, era evident que feia molt de temps que hi estàvem treballant", recorda aquests dies.

Buscant la ubicació perfecta

Carrasco i el seu equip van tenir un paper clau en la pancarta, però poca gent sap que la idea inicial va ser del mateix Laporta. "Ens va demanar que busquéssim una bona ubicació", evoca el publicista. Però l'aleshores precandidat pensava en Barcelona. Mai se li va ocórrer mirar a 600 quilòmetres.

— President, tenim la ubicació perfecta.

— La Sagrada Família?

— No! Encara millor. Tot i que també és un santuari... Anirem al costat del Bernabéu!

Al publicista se li escapa el riure mentre recorda aquell diàleg i la cara de sorpresa de Laporta. "Es van alinear els astres, perquè no és fàcil trobar bastides que puguin suportar una lona d'aquelles característiques. I resulta que en vam trobar una a tocar del Bernabéu i que estava disponible del 15 de desembre al 15 de gener, just per a la campanya de Nadal, que és quan van més buscades". Un dels requisits del presidenciable era que tots els membres de la junta ho aprovessin, però Carrasco va tirar pel dret. "Vaig fer la paga i senyal sense consultar-ho. Hi havia el risc de perdre els diners, és cert, però és que era una oportunitat única i no podíem deixar-la escapar". El temps li va donar la raó. Va costar uns 75.000 euros en el seu conjunt. "Poquíssim, si es té en compte l'èxit".

Però, com passa sovint amb les idees genials i trencadores, no tothom hi estava d'acord. Alguns directius de l'actual junta reconeixen, en privat, que el primer cop que van sentir-ne parlar es van posar les mans al cap. La solució per convèncer-los va ser que el mateix Carrasco anés a una reunió de la junta i que Laporta obrís foc dient que a ell li agradava molt. Fins i tot van fer una recreació per veure com quedaria. "Al final es va aprovar per unanimitat".

Ara bé, el missatge escrit a la pancarta havia de ser un altre. "Un buen equipo necesita el mejor rival. Vuelve Laporta", deia inicialment. "Al Jan no li agradava massa això de qualificar el Madrid com un bon equip i va demanar que busquéssim un altre eslògan". Després de donar-hi moltes voltes, la idea va sortir del mateix Laporta. "Havia de ser atrevit però sense arribar a la provocació", insisteix Carrasco, que va fer viatjar el nucli dur de la candidatura a Madrid per assistir a la inauguració.

La reacció a Madrid

Després de moltes setmanes treballant-hi, per fi arribava el dia. Carrasco havia insistit una i mil vegades que allò era com un secret d'estat i que a ningú se li podia escapar ni mitja paraula. De seguida van aparèixer veïns i curiosos, i en qüestió de mitja hora ja s'estaven fent mems, canviant la cara de Laporta per la del rei emèrit o fins i tot la de Franco, entre molts d'altres. "D'alguna manera, havíem anat a Madrid a fer una petita gamberrada i vam acabar provocant un tsunami". A la capital espanyola, recorden, s'ho van prendre amb molta esportivitat. Hi va haver algun insult, però va ser testimonial i minoritari. En canvi, Laporta es va fer un tip de fer-se selfies amb aficionats, bona part d'ells del Reial Madrid, amb la pancarta de fons. Una lona que després s'imprimiria en format petit i es repartiria en els mítings electorals de l'actual president blaugrana.

La campanya va ser molt llarga i va comptar amb múltiples missatges publicitaris, més enllà de la lona. Cadascun dirigit a un públic objectiu concret. Però d'això pocs se'n recorden. A la memòria tan sols queda la fotografia de Laporta al costat del Bernabéu. "Mostrava el que volíem mostrar, un candidat atrevit i amb personalitat. Volíem dir que era el que li convenia al Barça. Era una manera d'apujar la moral", explica Carrasco. Amb uns índexs de contagi molt elevats, en plena onada de la pandèmia, encara sense vacunes i amb confinament de cap de setmana, el publicista va aconseguir posar el candidat en el lloc oportú i en el moment ideal. "Molts diuen que darrere de la lona no hi havia res més. Hi estic en contra. Segur que hauria guanyat igualment. Però és evident que allò ens va ajudar molt".

Carrasco va tenir més idees que no es van executar. Una d'elles, assegura, igual de revolucionària. "Però no la puc explicar, perquè es perdria l'efecte sorpresa!", comenta somrient. Diu que se la guarda per a la pròxima campanya electoral.