Llums i ombres del fitxatge de Marcos Alonso

BarcelonaAmb l'arribada, l'últim dia de mercat, de Marcos Alonso, el Barça tancava un prolífic mercat de fitxatges. Xavi Hernández va qualificar la finestra estival gairebé d'excel·lent, només amb l'asterisc de Bernardo Silva, que seguirà defensant la samarreta del Manchester City. Després de diverses temporades en què Jordi Alba era l'amo i senyor del lateral esquerre, la irrupció d'Alejandro Balde i el fitxatge del madrileny faran que el tercer capità s'hagi de posar les piles si vol recuperar la seva condició de titular. De moment, Xavi ha estat donant més protagonisme al jove del planter mentre esperava Alonso. Igual que Héctor Bellerín, l'ex del Chelsea ha sigut convocat per visitar el Cadis aquest dissabte (18.30 h, Movistar la Liga).

El fitxatge del defensor de 31 anys suposa que el Barça s'ha reforçat amb un futbolista experimentat i que ja rivalitza per la titularitat a la selecció espanyola amb Jordi Alba. La seva arribada també està embolcallada d'una curiosa història familiar: Alonso prové d’una família de futbolistes. El seu besavi, Luis Zabala, va jugar al conjunt blaugrana entre el 1941 i el 1943. El seu avi, Marcos Alonso Imaz, conegut com a Marquitos, és llegenda del Reial Madrid: va jugar deu anys de blanc i va guanyar cinc Copes d'Europa. I el seu pare, Marcos Alonso Peña, va ser jugador del Barça entre el 1982 i el 1987. Tret de Zabala, tota la nissaga Alonso esmentada ha sigut internacional absoluta. “Soc molt feliç. Tenir l’oportunitat de formar part d’aquest gran equip és el que sempre havia volgut, des que era petit i el meu pare em duia al Camp Nou", va dir el futbolista dimarts durant el seu acte de presentació a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí.

Tot i que el seu pare va marcar un dels gols més icònics del Barça a la dècada dels vuitanta, amb una rematada que decidiria la final de la Copa del Rei de la temporada 1982-1983 davant del Reial Madrid, Marcos Alonso es va formar com a futbolista a la pedrera de l'etern rival (s'havia iniciat a la de l'Atlètic de Madrid). De fet, va arribar a debutar amb el conjunt blanc, l'abril del 2010, en un duel contra el Racing de Santander, tot i que només va disputar uns quants minuts al final del partit. D'aquesta manera, segons el registre del Barça, es converteix en el cinquè jugador a vestir la samarreta blaugrana després d'haver passat per les categories inferiors del Reial Madrid. Abans, ho havien fet Amador Lorenzo, Julen Lopetegui, Alfonso Pérez i Samuel Eto’o. Portarà el dorsal 17, el que ha alliberat Martin Braithwaite.

Trajectòria a la Premier League

Malgrat formar-se al conjunt blanc, ha desenvolupat gran part de la seva carrera com a professional a Anglaterra. El 2010 va marxar cap al país britànic, per jugar durant dues temporades al Bolton Wanderers (2010-12) i passar després pel Fiorentina (que el va cedir durant un breu període al Sunderland) abans de fitxar pel Chelsea el 2016, club en el qual ha militat fins ara. Amb el conjunt italià va disputar un total de 85 partits, però seria a l'entitat londinenca on aconseguiria convertir-se en internacional amb la selecció espanyola (va debutar el 2018). Amb el Chelsea ho ha guanyat tot: una Premier League (2017), un Mundial de Clubs (2022), una Europa League (2019), una Supercopa d’Europa (2022), una FA Cup (2018) i la Lliga de Campions (2021).

És un lateral amb vocació ofensiva: en 212 partits amb l'equip blue ha marcat 29 gols i ha servit 23 assistències. També és un bon xutador de faltes. El seu fitxatge era, igual que Azpilicueta, prioritari per a Xavi Hernández. Ha ajudat a cuinar-lo Raúl Verdú, exjugador del filial de l'Espanyol que ha fet d'intermediari en l'operació. Verdú s'ha associat recentment amb Guillem Laporta Echevarría, fill del president executiu blaugrana, per constituir una empresa de representació anomenada Top Level Football 77, amb seu principal al carrer Extremadura de Sant Joan Despí.

El tràgic accident del 2011

La taca més fosca de la seva trajectòria té a veure en l'àmbit extraesportiu. Fa més d'una dècada, el maig del 2011, quan era futbolista del Bolton, va ser acusat d'homicidi imprudent i de tres delictes de lesions i un contra la seguretat viària després de patir un accident amb el cotxe que conduïa i donar 0,45 en la taxa d'alcoholèmia (a partir del 0,25 es considera positiu). Una jove va morir en el sinistre que va tenir lloc a Madrid poc després de les set del matí i en el qual, segons les informacions de l'època, Alonso conduïa a més de 112 quilòmetres per hora en un tram on el límit de velocitat era de 50 km/h. Gairebé cinc anys després, el futbolista va ser absolt, però se li va imposar una multa i tres anys i quatre mesos de privació del permís de conduir.