Llum i cola per muntar el trencaclosques econòmic del Barça

BarcelonaEn paral·lel a la tornada a la competició futbolística masculina, el Barça prepararà aquests dies el soci blaugrana per a l'assemblea ordinària del pròxim 9 d'octubre. De nou en sessió telemàtica, malgrat la desaparició de totes les normatives relatives al control de la pandèmia de coronavirus, els compromissaris hauran d'aprovar els números de l'entitat i la junta de Joan Laporta en principi explicarà amb més profunditat que fins ara les decisions que ha pres els últims mesos per mirar de reflotar la situació econòmica, afectada per la davallada d'ingressos derivada del covid i la sobredimensió salarial heretada del mandat de Bartomeu.

Les cèlebres palanques han servit per fitxar grans jugadors com Robert Lewandowski, Raphinha Dias o Jules Kounde, però sobretot han permès tancar l'exercici 21/22 en verd i fan que el pressupost 22/23, el primer de Laporta sense CEO i com a president executiu, sigui de rècord: 1.255 milions d'euros d'ingressos, 981 de despeses i un benefici de 274. Tot seguit intentem aportar llum per entendre el trencaclosques i una mica de cola per muntar-lo.

La bombona d'oxigen de Sixth Street

Després de l'última reunió a la Barça Store de Canaletes, la junta de Laporta va anunciar un tancament econòmic amb uns ingressos d'explotació de 1.017 milions d'euros i un benefici de 98 després de dos exercicis consecutius tancant amb pèrdues (98 milions el 2019/2020 i 481 el 2020/2021). La lectura realista dels números, però, mostra que sense la venda d'un primer 10% dels drets de televisió durant els pròxims 25 anys no s'hauria assolit cap superàvit, sinó un tercer tancament en pèrdues per culpa d'una previsió d'ingressos massa optimista. En aquest sentit, fonts del club admeten a l'ARA que la fotografia definitiva a 30 de juny mostra un desfasament de 15 milions en relació amb els ingressos ordinaris: dels 765 previstos als 750 finals.

Aquesta diferència, justificada, per exemple, en l'eliminació prematura a la Lliga de Campions, es va poder eixugar amb el mannà que el fons Sixth Street (el mateix que opera al Reial Madrid de Florentino Pérez) va aportar després que l'assemblea hi donés el vistiplau el mes de maig passat. Va ser l'alternativa a CVC, el proveïdor que venia de la Lliga i que Laporta va frenar gairebé sobre la botzina. Els seus 267 milions, incloent-hi una revalorització d'ingressos futurs, van entrar a les arques com a ingrés extraordinari, cosa que va motivar la fundació d'una filial, Locksley Invest, només per a aquest menester. I el més important: van arreglar el paisatge de dificultat provocat per una despesa disparada fins als 919 milions per culpa de l'excessiu pes de la massa salarial del primer equip, una xifra 135 milions més elevada de la que es va aprovar en l'assemblea de la tardor del 2021.

Cada palanca al seu lloc

Tot i preveure 765 milions d'ingressos i 784 de despeses, el Barça esperava tancar l'exercici 21/22 amb un petit marge de 5 milions. Com ho pretenia fer? Venent un percentatge minoritari de Barça Studios a canvi de 51 milions, una xifra prevista com a "ingrés financer". És a dir, ni com a ingrés d'explotació ni tampoc com a deute anticipant futurs ingressos, sinó com al fruit d'una venda d'accions relacionada amb els actius vinculats a la productora blaugrana. En altres paraules, al permetre l'entrada de socis externs, el negoci audiovisual passava a formar part dels indicadors financers de la rendibilitat de l'empresa. Tanmateix, l'operació de Barça Studios no es va tancar abans del 30 de juny, sinó ben entrat el mes d'agost, quan va fer falta per poder elevar el límit salarial i, d'aquesta manera, inscriure els nous fitxatges.

El club va anunciar primer la venda d'un quart de la productora a Socios.com i després d'un altre quart a Orpheus Media, societat que pertany a Jaume Roures. Fruit d'aquestes dues operacions es va anotar 200 milions que, segons confirmen des dels despatxos blaugranes, no estan reflectits en els 1.255 milions d'ingressos d'explotació per al curs 22/23 anunciats fa uns dies i que s'explicaran a l'assemblea. El capital extern que ha entrat a Barça Studios, un calaix de sastre amb cabuda per al metavers i el nou museu blaugrana, es considera ingrés financer, tal com es preveia en el pressupost 21/22.

El que sí que figurarà com a ingressos d'explotació dins dels 1.255 milions són els que corresponen a la segona venda de drets de televisió a Sixth Street: 400 milions que, per tant, situen els ingressos que no són vendes de patrimoni en els 855, 105 més dels que van entrar durant el curs passat. Aquesta previsió a l'alça ve donada, entre altres coses, per l'augment dels ingressos del Camp Nou en dia de partit (un fet que ja s'ha palpat al Camp Nou), així com per l'increment de la venda de productes de marxandatge o per l'arribada de patrocinis que acompanyin Spotify després de la sortida de Rakuten i Beko. Bimbo i Vegan Nation, ja aprovats en junta, van en aquesta línia.

La despesa salarial, el gran enemic

Els números que buscarà aprovar Laporta el pròxim 9 d'octubre preveuen uns beneficis de 274 milions a 30 de juny del 2023. O, cosa equivalent, considerant els ingressos de 1.255, unes despeses de 981. Són 62 més dels que es van auditar en el tancament de l'exercici i demostren la feinada que queda per fer amb la massa salarial de l'equip, que se situa en els 656 milions, molt per sobre del que és recomanable. En declaracions a Catalunya Ràdio, el vicepresident econòmic del Barça, Eduard Romeu, va admetre que és "molt complicat posar la mà a la cartera de la gent" i va ser prudent en relació amb la normalització de les ràtios. De fet, cal recordar que Piqué, Busquets i Jordi Alba suposen aquest any, entre sou i diferiments, 130 milions de despesa, així com que Lewandowski té un contracte ascendent. Si bé Romeu va dir que el Barça "no tindrà problemes" l'estiu que ve, la palanca de BLM, que no està al pressupost, no garantirà una injecció tan gran a efectes de fair play com Sixth Street. Aquest fet, sumat a la pèrdua d'ingressos motivada per l'exili a Montjuïc, obligarà el club a contenir la despesa si no vol reeditar la història o bé caure en mans dels inversors que el subjecten.