De les llàgrimes de Messi a les de Gavi: una història de penitència i corredisses
Des que Laporta ha tornat a la presidència, no hi ha hagut cap mercat de fitxatges que no hagi estat condicionat pels problemes amb el 'fair play' de la Lliga
BarcelonaLa normativa del fair play financer, tan famosa des que el Barça va enganxar-se els dits amb la pandèmia, és tan complexa que la majoria de presidents dels clubs de futbol no la coneixen al detall, expliquen sovint a la seu de la Lliga. Joan Laporta era un d'ells. Per això el mandatari blaugrana va fer-se acompanyar d'un expert en els negocis del futbol com Mateu Alemany. Tot i així, els coneixements del mallorquí no van evitar errades com la de Yusuf Demir, futbolista que va arribar cedit per part del Rapid de Viena el 2021. El Barça va pactar una opció de compra de 10 milions condicionada al fet que jugués 10 partits oficials. Però, als ulls de la Lliga, 10 partits és un variable de fàcil compliment i li va embargar aquests 10 milions al límit salarial, dificultant encara més les opcions blaugranes per reforçar-se. La història va acabar amb Demir fora de les convocatòries quan havia jugat 9 partits amb el Barça. Al gener retornava al seu club d'origen i així el conjunt blaugrana podia desbloquejar uns diners que servirien, entre altres operacions, per fer espai a les arribades de Ferran Torres i Aubameyang.
Va ser l'estiu del 2021, el primer de Laporta des que va tornar a la presidència, en què el Barça viuria una de les sotragades més grans de la seva història recent. L'adeu de Messi, que marxava fet un mar de llàgrimes després de no poder renovar per culpa, precisament, de les restriccions salarials. "No vam ser realment conscients de la magnitud del problema fins que se'n va anar", asseguren a les oficines blaugranes. El contracte entre el Barça i Messi es va redactar fins a tres vegades. Les dues primeres van ser cancel·lades perquè no s'ajustaven a la normativa. La tercera s'hauria pogut signar si Messi també hagués estat present a Lleida, en un dinar on també hi havia Javier Tebas –president de la patronal– i Laporta. L'acord estava condicionat al fet que el Barça s'adherís al conveni amb CVC per revendre part dels drets televisius. Laporta hi estava a favor, però quan Eduard Romeu, vicepresident econòmic, i Ferran Reverter, aleshores CEO, van veure la lletra petita, li van fer veure que allò era una presa de pèl.
La pandèmia marca un punt d'inflexió en la política de fitxatges del Barça, tot i que els problemes venien de molt abans. Les renovacions que havia pactat Bartomeu amb els pesos pesants del vestidor i l'arribada de jugadors com De Jong o Griezmann van disparar la massa salarial del club. Molts contractes feien un salt quantitatiu molt important el 2021, just l'any que expirava el de Messi. "Tot plegat en va fer impossible la renovació i ha condicionat la resta de mercats de fitxatges", admeten a la llotja. Laporta no ha pogut operar amb normalitat en cap de les cinc finestres d'aquest segon mandat. Ni tan sols l'estiu del 2022, el de les palanques, en què va acabar necessitant un aval personal per inscriure Jules Kounde.
Aquest hivern tot apuntava que tampoc es podria inscriure Vitor Roque, fins que amb la lesió de llarga durada de Gavi –acollint-se a la norma que permet utilitzar part del seu salari per buscar un recanvi– s'ha aconseguit prou marge salarial per fer-li un lloc. Això sí, modificant lleugerament el contracte ja signat amb el brasiler per adaptar-se al poc espai que li queda disponible al Barça. "Vitor Roque i Gavi ocupen posicions diferents, però després de parlar-ho amb l'entrenador vam acordar que era convenient que vingués ja. Podia ser aquest hivern o al juny i al final vindrà ara", explicava aquest diumenge Deco, el director esportiu blaugrana. Si no hi ha un gir de guió, ara mateix inesperat, serà l'únic jugador que arribarà al gener.
Les modificacions que ha fet la Lliga han permès que el Barça tingui capacitat de maniobra
"El Barça ens ha acusat sovint de dificultar-los les coses i Laporta ha trucat alguns cops a Tebas, molt enfadat, queixant-se. Però el cert és que si no arribem a fer canvis per flexibilitzar la normativa, el Barça no hauria pogut fitxar absolutament ningú", apunta una de les fonts consultades de la Lliga. Els canvis no han estat per satisfer el conjunt blaugrana, sinó tothom. Però és evident que el Barça és dels que més se n'ha beneficiat. "Tebas pot ser el que vulgueu, però no és ruc. I sap perfectament que un Barça debilitat també perjudica els interessos de la Lliga", sostenen a la patronal.
L'essència del control econòmic, la que vol que la massa salarial d'un club sigui sostenible, no s'ha retocat. Però s'han obert petites escletxes. Per exemple, diferint les pèrdues derivades del covid o permetent destinar fins a un 60% de l'estalvi d'un futbolista a buscar-li un recanvi. Exceptuant l'estiu de les palanques, en la resta de mercats el Barça s'ha mogut en aquests marges per aconseguir renovar la plantilla al mateix ritme que Alemany –ara reemplaçat per Deco– s'encarregava de fer neteja i desprendre's dels contractes més elevats. "Els jugadors tenen un preu de mercat i pots saber aproximadament quant cobren. T'equivocaràs d'un 20% o un 30% màxim. Al Barça hi havia salaris un 200% i un 300% per sobre del seu valor!", va dir un dia el mallorquí en una reunió amb periodistes. "Estem en una situació de debilitat, tothom ho sap, i això ens ha perjudicat a l'hora de negociar. Especialment, per vendre jugadors", admeten a la parcel·la econòmica, recordant operacions com la de Griezmann, que va acabar malvenent-se a l'Atlètic de Madrid per 20 milions i generant pèrdues a la tresoreria culer.
Laporta, amb una política low cost, ha contractat 22 jugadors en aquest segon mandat, deu que acabaven contracte i cinc que han vingut cedits. Malgrat totes les pegues, i entre la venda d'actius i la bonificació per aprimar la massa salarial, el club ha pogut invertir 260 milions els últims tres anys en renovar-se amb noms propis com Lewandowski (45 milions), Raphinha (58), Kounde (50), Ferran Torres (55) o Vitor Roque (30). Una xifra, però, molt per sota dels 303 que es va gastar l'expresident Bartomeu en un sol any, el 2019, en què van arribar, entre d'altres, Griezmann (120 milions), De Jong (86), Junior (20) i Braithwaite (18). "No hem fitxat el que hem volgut, hem fitxat el que hem pogut", apunten des de l'àrea esportiva, recordant operacions tancades a l'últim minut.
Tres anys després s'ha aconseguit una part de l'objectiu i la massa salarial s'ha rebaixat del rècord de 676 als 492 actuals. La pega és que, amb el Camp Nou en obres, l'exili a Montjuïc implica generar molts menys ingressos. Per tant, "hi ha risc que aquest estiu torni a tenir problemes per inscriure", diuen des de la Lliga. El temps ho dirà.