El límit salarial, el mal de queixal del Barça

BarcelonaEn l'imaginari popular havia quedat la tesi que tots els problemes econòmics del Barça se solucionarien el dia que Messi deixés de ser jugador, per la quantitat astronòmica que cobrava de salari. Ara el futbolista de Rosario renovarà, i ho farà a la baixa, i tot i això la decisió d'haver fet les maletes hauria estat insuficient per tapar les vergonyes de la tresoreria blaugrana. Entre els contractes heretats i la davallada d'ingressos, el club haurà d'estalviar-se uns 200 milions entre sous i amortitzacions abans no s'acabi el mercat de fitxatges, si no vol excedir del límit salarial que marca la Lliga. La xifra, avançada per RAC1, confirma que s'espera un dels estius més intensos dels últims anys a les oficines d'Aristides Maillol, sobretot per donar sortida als jugadors que cobren més i que no entren en els plans de la secretaria tècnica.

La limitació salarial va ser un invent de Javier Tebas per evitar que desapareguessin més clubs de futbol com a conseqüència d'una mala gestió econòmica. Quan l'advocat va passar a presidir la Lliga, el 2013, va establir una normativa d'obligat compliment –que posteriorment seria aprovada per tots els clubs– que marcava el màxim que podia gastar una entitat en sous i amortitzacions del personal esportiu. Bàsicament, la fitxa anual més la part proporcional del que havia costat el seu traspàs. A grans trets, aquest límit s'obté de restar les despeses no esportives al total d'ingressos del compte de resultats. Són els clubs qui ho proposen a la Lliga i, finalment, l'òrgan de validació dona el vistiplau per "garantir la seva estabilitat financera".

Fins ara el Barça mai havia tingut problemes amb aquest límit salarial. Al contrari. Era, conjuntament amb el Reial Madrid, el club que més podia gastar i el 2019 liderava el rànquing amb 671 milions (641 el Madrid). Però llavors va venir la crisi del covid, es va tancar l'aixeta dels ingressos i van quedar les despeses astronòmiques. Els números són més que evidents. La temporada passada es va desplomar el límit salarial. Sobretot al Barça, on va caure un 43%, fins als 383 milions, 288 menys en només un curs. En canvi, al Reial Madrid tan sols va caure un 22%, fins als 469 (122 menys). La diferència s'explica, d'entrada, per les pèrdues del primer any de la pandèmia (uns 100 milions al Camp Nou, mentre a Madrid fins i tot van guanyar-ne 0,2). Va ser el Barça qui més va patir-ne les conseqüències perquè, amb els estadis tancats, el club es quedava sense una font d'ingressos que suposava un 30% de la seva facturació anual, uns 300 milions. Els càlculs per a aquesta temporada encara s'han de tancar, però les primeres estimacions indiquen un límit salarial encara inferior. El Barça ha de treure llast i desprendre's dels jugadors més cars. En cas contrari, s'exposa a una sanció de la Lliga similar a la que ja va patir de la UEFA fa uns anys: no poder inscriure futbolistes per al campionat.

Tebas, inflexible

"El Barça, amb la massa salarial que té avui, està excedit. Per poder incorporar Messi haurà de fer retallades. Han de fer un esforç important de reducció per sumar els fitxatges que ja han pactat. Ja hi estan treballant, ens ho han explicat i confiem que ho podran fer", explicava aquesta setmana Javier Tebas durant la presentació de l'informe econòmic de la Lliga. El mateix Tebas confirmava a l'ARA que segueix molt pendent de què passa a les oficines del Camp Nou en matèria d'altes i baixes, però advertia que, malgrat la petició de Laporta –el president del Barça demanava que la Lliga fos "raonable" amb la situació–, no hi hauria cap tracte de favor: "Ja coneixen les normes".

Ara bé, la Lliga ha donat, igual que va fer la temporada passada, un petit baló d'oxigen als clubs perquè no tot siguin retallades i puguin també incorporar algun futbolista per reforçar-se. És la norma del 25%, que ja s'aplicava als clubs quan baixaven a Segona però que s'ha homologat per a totes les plantilles de manera excepcional. Bàsicament consisteix que, per cada 100 que t'estalvies, obtens una bonificació per gastar-ne 25. D'aquesta manera, si el Barça retalla 100 milions del cost salarial, pot gastar-ne 25 d'addicionals. En aquest punt, la renovació de Messi, encara que sigui a la baixa, no s'interpreta com una reducció salarial perquè el seu contracte ja acabava aquest estiu. La renovació del 10, a més, ha sigut quirúrgica per adaptar-se fil per randa al màxim que podia permetre's el club. A tall d'exemple, com explicava el periodista Miguel Rico, se li havia ofert un acord d'un any més un altre renovant automàticament amb el Barça (1+1), però finalment es van pactar dos anys seguits al Camp Nou. Després el futbolista anirà als Estats Units, però mantindrà un vincle amb el Barça i seguirà cobrant, durant tres anys més, de l'entitat. Una dilació contractual perquè acabi cobrant el mateix però a llarg termini.

Un estiu intens

Més enllà de l'enginyeria financera que s'ha fet servir amb Messi, dels fitxatges low cost o de les renovacions que s'acabin fent a la baixa, de moment el Barça està molt per sobre d'aquest límit i als despatxos saben que, tot i els esforços per negociar nous contractes i renovacions a la baixa, serà "molt difícil" complir amb el que es demana. Al club saben que tenen el principal problema aquest estiu, pels contractes heretats i perquè el nivell d'ingressos segueix sota mínims. En canvi, creuen que a partir del curs vinent, amb la nova planificació esportiva i econòmica –feta per Mateu Alemany com a màxim responsable esportiu, Ferran Reverter com a CEO i Eduard Romeu de vicepresident econòmic– i amb el nou escenari que es planteja gràcies a la reobertura del Camp Nou, es pot ser optimista de cara a tornar progressivament a la normalitat d'abans de la pandèmia.

Mentrestant, cal obrir la porta del vestidor. Ara bé, el problema és que els futbolistes no semblen gaire disposats a fer les maletes de Barcelona. Un dels casos més coneguts és el d'Antoine Griezmann, a qui el club voldria vendre, però el jugador ja ha fet saber a través del seu representant que no té intenció de tocar el dos. Samuel Umtiti, Martin Braithwaite i Junior Firpo també són a la llista de transferibles, així com Jordi Alba, la primera vaca sagrada a qui s'ha convidat a sortir. D'altra banda, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé, també transferibles, mengen a part perquè estan lesionats i amb aquestes condicions el Barça sap que no els pot trobar una sortida. En aquest punt, la lesió de Dembélé a l'Eurocopa va ser especialment frustrant per al club, ja que és una de les fitxes més elevades del vestidor i amb un preu de mercat d'uns 50 milions. El Barça comptava que podria vendre'l aquest estiu (només li queda un any de contracte) o bé renovar-lo a la baixa per vendre'l més endavant. De moment, tot ha quedat aturat.