Tebas punxa la bombolla: el Barça ja no podrà tenir la plantilla més cara de la Lliga

BarcelonaVendre jugadors i rebaixar o diferir sous esportius. Aquest serà el punt número zero que haurà d’afrontar el pròxim president del Barça després de les eleccions previstes per al 24 de gener del 2021. Sobren els motius per fer-ho. A la davallada d’ingressos provocada pel covid-19, la incertesa que la pandèmia imposa de cara als pròxims mesos i el risc real de fer fallida a curt termini, s’hi suma ara el límit salarial que fixa la Lliga per a tots els clubs de Primera i Segona Divisió, una quantitat que es calcula precisament per minimitzar l’obertura de concursos de creditors al futbol professional. Aquest sostre correspon a l’import màxim que cada club pot consumir durant la temporada, un cop tancat el mercat d’hivern. Inclou la despesa en jugadors, cos tècnic, filials i planter.

L’aplicació de tallafocs per evitar que els dirigents esportius estirin més el braç que la màniga és una de les prioritats del president de la patronal, Javier Tebas, que ahir va presentar unes dades que fan feredat sobretot pel que fa al Barça. Segons l’informe de la Lliga, el club blaugrana té per a aquesta temporada un topall salarial de 382,7 milions d’euros, un 42% menys que el curs passat (656,4). Només el València de Peter Lim, que a l’estiu va haver de desfer-se de gran part dels seus actius esportius -Parejo, Rodrigo o Ferran Torres, entre d’altres- ha patit tant l’impacte de la pandèmia. El club xe també ha d’abaixar el seu límit un 42%. Menys estretors té el Reial Madrid, que va dels 641 milions de la temporada passada a 468,5. És a dir, un 25% de diferència. La rebaixa de tots els equips de Primera i Segona suma 514 milions, un 18% en relació al curs 2019/2020. La xifra, però, podria augmentar si els estadis segueixen tancats pel coronavirus. De fet, el càlcul s’ha fet comptant que el públic podria tornar al futbol a partir de principis del 2021.

Sis dies per arribar a un acord

Segons la Lliga, si el Barça s’ha d’estrènyer més el cinturó que el Madrid en matèria salarial és per la diferència en el model de gestió d’un club i l’altre. Com ja va explicar l’ARA fa uns dies, l’entitat blaugrana paga car haver basat bona part dels seus ingressos en la Barcelona turística que omplia el Camp Nou cada diumenge i generava 60 milions anuals només amb el museu. La realitat anterior a la pandèmia permetia abonar els sous més alts del futbol mundial -amb el de Leo Messi al capdavant- i sobreviure tot i arrossegar un deute a curt termini de més de 500 milions. Però la bombolla ha esclatat. Ara bé, Tebas va fer esforços per deslliurar l’expresident Bartomeu de la responsabilitat de la situació actual. “El Barça no ha fet res mal fet. Si no fos per la pandèmia no hauria de reduir tant la seva massa salarial. És simplement un altre model de gestió. Tenia una mica més de deute del que és normal, però era absolutament solvent. Ara ha de reduir sous per poder fer front a aquest deute”, va explicar el president de la Lliga.

La cursa per rebaixar el límit salarial va començar a l’estiu amb les sortides de tres de les fitxes més elevades de la plantilla: Luis Suárez, Ivan Rakitic i Arturo Vidal. Rafinha Alcántara cobrava menys, però la seva marxa al PSG a poques hores del tancament del mercat també va servir per reduir la partida. Malgrat tots aquests moviments, la situació financera del Barça segueix sent tan complicada i incerta que cal seguir adequant els salaris als ingressos que el club té en temps de pandèmia.

D’aquí que la directiva de Bartomeu posés en marxa a principis d’octubre un procés col·lectiu per retallar els sous de tots els treballadors de l’entitat, esportius i no esportius. La negociació va acabar sense acord fa una setmana, però la comissió gestora va allargar el termini de les converses fins al 23 de novembre, dilluns vinent, amb l’esperança de poder deixar l’economia blaugrana mínimament sanejada de cara als pròxims mesos. La disposició dels futbolistes, els sous dels quals representen més del 70% del pressupost total del club, existeix. No obstant això, els seus representants legals insisteixen que no han rebut prou garanties en el cobrament diferit de contractes blindats i milionaris, a banda que creuen que un tema tan delicat l’haurien d’estar negociant amb un president no interí.