De Limak a Spotify: les clàusules de confidencialitat fan que el soci del Barça visqui en la inòpia

Barcelona"No podem donar més informació perquè l'empresa ens ha demanat confidencialitat" és una frase recurrent en la història contemporània del Barça. Tots els presidents recents, en algun moment, l'han fet servir com a argument per no explicar detalls sobre alguna operació, malgrat que el club blaugrana és propietat de gairebé 150.000 socis. Els últims casos destacats en què el Barça, ara sota el mandat de Joan Laporta, ha expressat la impossibilitat de desvelar aspectes de grans contractes han estat els acords amb la constructora turca Limak per a la remodelació del Camp Nou i amb l'empresa sueca Spotify com a patrocinador principal de les samarretes de joc i d'entrenament dels primers equips masculí i femení de futbol i per posar el nom del Camp Nou.

"Cada vegada els contractes són més privats, és així", assegura a l'ARA una persona que recentment ha participat en negociacions per tancar acords comercials per al Barça. "A les empreses no els agrada ser ostentoses i a ningú li agrada que li qüestionin les decisions. Per això es vol evitar que, si l'acord va malament, se sàpiga quant t'ha costat", argumenta. En el mateix sentit s'expressen Sílvia Gómez i Fernando Barbancho, professors de dret mercantil i de dret privat de la Universitat de Barcelona, respectivament. "Aquesta manera d'actuar és força habitual en les empreses anglosaxones. I, en el cas que en la negociació d'un contracte es vulguin introduir clàusules de confidencialitat i el club s'hi negui, el més lògic és que el contracte no se signi", afirmen. A més, exposen que "l'incompliment de les clàusules de confidencialitat seria un incompliment del contracte, amb les corresponents conseqüències fixades en el mateix contracte". Quines serien aquestes conseqüències? "Poden anar des del pagament d'una quantitat fixada fins a la resolució del mateix contracte amb una compensació per danys i perjudicis", responen Gómez i Barbancho.

Però una persona que coneix de primera mà el projecte de l'Espai Barça explica que "aquests acords de confidencialitat els inicia i els exigeix el Barça per començar a parlar amb qualsevol sigui del que sigui, com fa qualsevol empresa". A més, diu que, "en el cas de l'Espai Barça, els imposa el club a la constructora, entre altres coses, perquè no divulguin planells o coses similars".

Per la seva banda, Marc Duch, consultor fiscal i soci de Deventer Consulting, a part de soci del Barça i un dels impulsors del vot de censura que va provocar la dimissió de Josep Maria Bartomeu, considera que "el discurs oficial és «això ens ho imposen», però és una veritat parcial". En aquest sentit, opina que "cedir a la imposició d'un tercer és una decisió teva i, comercialment, no té cap sentit, perquè igualment s'acaben coneixent més o menys les xifres gràcies als mitjans de comunicació i a la memòria anual del club". Però el fet que no siguin xifres concretes, afegeix, "pot alimentar les suspicàcies". Fonts oficials del club expliquen a l'ARA que "sempre les empreses i corporacions han demanat i demanen clàusules de confidencialitat en els acords". I afegeixen: "Nosaltres ho respectem com a club, però sempre els advertim (i acordem amb les empreses) excepcions en aquells punts que requereixen informació pública en ser una entitat esportiva propietat dels socis i sòcies i que hi ha decisions que han de ser ratificades per l'assemblea".

Les clàusules de confidencialitat s'anomenen NDA (non-disclosure agreement), les sigles en anglès "d'acord de no divulgació". En aquest sentit, Duch explica "que les empreses han de conèixer les seves merdes quan negocien coses importants i, originàriament, això estava dissenyat de cara als contractes industrials en què una empresa havia tingut accés a secrets de processos industrials d'una altra empresa durant les negociacions". És a dir, era una manera d'evitar que un tercer pogués divulgar la fórmula de la Coca-Cola després de conèixer-la. "Però això s'ha de traslladar al món del futbol?", es pregunta Duch. "El Barça és dels socis i té un compromís amb una manera de fer, o l'hauria de tenir. A més, els que ara governen el club van fer sang en el passat, amb raó, perquè Bartomeu i Rosell precisament no eren transparents", recorda.

Moltes preguntes sense resposta

Sigui com sigui, la realitat és que assíduament els socis es veuen privats de conèixer exactament com s'està gestionant el seu club. De totes maneres, alguns no perden l'esma i ho segueixen provant. Per exemple, el grup de socis Àgora Blaugrana va enviar 87 preguntes al club sobre aspectes de la remodelació del Camp Nou dels quals volien ser informats després que Limak guanyés la licitació de les obres a principis del 2023 i s'aprovés un finançament de 1.450 milions d'euros vertebrat per Goldman Sachs i JP Morgan. Finalment, després de mesos d'insistència, van rebre les respostes.

Però moltes no van ser contestades precisament emparant-se en les clàusules de confidencialitat. El Barça es va agafar a aquesta excusa, entre d'altres, a les preguntes de quin és el desglossament de totes les partides del preu de l'obra; de quina serà la quantia econòmica de la penalització per a Limak en cas que no acabi les obres en el termini previst; de les diferències de preu entre l'oferta de Limak que va guanyar la licitació i la de la resta d'empreses; i de quines puntuacions van rebre les diferents constructores en les ofertes tècnica i econòmica. A més, l'entitat blaugrana també va mencionar la confidencialitat per justificar que el contracte amb Limak no estigui penjat a la pàgina web del club.

"A l’hora de decidir no respondre a preguntes i qüestions de socis i sòcies, basades en aquest principi [el de confidencialitat], haurien de prendre’s en consideració els principis de transparència que regeixen l’actuació del club, el dret d’informació de socis i sòcies, el principi de proporcionalitat i principis d’oportunitat, a més de la naturalesa jurídica del nostre club", diu el comunicat que va publicar posteriorment Àgora Blaugrana. "A aquest efecte, hauria de ser un principi d’obligat funcionament del club no signar contractes amb entitats que apliquen principis de confidencialitat no proporcionats ni raonables. No és admissible que no tinguem informació bàsica sobre els projectes més importants del club, amb l’excusa d’aquest principi, que només empara la posició de tercers i no del club", afegeix.    

El cas de Spotify 

Un episodi molt similar va tenir lloc el 2022 quan el Barça va anunciar l'acord amb Spotify a canvi de 57,5 milions d'euros anuals per posar la marca al frontal de les samarretes de joc i d'entrenament del masculí i el femení i el nom al Camp Nou. "Les clàusules de confidencialitat són molt comunes en aquests contractes. Hem de respectar que Spotify no vulgui donar xifres", va dir aleshores Laporta davant l'assemblea de socis compromissaris. "Ens han deixat explicar la durada. És el millor acord de la història del club i valorem que aquest fet no podia fer enrere un acord tan important com aquest. Hi ha altres acords confidencials. Quan fitxem un jugador tampoc us diem el sou", va seguir argumentant. Aquesta confidencialitat va comportar que els socis compromissaris del Barça es veiessin obligats a votar sobre si refrendaven l'acord de patrocini o no sense tenir tota la informació.