Lideratges en crisi al vestidor de Xavi
Amb l'ambient enrarit amb la directiva, l'entrenador blaugrana no troba qui assumeixi galons damunt la gespa
BarcelonaLa patacada contra el Girona encara cueja al vestidor i a la directiva. L'equip va entomar amb duresa la bufetada de realitat que va suposar la desfeta contra els gironins, especialment perquè va rebaixar de forma cruel les expectatives i l'optimisme que s'havia encomanat, tant al grup com al cos tècnic, després de superar el Porto i l'Atlètic de Madrid. La derrota va tornar a evidenciar una de les principals mancances: el lideratge damunt del terreny de joc. Des de la marxa de Leo Messi, aquesta responsabilitat va caure –literalment (amb el braçalet de capità) i metafòricament (per la seva ascendència)– en Sergio Busquets. Sense cap dels dos, l'equip està orfe d'aquesta figura.
La lesió de llarga durada de Gavi també els ha deixat sense un dels futbolistes més intensos i més capacitats per transmetre energia a la gespa. Malgrat la seva joventut (a l'agost va fer 19 anys), és un dels capitans sense braçalet. La disbauxa final contra el Girona va evidenciar la falta d'una figura que traslladi el lideratge –qüestionat– de l'entrenador al terreny de joc. Al descans del partit, Xavi va elevar el to per revifar l'equip. El tècnic sovint opta pel diàleg i la pedagogia, però després de veure com superada la mitja hora de joc el Girona s'estava apoderant de la pilota i del marcador, va aixecar la veu per picar l'orgull dels seus jugadors.
"Els jugadors estan enfadats i amb ganes de reaccionar. Vam ser millors que el Girona, però vam perdre per falta de contundència i efectivitat a les àrees", va dir ahir en la prèvia del duel contra l'Anvers. Unes declaracions que van aixecar polseguera i que xoquen directament el ball d'opinions que hi ha a la junta encapçalada per Joan Laporta. A la cúpula directiva ha fet molt mal la derrota contra el Girona. Tant, que les ingerències del president –segons va destapar RAC1– van dur Xavi a refer la convocatòria, citant, finalment, patums com Lewandowski i Gündogan. En joc a Anvers hi ha restablir part de la imatge danyada i els 2,8 milions que paga la UEFA en cas de victòria a la fase de grups. El tècnic va voler transmetre una imatge d'unitat per intentar justificar el canvi en la llista afirmant que s'havia consensuat entre el president, Deco i els jugadors "per fer pinya".
Ni Lewandowski ni Félix són referents a la davantera
Amb l'ambient molt enrarit, l'equip pateix una crisi de lideratge. Contra el Girona, cap jugador va agafar la batuta, especialment quan més s'anava a remolc i va començar el caos. El Barça té una plantilla amb jugadors de primer nivell, internacionals absoluts, però cap ha sigut capaç de mostrar encara un lideratge regular. Per galons, veterania i experiència, Lewandowski hauria de ser un dels candidats a agafar les regnes, però partit rere partit s'enroca en un mar de queixes i de recriminacions als companys mentre viu immers en el seu curs menys golejador des del 2010-11 al Dortmund, en el seu primer any a Alemanya.
João Félix, que va fer un pas endavant contra el Porto i l'Atlètic de Madrid després de dos mesos sense marcar, es va tornar a diluir contra el Girona. Es va despreocupar estrepitosament de la seva responsabilitat en la pressió del primer gol encaixat i va aparèixer amb comptagotes fins a ser substituït. El portuguès passeja una aura de crac que només ha ensenyat en comptades ocasions al Barça i de la qual es va cansar el Cholo Simeone. Raphinha tampoc aconsegueix ser regular.
Frenkie de Jong, de més a menys
De Jong –quart capità per darrere de Sergi Roberto, Ter Stegen, i Araujo– va començar la temporada agafant aquest lideratge que l'equip reclama a crits. Sense Busquets i amb Gündogan com a nouvingut, el neerlandès se sentia el líder no només del mig del camp, sinó de l'equip. Per primer cop en cinc anys al Barça semblava que es posava definitivament l'equip a l'esquena. Félix i Gavi el van lloar públicament com la peça clau de la plantilla. Tot va canviar des que es va lesionar contra el Celta. En el seu retorn, ja ha hagut de ser especialment crític (amb el joc) i autocrític després de l'empat contra el Rayo i la derrota contra el Girona.
Pedri, el futbolista més talentós de la plantilla, no ha tingut continuïtat amb Xavi per culpa de les lesions, alhora que Gündogan, que va queixar-se després de la derrota contra el Madrid, ha fet tots els papers de l'auca al mig de camp. En més d'un partit se l'ha vist feixuc i desubicat. Fa tot just tres partits que el canari i l'alemany juguen amb De Jong. Oriol Romeu, que va començar com a titular indiscutible i és el pivot de tall més defensiu, és una ombra del que havia sigut al Girona. El Barça només aconsegueix ser dominador a partir del mig del camp a estones. "Quan dic que estem en construcció és perquè hem de millorar coses. Hi ha jugadors joves, jugadors nous, i ara estem a Champions quan venim de jugar Europa League. Em refereixo al fet que l'equip ha de ser més constant per assolir els reptes", considera Xavi.
Fins i tot Ronald Araujo pateix
Un lideratge icònic del Barça va ser el de Carles Puyol. L'exdefensor català és la principal aspiració d'Araujo. L'uruguaià és el central més contundent de la plantilla, però contra el Girona també va acabar fent aigües. Per caràcter, com Gavi, és un dels futbolistes amb més lideratge. Una mostra clara és el gol del triomf a Anoeta. Ni Kounde, al lateral de nou i amb tendència a patir desconnexions, ni Christensen han mostrat ser capaços de liderar. Quan millor estava Iñigo Martínez, amb fusta de líder, es va lesionar. No fer funcionar João Cancelo a la dreta és una altra llosa de Xavi. El portuguès va ser l'heroi contra el Porto, però els desajustos en defensa el penalitzen.
L'entrenador continua buscant un líder damunt la gespa i recuperar el rumb. Rafa Márquez, tècnic del filial i un dels noms a les travesses per rellevar-lo si les coses van mal dades, ahir va donar ànims a Xavi públicament. També ho va fer Gerard Piqué.