Lewandowski embruta les estadístiques de Raphinha: els apunts en calent del Barça-Leganés

BarcelonaEl Barça, que a la Champions ensenya una cara i a la Lliga una altra de totalment diferent, ha encaixat una nova derrota a Montjuïc. Aquest cop a mans d'un Leganés (0-1) que n'ha tingut prou amb defensar-se amb dents i ungles, ser agressiu i treure rèdit d'un gol matiner a pilota aturada davant d'un conjunt blaugrana molt desencertat en atac.

La quimera de les remuntades. Imperdonable. Els últims quatre partits que el Barça ha començat perdent ha sigut incapaç de remuntar. En els dos darrers partits a casa, el conjunt de Hansi Flick no només ha sigut incapaç de guanyar al Las Palmas i al Leganés, dos equips de la zona baixa de la taula, sinó que ni tan sols ha pogut empatar. Ni contra el modest conjunt madrileny, ni contra la Reial Societat, (1-0) ni contra l'Osasuna (4-2), ni contra el Mònaco (2-1) –aquest seria el cas més disculpable, per l'entitat del rival i, sobretot, per quedar-te amb un jugador menys tot just començar– l'equip ha sabut reaccionar. Contra el Leganés, el Barça ha deixat escapar molt més que tres punts: ha deixat escapar l'oportunitat d'aprofitar la relliscada en forma d'empat (3-3) del Reial Madrid a Vallecas.

El que Lewandowski no pot perdonar. L'ariet té una trajectòria incontestable com a killer, però contra el Leganés va semblar una escopeta de fira. Si bé Lewandowski està signant un inici de temporada pletòric, davant d'una de les plantilles més justes de Primera va tenir la pólvora mullada. Greu. Raphinha, dels millors del Barça un cop més, juntament amb un Pedri cada cop més líder de l'equip, li va servir dos caramels que el 9 blaugrana va malbaratar a boca de canó. En el primer, Dmtrovic es fa gegant davant Lewandowski, però és que el davanter tenia tota la porteria a boca de canó per rematar a plaer. El segon caramel, ja a la segona part, ha sigut una centrada precisa al cor de l'àrea que el polonès ha rematat amb l'espatlla. Ell hauria sumat un parell de dianes més i Raphinha dues assistències i el Barça, segurament, el triomf. Kounde també n'ha fallat una de claríssima, però és que no és davanter centre. El partit de Dani Olmo també té tela.

La xaranga de la discòrdia. Continua la batalla entre l'Espai d'Animació (EDA) i el president Joan Laporta. El pedaç explorat contra el Leganés ha sigut un despropòsit: posar-hi una xaranga (a banda de penyistes). En un partit acompanyat per la tensió durant els 90 minuts, escoltar la xaranga era un artifici que part de l'afició ha xiulat. La banda musical no en té pas cap culpa, ells han fet la seva feina, però segur que estaven tan incòmodes com la gent que no els volia escoltar. Des d'un Gamper amb l'anterior directiva de Josep Maria Bartomeu que no hi havia una xaranga en un partit del conjunt blaugrana. Contractar-la per a un duel en competició oficial, sens dubte, ha sigut tot un desencert. L'ambient ha sigut estrany i ben fred, tot i que l'assistència, malgrat ser la pitjor de la temporada, no era dolenta: gairebé 40.000 espectadors.

L'afició estima Araujo. No ha jugat, però quan ha sortit a escalfar-se l'afició ha dedicat uns sonors aplaudiments al defensor blaugrana i han corejat el seu apel·latiu: uruguasho. S'ha tocat el pit, on hi ha l'escut, i ha agraït amb aplaudiments i una salutació el gest d'una afició que l'estima. Ha sigut un dels pocs moments en què l'afició s'ha fet sentir. Araujo, que sempre que parla acostuma a expressar el seu amor pel Barça, és un dels capitans de l'equip. I, malgrat que té actuacions molt fosques com l'expulsió de passerell de la temporada passada en la tornada dels quarts de final contra el PSG, és un futbolista que casa amb els seguidors per ser un lluitador i deixar-s'hi sovint la pell. Malgrat que la previsió era que tingués uns minuts, el marcador nefast contra el Leganés l'hi ha impedit.