Lesions greus dels adolescents del Barça: casualitat o causalitat?

BarcelonaQuan es van confirmar els pitjors pronòstics amb Marc Bernal, els culers van pensar que vivien al dia de la marmota. Un altre jove que debuta, enlluerna a tothom, es lesiona de gravetat i deixa la incògnita de si tornarà al seu millor nivell.

Balde, Bernal, Gavi, Pedri i Ansu Fati; el que hauria de ser la columna vertebral del Barça ha compartit més estones a la infermeria que al camp. Ara bé, ¿ha estat un cúmul d’infortunis, o hi ha alguna explicació darrere les lesions dels joves jugadors? Marc Huguet, preparador físic que va treballar al juvenil del Barça, avisa: "Quan hi ha una lesió no és per una causa única, sempre hi ha un component de mala sort".

Molt protagonisme massa aviat

Els cinc joves que han patit lesions de gravetat comparteixen certs aspectes. Tots excepte Balde van lesionar-se quan encara no tenien 20 anys. Amb 17 (Bernal), 18 (Ansu) o 19 (Gavi i Pedri). Així mateix, tots ells tenien un rol transcendental al primer equip pràcticament als pocs partits de debutar. Jordi Font, exentrenador del futbol base del Barça, creu que això és perjudicial: “Has de cuidar els nanos joves, introduint-los gradualment i sense exigir-los des de l’inici”. Huguet explica que "l'entrenador [Flick] és conscient de l'exigència desmesurada, però no té més remei per les circumstàncies de la plantilla". De fet, les dades no enganyen: la blaugrana és aquesta temporada, amb una mitjana de 23,4 anys, la més jove de tota la Primera Divisió.

La situació institucional del club els darrers anys els ha obligat a carregar una responsabilitat impròpia per a la seva edat. Marc Bernal va lesionar-se al minut 97, després de debutar jugant tres partits com a titular en 10 dies. "No estan acostumats a descansar tan poc i tenir tanta càrrega d'entrenament", afirma el preparador físic. Per posar un exemple, la presència d’aquests joves al Barça Atlètic ha estat nul·la o anecdòtica. Han saltat de la categoria juvenil a la Primera Divisió, on “el ritme de competició és molt diferent”, assegura Font.

La fortuïtat dels encreuats

Amb les lesions d'encreuats, però, el traumatòleg Miquel Llobet assegura que la joventut no hi té res a veure. “La diferència d’edat és rellevant en l'àmbit de la musculatura, no de la traumatologia”. Marc Bernal i Gavi han patit la mateixa lesió. Trencament del lligament encreuat amb afectació al menisc. Ansu Fati va patir un mal similar, un trencament del menisc. Tots tres comparteixen que la lesió va produir-se en una topada amb un contrari. Huguet argumenta per què pensa que no és casualitat: "Sent tan joves no han treballat prou la força ni la musculatura, i això facilita els desequilibris quan reben cops".

Llobet defineix la lesió del lligament encreuat com “la tempesta perfecta”. No creu que sigui culpa de l’edat perquè “és una acció fortuïta: una posició determinada de la cama amb les pitjors conseqüències possibles”. De fet, Font no recorda "cap futbolista del planter que es trenqués els encreuats en fase formativa".

Sobreesforç muscular

En canvi, les lesions de Balde, Pedri i ara Fermín López, que ha abandonat la convocatòria de la sub-21, han estat musculars. Malgrat ser de menys gravetat, tenen més reincidència. Pedri va començar a patir-les amb freqüència després d'enllaçar la temporada amb el Barça amb l'Eurocopa i els Jocs Olímpics. El mateix ha fet Fermín, que ha patit un trencament fibril·lar que el deixarà sense competir durant un mes. Huguet és clarivident: "Quan demanes un sobreesforç als joves, n'augmentes el risc de lesió". En el cas de Balde, "és un futbolista molt explosiu i propens als trencaments musculars", detalla Font.

Lateral i migcampista són habituals a la infermeria, però Llobet albira un canvi: “Pedri i Balde estan seguint un treball muscular i d’alimentació per tenir un cos d'acord amb l’exigència física de l'elit”. 

Prevenir futurs casos

Un canvi que Huguet considera vital perquè "la prevenció muscular i el treball de força són claus per evitar lesions". Segons Font, això al "futbol base del Barça es treballa a partir dels setze anys". Els joves arriben a l'elit amb el rendiment d'un futbolista del primer equip i el cos d'un juvenil. "El físic d'un futbolista de 17 anys no té res a veure amb el d'un de 20 o 21", adverteix Huguet.

A banda dels cinc casos mencionats, el Barça segueix alineant cada cap de setmana dos futbolistes de 17 anys. Lamine Yamal i Cubarsí estan cridats a ser pals de paller els pròxims anys. Partint de la base que les lesions són un tema multifactorial, Font exigeix: "S'ha de mesurar el nombre de minuts dels joves per poder cuidar-los".