"Que Laporta i Rosell facin les paus? Impossible"
Els actuals dirigents del Barça no contemplen una trobada amb els anteriors gestors per fer les paus
BarcelonaDes del començament de segle, gairebé tots els candidats que han optat a la presidència del Barça han tingut un punt en comú en els seus programes electorals: recuperar la unitat del barcelonisme. Una promesa de la qual es parla molt en campanya, però que a la pràctica mai s'ha acabat produint. Són els famosos ismes, la guerra de bàndols que sempre ha acompanyat el club. Dels suaristes i kubalistes dels anys 60 als cruyffistes i nunyistes dels anys 90, fins als laportistes i rosellistes de l'actualitat.
Precisament, era Sandro Rosell qui reobria el debat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Responia a les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo, que havia assenyalat Laporta i el seu entorn per ser al darrere de les acusacions que van acabar amb Rosell empresonat dos anys per un delicte del qual finalment va quedar absolt. Laporta, actual president, ho va negar en rodó i Rosell fins i tot semblava disposat a creure-se'l. De fet, va anar més enllà i va proposar una trobada a tres bandes amb els últims tres presidents blaugranes (a més d'ells, Josep Maria Bartomeu) per llimar diferències. "Hem de fer una catarsi. Hem de trobar-nos els tres, dir-nos el nom del porc o el que sigui i que mai més ens tornem a posar bastons a les rodes. Crec que toca fer-ho".
L'enemistat entre ells es remunta al 2005. Formaven part de la junta directiva que va guanyar les eleccions del 2003 i va suposar un canvi radical en la governança del club. La seva candidatura revolucionària es va imposar a la de Lluís Bassat, que apostava per una línia continuista. Però les discrepàncies internes sobre la gestió del dia a dia van acabar amb la dimissió de Rosell i Bartomeu, a més d'altres directius. Des de llavors, desavinences i retrets. Una guerra que va tenir el punt àlgid el 2010 quan Rosell, que acabava de guanyar les eleccions per una majoria aclaparadora, refeia els comptes de l'anterior directiva i portava Laporta i els seus als jutjats amb l'acció de responsabilitat.
Bartomeu i Rosell, disposats a reunir-se amb Laporta
L'ARA s'ha posat en contacte amb l'entorn dels expresidents. La majoria han declinat fer declaracions o han demanat mantenir-se en l'anonimat. "Que ells vagin un dia a dinar? Em sembla fantàstic. Però que no demanin fer les paus com si no hagués passat res, perquè sí que va passar", apunta una persona que es va asseure al banc dels acusats en aquella acció de responsabilitat que, a efectes pràctics, va acabar donant la raó al laportisme. "Es pot signar una treva, però parlar de reconciliació és absolutament impossible", admeten des del rosellisme –o bartorosellisme, perquè Bartomeu i Rosell estan encasellats en el mateix bloc: Bartomeu era vice president primer de Rosell i va agafar les regnes del club quan aquest va dimitir, el 2014.
Bartomeu va trucar a Rosell dimarts, després d'escoltar l'entrevista. Va dir-li que li semblava una gran idea, sempre que es fes en l'àmbit privat i no es convertís en un espectacle mediàtic. "Que ens trobéssim tots tres seria bo per al barcelonisme. Ara bé, s'haurà de convèncer el Jan [Laporta]", explicava ell mateix a l'ARA. Al club asseguren que encara no han rebut cap proposta, tot i que no semblen gaire predisposats a acceptar-la. "En l'àmbit privat, que facin el que vulguin. No cal ni que ho expliquin. Però a nivell de club, aquest tema no és sobre la taula", apunta una veu autoritzada, molt pròxima a Laporta. "És una collonada pròpia de Rosell. Un brindis al sol. Què s'han de dir? Què solucionaria al Barça? Res de res", observa el periodista Frederic Porta, estudiós de la història del club.
No era la primera vegada que s'intentava una fotografia conjunta. Quan va esclatar el cas Negreira, Bartomeu va proposar una trobada dels expresidents per donar una imatge d'unitat. També hi estava convidat Joan Gaspart. Inicialment, Laporta semblava disposat a acceptar-ho, tot i que finalment va declinar la proposta i va sortir tot sol a donar explicacions en nom del club. "Si no es va fer llavors, ara encara es farà menys", diu una persona vinculada a la directiva actual. La darrera trobada entre Laporta i Rosell va ser el 2021, poc abans de les eleccions, en un sopar a l'Speakeasy, el reservat de la cocteleria barcelonina Dry Martini. Segons les fonts consultades, Laporta estaria disposat a torna a compartir-hi taula, tot i que el seu nucli dur s'hi oposa.
"El laportisme i el rosellisme són els hereus del cruyffisme i del nuñisme"
"Els ismes tal com els coneixem avui, la idea d'estar a favor o en contra d'algú, neixen pròpiament amb Núñez i Cruyff. Pel model esportiu, de gestió i de catalanitat del Barça. Bartomeu i Rosell, per una banda, i Laporta, per l'altra, en serien els hereus", reflexiona Porta. I, a conseqüència dels models, al darrere del que mana hi ha una llista de persones que se'n veuen beneficiades. "Llocs de treball, contractes... el Barça és un club privat i pot fer el que cregui convenient. Ve a ser el mateix que passa amb les federacions. Però amb un poder i un volum de negoci molt superior", explica un antic candidat a la presidència. Quan Rosell va guanyar les eleccions, es va fer el club a mida. Quan Laporta va tornar el 2021, també.
Més enllà de l'acció de responsabilitat, el laportisme acusa el bartorosellisme de ser al darrere del cas dels avals i de perpetrar la moció de censura que va estar a punt de fer fora Laporta el 2008, l'any que va promocionar Pep Guardiola a la banqueta del primer equip. I el bartorosellisme hi respon dient que el laportisme va cuinar les denúncies pel fitxatge de Neymar. Els uns i els altres ho neguen tot.
"Aquests ismes s'estan menjant el que realment és important. El problema és un altre, és saber si la situació econòmica acabarà obligant el Barça a convertir-se en una societat anònima (SAD). Es fan anàlisis molt superficials, sovint condicionades per si la pilota entra. Al Barça li falta molta teoria. Algú que pensi i reflexioni sobre el moment actual del club. Una figura òrfena des que va marxar Vázquez Montalbán", diu Frederic Porta. Algú extern que no estigui vinculat ni condicionat per dos bàndols irreconciliables.