Laporta i Xavi: un matrimoni contra el mar de fons
El president aguantarà l'entrenador molt més del que voldrien alguns dels seus directius
BarcelonaA Joan Laporta no li agrada destituir entrenadors. En el seu primer mandat (2003-2010), només en va tenir dos al capdavant del primer equip de futbol. Al primer, Frank Rijkaard, el va nomenar a instàncies de Johan Cruyff i el va aguantar en el seu pitjor moment, quan el vicepresident esportiu en aquell moment, Sandro Rosell, suggeria canviar-lo per Luiz Filipe Scolari. Després d'aquell moment baix, el tècnic neerlandès va aixecar ni més ni menys que dues Lligues i una Champions. Però aquells èxits van ser l'inici de la davallada d'un conjunt, el que liderava Ronaldinho a la gespa, que acumularia dos anys consecutius en blanc. Tot i anar pel pedregar, Laporta va aguantar Rijkaard fins al final del contracte. Després apostaria per Pep Guardiola a instàncies de l'exdirectiu Evarist Murtra. La resta és història.
En el seu segon mandat presidencial, l'advocat barceloní també va aguantar Ronald Koeman a despit del clam popular —i familiar, perquè el seu excunyat Alejandro Echevarría el va intentar convèncer— que en demanava la destitució la primavera del 2021. L'heroi de Wembley era el tècnic de l'herència, però va començar l'era post-Messi perquè Laporta es va resistir a fitxar Xavi Hernández i els entrenadors que li agradaven —els alemanys Hansi Flick i Julian Nagelsmann— eren inabastables.
Mesos més tard, amb l'equip amb un peu fora d'Europa i en caiguda lliure a la Lliga, va concloure que calia un canvi a la banqueta, si bé va seguir resistint-se a contractar Xavi, a qui veia verd, i va explorar alternatives com la de l'italià Andrea Pirlo. Finalment, però, va claudicar davant les pressions i va apostar per l'egarenc, a qui havia descartat reiteradament per la seva negativa a agafar el filial i perquè el veia massa pròxim a Víctor Font, el seu principal rival a les eleccions que el van catapultar al poder. Aquest cop, la influència a l'ombra d'Echevarría sí que va donar els seus fruits.
Dos anys després d'aquell aplaudidíssim aterratge, i amb una Lliga, una Supercopa i una renovació al sarró, Xavi està començant a ser discutit dins i fora del Barça. Els fitxatges dels Joãos i de Gündogan no han servit perquè l'equip jugui millor, i per això nota la pressió de la crítica. Conscient de tot el soroll, Laporta, que tot i la reticència inicial se l'ha cregut i continua fidel a la tradició d'aguantar els entrenadors, va voler transmetre-li suport públic: "Estem totalment amb el Xavi per la seva qualitat humana i professional. Som una pinya i tanquem files amb ell". A l'egarenc no l'han sorprès aquestes paraules. De fet, quadren amb les notes de veu que el president li envia per WhatsApp després dels partits per comentar la jugada i donar-li ànims.
Xavi ha convençut Laporta que està preparat
Laporta s'ha convençut, amb el temps, els èxits assolits i la convivència durant aquests dos anys, que Xavi té els coneixements, el discurs i l'ascendent ideal per ser el seu tècnic fins al final del mandat. Només una catastròfica eliminació europea –la tercera en tres anys– malmetria una confiança que tant ell com el nou director esportiu, Deco, i l'influent Echevarría, mantenen ferma. I ningú té més poder en clau esportiva al Barça que aquestes tres persones, que són unànimement partidàries de no fer populisme amb destitucions en calent. D'altra banda, saben que un canvi brusc a mitjans de temporada trencaria el paraigua esportiu i deixaria més a la vista altres problemes de la institució. Els econòmics, per exemple.
Encara que no fos el seu entrenador, i que per moments hagi semblat que s'hi casava per pura conveniència, Laporta defensa Xavi també davant el criteri d'algun dels seus directius, que en privat manifesten el seu malestar amb el joc de l'equip i no obliden que el president i el tresorer Ferran Olivé van avalar de la seva butxaca per reforçar la plantilla. També l'assessor presidencial en matèria esportiva, Enric Masip, ha elevat el to algun cop quan ha vist coses que no li agradaven a la gespa. Ànima lliure del Barça actual, la llegenda de l'handbol culer cobra per donar el seu parer per assessorar també en termes futbolístics, ja que integra la comissió esportiva. La seva relació amb Xavi no passa de cordial. En canvi, el vincle entre el tècnic i Deco, patrocinat per Echevarría des de fa anys, és més amical. "Xavi parla més sovint amb ell del que ho feia amb Alemany", manifesten en aquest sentit des de Sant Joan Despí. I això que quan el mallorquí va plegar, el vallesà va sentir que marxava un dels seus principals valedors.
De Jong i Pedri, les grans esperances
Sigui com sigui, el Barça ha arribat a l'aturada de seleccions deixant molts dubtes a la gespa. Els problemes són més futbolístics que de resultats. Perquè, si no es té en compte el joc, l'equip només ha lamentat dues derrotes en aquest curs. Doloroses, això sí, en el clàssic i contra el Xakhtar. A la Champions l'equip és líder i depèn d'ell mateix per ser primer de grup. I a la Lliga és tercer a quatre punts del Girona i a dos del Reial Madrid quan encara queden dos terços de la competició. La setmana vinent, quan l'equip torni a jugar, ho farà –si no hi ha contratemps seriosos amb els compromisos internacionals– amb tots els efectius: reapareixerà De Jong i Pedri ja tindrà més rodatge.
Acabat el partit contra l'Alabès, en què l'equip va tornar a deixar molts dubtes sobre la gespa, Xavi va disparar amb bala contra els mitjans de comunicació, a qui acusa de ser injustament crítics amb ell. Una cortina de fum que ha servit per desviar l'atenció i regalar uns dies de tranquil·litat a l'equip. Una setmana després, els ànims estan molt més calmats. Al vestidor s'ha fet balanç. Ningú nega els problemes amb el joc, però lamenten les múltiples baixes que han patit des del setembre i que Xavi s'ha vist obligat a recórrer als joves del filial per completar l'equip. A la llotja, per més que el president posi pau, encara s'escapen algunes veus crítiques i de desconfiança. Com sempre passa al Barça, dependrà del rendiment de l'equip. I el calendari que li espera no és fàcil: començant per una visita a Vallecas, camp on el Barça ha perdut en les dues últimes visites. Després venen el Porto, l'Atlètic de Madrid i el Girona, per acabar l'any a casa l'Anvers, visitant Mestalla i rebent l'Almeria.