Laporta trasllada la batalla als despatxos
Tot i la indignació per l'arbitratge del clàssic, la junta no farà cap comunicat i manté la política de millorar les relacions amb tots els estaments
BarcelonaEn l’últim acte de campanya, a la Verneda, Joan Laporta va guanyar-se la complicitat del públic que omplia les graderies al prometre que, si era president, faria que el Barça tornés a ser respectat als terrenys de joc. “Ja he demanat un lloc a totes les comissions. Hem de ser-hi. Una de les primeres coses que faré serà demanar com funciona el VAR, perquè jo només veig que afavoreix el Madrid”, deia en el seu discurs. La resposta va ser una ovació sonora i llarga. “No vull que ens donin res. Ja ens ho guanyarem a la gespa. Però que tampoc ens ho prenguin”. Un mes després, a la nova directiva li toca posar en pràctica el pla. Però, com reconeixen, res de tot això es fa d’un dia per l’altre: “Tot vol el seu temps”.
L’endemà del clàssic, a la cúpula directiva del Barça no amaguen el descontentament per l’actuació arbitral: es van reclamar fins a tres possibles penals a favor dels blaugranes que ni l’àrbitre ni el VAR van voler assenyalar. Així com amb la decisió d’afegir només quatre minuts en un segon temps en què el col·legiat, que va tenir problemes amb l’intercomunicador, en va perdre almenys tres. Les converses entre passadissos eren calentes, i el viatge de tornada va ser un cúmul de retrets cap a l’estament arbitral. Abans, just a l’acabar-se el duel, l’entrenador, Ronald Koeman, va carregar amb duresa contra Gil Manzano -“estic encès i decebut, era un penal claríssim”- i Gerard Piqué va baixar a la gespa per retreure al col·legiat les decisions -fet que li va costar una amonestació, un cop eren al túnel de vestidors-, mentre Sergi Roberto qualificava d’“incomprenssible” que s’hagués negat a revisar les jugades a través del videoarbitratge. Però la cosa es va acabar aquí.
Girar full del clàssic
A les altes esferes del club es va decidir girar full del clàssic i oblidar-se de les accions polèmiques. Almenys, en públic. “No serveix gaire de res fer comunicats de protesta ni estar tota la setmana fent declaracions o insinuacions. Són brindis al sol. Si es pretén solucionar alguna cosa, cal anar directament als estaments”, explica una de les fonts consultades. Per tant, no s’enviaran cartes a la Lliga ni a la Federació Espanyola protestant pels àrbitres. Però sí que es tractarà el tema, amb discreció, quan el president parli amb els encarregats de moure els fils. Així doncs, enrere queden declaracions com les que va fer en l’últim acte de campanya, o com quan Laporta va dir que “fins i tot un marcià” sabia que el VAR ajudava el Reial Madrid. “La situació ha canviat. Ara és president. Toca fer les coses d’una altra manera, amb sentit comú. Les paraules estaven molt bé, però ara té autoritat per fer coses”, expliquen fonts pròximes a l’advocat barceloní.
No es tracta d’aconseguir favors arbitrals, sinó d’equilibrar la balança. “S’ha de reconèixer que Barça i Madrid són dos clubs que, en general, no es poden queixar gaire dels àrbitres. Però ha arribat un punt que la diferència entre Barça i Madrid és escandalosa”, apunten des de la Ciutat Esportiva, on no s’obliden del tracte que va rebre el club blanc al final de la temporada passada, en què va remuntar a la classificació -quan es va reprendre la competició- i va acabar enduent-se el títol de Lliga. La recepta que tenen al cap a les oficines del Camp Nou és, més o menys, la mateixa que ja havia fet servir Laporta en la seva primera etapa al capdavant del club. Alfons Godall, membre d’aquella junta (2003-2010), havia defensat i defensa que la clau de tot plegat eren “les bones relacions” amb tots els estaments. Ser-hi present, tenir veu i vot i que et vegin com un aliat que es preocupa pel negoci. El que passa, com reconeixen els actuals directius, és que “no es pot solucionar tot en un mes”.
De moment, Joan Laporta ja ha començat a teixir la seva xarxa de complicitats ocupant un lloc a la directiva de la Federació Espanyola -el que li pertoca com a president del Barça-. Un seient que estava vacant des que Josep Maria Barotmeu va presentar la dimissió, a finals d’octubre. En aquest primer mes de mandat també s’ha deixat veure per les oficines de la Lliga i ha establert contacte amb la UEFA i l’ECA. I, fora del futbol, també s’ha mogut en entorns polítics. El dia de la presa de possessió, per exemple, va encarregar-se de convidar les autoritats -Generalitat, Ajuntament de Barcelona...- al Camp Nou. I ahir rebia el flamant president del Consell Superior d’Esports (CSD). “La conversa ha estat absolutament cordial, i el més important és que ha nascut un esperit de col·laboració entre el CSD i el Barça”, deia José Manuel Franco, que el 31 de març va rellevar en el càrrec Irene Lozano. Ahir va visitar les instal·lacions del Camp Nou i va rebre una samarreta blaugrana de record de mans del president blaugrana.
“Es fa respectar”
Els que coneixen bé Laporta asseguren que és un president “que es fa respectar” als despatxos i que “sempre ha tingut bon tracte” amb les personalitats que regeixen el món del futbol i de l’esport, en general. El temps dirà si aquella fórmula que li va servir en la seva primera etapa també té èxit en el seu segon mandat.
