Laporta s'arrisca a ser inhabilitat per les seves sortides de to
La botifarra i els insults a la Supercopa s'afegeixen a altres escenes incòmodes que ha protagonitzat el president blaugrana durant els seus dos mandats
BarcelonaPassi el que passi a la final de la Supercopa, aquesta edició del torneig es recordarà per la botifarra que va dedicar Joan Laporta a tots els seus enemics quan va saber que li concedien la cautelaríssima per poder inscriure Dani Olmo i Pau Víctor. Després de molts dies contenint la respiració, de nervis i de sentir-se al centre de la diana, el president executiu del Barça va treure tot el que portava a dins. Però l'escena que van captar les càmeres de 3Cat a l'entrada de l'estadi Rei Abdullah de Jidda va ser només el començament. Laporta es dirigia cap a la llotja, on va quedar-se a gust llançant insults a l'aire i donant cops a diversos objectes.
Les versions varien una mica en funció dels testimonis, però tothom admet, també al Barça, que el comportament de Laporta va ser més que reprovable. A Marca, assenyalant fonts federatives, expliquen que Laporta es va adreçar als presidents de les federacions territorials de futbol que estaven convidats a l'Aràbia Saudita preguntant-los qui eren i titllant-los de "pocavergonyes", a la vegada que remugava en veu alta i deixava anar crits de "fills de puta". Des del club blaugrana, en canvi, neguen que es dirigís a cap persona en concret. "Han estat dies de molt estrès, va rebre una molt bona notícia abans d'entrar al camp i es va produir una sobreexcitació. Va descarregar alçant la veu, això és tot", diuen des de l'entorn del president culer. "Diumenge ens tornarem a trobar i suposo que tindrem un altre perfil", afegeixen.
El Barça estava pendent des de feia dies de la resolució del cas Olmo-Víctor i tenia previst que el president donés el seu punt de vista en conèixer la notícia. Malgrat que ja s'havia pensat en una compareixença de premsa –programada finalment pel dimarts 14–, també s'havia valorat l'opció que Laporta parlés breument des de la llotja de l'estadi. Però en veure la seva reacció, l'equip de premsa ho va descartar del tot. Ara bé, els incidents van molestar molt a tots els integrants de la RFEF que hi havia allà –tots els convidats excepte el flamant nou president, Rafael Louzán, que estava atenent altres compromisos–. Des de l'estament ho consideren una actuació molt greu i ja han traslladat el cas als serveis jurídics, que estan estudiant si obren un expedient a Laporta que, en el pitjor dels casos, podria acabar amb una inhabilitació del mandatari blaugrana. Des de les oficines del Camp Nou, però, hi treuen ferro i creuen que la cosa no anirà més enllà.
Altres reaccions fora de lloc de Joan Laporta
No és la primera vegada que Laporta respon de manera desmesurada en públic des que ha tornat a la presidència del Barça. "Soc un davanter que em fan jugar de defensa", afirmava durant la campanya electoral del 2020-21, en què es va mostrar més serè i reflexiu que mai. Només de guanyar els comicis va treure tot el que portava dins. Igual que, dues setmanes després, cantant a ple pulmó l'himne del Barça des d'una notaria de la Diagonal a altes hores de la matinada, celebrant que tenia l'aval per prendre possessió del càrrec. "És una persona molt nerviosa. S'estima molt el club, ha agafat les regnes del Barça en un moment delicadíssim i aquesta és la seva manera de desfogar-se", diu un company de junta per intentar justificar-lo.
Enric Masip, excapità del Barça d'handbol i un dels assessors de màxima confiança del president blaugrana, l'acostuma a acompanyar en actes públics. S'encarrega de vetllar perquè algú tan impulsiu no es passi de la ratlla. Però no sempre és al seu costat per ajudar-lo a contenir els nervis. Com en aquella reunió per concedir la gestió del Museu Virtual del club, que va boicotejar a crits per dir que estaven perdent el temps i que la gestió ja estava pactada amb Mediapro, aleshores dirigida per Jaume Roures. O a l'interior de la llotja del Camp Nou, encara amb Xavi d'entrenador, on almenys en dues ocasions va fer volar safates senceres de canapès mentre, pres per la ira, cridava a ple pulmó contra el tècnic egarenc.
Alguns precedents de la primera etapa de Laporta a la llotja
En la seva primera etapa a la presidència, des del club també recorden algunes anècdotes. Un dia, per exemple, va amenaçar amb quedar-se en calçotets a l'aeroport, tot encarant-se amb els guàrdies civils que li posaven traves per passar el control de seguretat. En aquella etapa també va aparèixer xop de cava al Luz de Gas, celebrant un triomf contra el Reial Madrid. Alguns exdirectius recorden el dia que va fer sortir el seu xofer del cotxe per posar-se a conduir ell. O que, en una reunió de junta, va esbroncar Jaume Ferrer, vicepresident que volia aspirar a la presidència del 2010 –quan Laporta no es podia tornar a presentar– cridant davant dels seus companys "ets un merda i et mereixes una hòstia!". A Montjuïc, en un derbi entre l'Espanyol i el Barça, va encarar-se amb la directiva periquita al crit de "no em toquis" i "jo no els deixo entrar" quan l'acusaven de la presència dels Boixos Nois a l'estadi. Tot i que l'escena més sonada i de la qual s'han fet més mems és la del mandatari, poc abans de la moció de censura del 2008, en què va atrevir-se a renyar un miler de penyistes al famós crit de "¡al loro, que no estamos tan mal!".
En l'entrevista que li va fer l'ARA el 2020 abans de tornar a guanyar els comicis va garantir que si tenia un posat més serè era perquè el moment ho requeria. Gairebé quatre anys després es confirma que Laporta, en el fons, no ha canviat tant.